Convenció de Montevideo
La Convenció de Montevideo sobre Drets i Deures dels Estats va ser un tractat signat a Montevideo, Uruguai, el 26 de desembre de 1933, durant la Setena Conferència Panamericana. La Convenció estableix la teoria declarativa de la de condició d'estat com a part acceptada del dret internacional consuetudinari. En la conferència, el president Franklin D. Roosevelt dels Estats Units (EUA) i el seu secretari d'Estat Cordell Hull van declarar la Good Neighbor policy o Política del Bon Veïnatge, que es s'oposava a la intervenció armada dels EUA en els assumptes llatinoamericans. El conveni va ser signat per 19 estats. L'acceptació de tres dels estats signants (Brasil, Perú i els Estats Units) estava subjecta a reserves menors.[1]
La Convenció va entrar en vigor el 26 de desembre de 1934. Va ser inscrita a la League of Nations Treaty Series (Sèrie de Tractats de la Societat de Nacions) el 8 de gener de 1936.[2]
En detall[modifica]
El conveni estableix la definició, els drets i deures d'un Estat. El més conegut és l'article 1, que estableix els quatre criteris per a la condició d'estat:
L'Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) la capacitat d'entrar en relacions amb els altres estats.
D'altra banda, la primera frase de l'article 3 estableix expressament que "L'existència política de l'estat és independent del seu reconeixement pels altres estats". Això es coneix com la teoria declarativa de la de condició d'estat.
Una observació fonamental a destacar: les condicions de l'article 1 es limita per l'article 11, que prohibeix l'ús de la força militar per obtenir la sobirania. L'article 11 reflecteix l'actual Doctrina Stimson, i ara és una part fonamental del dret internacional mitjançant l'article 2, paràgraf 4 de la Carta de les Nacions Unides. L'article 11 permet una clara distinció entre estat sobirà i estat titella, aquests últim exclòs de reconeixement internacional d'estat.
Alguns han qüestionat si aquests criteris són suficients, ja que permeten subjecte menys reconeguts com la República de la Xina (Taiwan) a sol·licitar l'estatut complet com a estat. D'acord amb l'alternativa de la teoria constitutiva de la condició d'estat, un estat només existeix en la mesura que sigui reconeguda per altres estats. No s'ha de confondre amb la doctrina Estrada.
Referències[modifica]
- ↑ List of signatories of the Montevideo Convention
- ↑ League of Nations Treaty Series, vol. 165, pp. 20-43.
