Col·laboracionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme col·laboracionisme (que deriva del francès collaborationniste) és atribuït a tot allò que tendeix a auxiliar o cooperar amb l'enemic. Entesa com a forma de traïció, es refereix a la cooperació del govern i dels ciutadans d'un país amb les forces d'ocupació enemiga. L'actitud oposada al col·laboracionisme –la lluita contra l'invasor– és representada històricament pels moviment de resistència. Els col·laboracionistes solen ser-ho per diferents motius: per afinitat ideològica, per simpatia per l'enemic o per coincidència en els objectius, encara que també poden ser-ho per coacció o fins i tot per por. En altres casos, els col·laboracionistes esperen obtenir guanys, enriquiment i/o favors de l'enemic.

El terme va ser introduït durant la República de Vichy (1940-1944) a la França ocupada pel mateix Mariscal Pétain que, en un discurs radiofònic pronunciat el 30 d'octubre de 1940, va exhortar els francesos a col·laborar amb l'invasor nazi. Posteriorment la paraula passà a designar l'actitud de governs de països europeus que donaren suport l'ocupació nazi, durant la Segona Guerra Mundial.

Altres exemples de col·laboracionisme van ocórrer en major o menor grau a Bèlgica, Països Baixos, Grècia, Croàcia, Eslovàquia, Hongria i Noruega, on Vidkun Quisling va encapçalar un govern afí a l'Alemanya nazi. Precisament, el terme quisling es va convertir en diversos idiomes en un sinònim de col·laboracionista.[cal citació]

També hi va haver col·laboracionisme durant la Segona Guerra Mundial en els territoris soviètics, on nacionalistes bàltics i ucraïnesos van col·laborar amb les tropes d'Adolf Hitler.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Moviments de resistència

Referències[modifica | modifica el codi]