Xipre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: República de Xipre)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Κυπριακή Δημοκρατία
Kıbrıs Cumhuriyeti
Bandera Escut
Lema nacional-
HimneYmnos pros tin Eleutherian[nb 1]
Capital
(i major ciutat)
Nicòsia
35o08' N 33o 28' E
Idiomes oficials grec i turc
Gentilici Xipriota (masculí i femení)
Govern República
  President Nikos Anastasiadis[nb 2]
Independència
 
del Regne Unit
el 16 d'agost de 1960[nb 3] 
Superfície
 -  Total 9,250[nb 4] km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 1.102.677  (157è)[nb 6]
 -  Cens 2001 689,565[nb 5] 
 -  Densitat 84 /km2 (111è)
Moneda Euro (EUR)
Fus horari (UTC+2)
 -  Estiu (DST) EEST (UTC+3)
Domini internet .cy 
Codi telefònic 357[nb 7]
  1. "Ymnos pros tin Eleutherian" és alhora l'himne de Grècia. La República Turca del Nord de Xipre adoptà l'himne de Turquia.
  2. La part nord de l'illa elegeix el seu propi president (el President de la República Turca del Nord de Xipre)
  3. No reconegut per Turquia, la qual en canvi reconeix la República Turca del Nord de Xipre.
  4. Dels quals 5.895 km² corresponen al sud i 3.355 km² corresponen al nord
  5. Només es refereix al sud de l'illa
  6. Dades del World Factbook
  7. +90-392 pel nord de l'illa

Xipre és un estat insular de la Mediterrània. L'illa està situada al sud de Turquia, de la qual la separa la Mar Mediterrània. Té 700.000 habitants i 9.000 km2. El país està dividit entre els turcs i els grecs. La part grega és part de la Unió Europea des del 2004.[1] La part turca està formada per la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda internacionalment per Turquia.

El seu nom està relacionat amb el coure que es trobava en abundància a l'illa i que ha propiciat, juntament amb la seva situació geogràfica estratègica, moltes invasions al llarg de la seva història. La capital és Nicòsia, situada en una vall a l'interior de l'illa.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Xipre
  • Civilització micènica (1600 aC)
  • Invasió d'Egipte (1500 aC)
  • Colònies de fenicis i grecs
  • Dominació assíria d'Alashiya (800 aC)
  • Annexió a l'imperi persa
  • Període hel·lènic
  • Conquesta per part de l'imperi romà (58 aC)
  • Dominació bizantina
  • Dominació àrab
  • Dominació bizantina i regne separat dels Comnè
  • Regne de Xipre dels Lusignan i Chatillon després de les croades
  • Part de la República de Venècia (1489 -1570)
  • Invasió dels otomans (1570) i conquesta (1571)
  • Administració britànica (1878)
  • Annexió britànica (1914)
  • Colònia britànica (1925)
  • Xipre és declarat independent (1960)[2]
  • Divisió en dues zones: grega i turca (1974)
  • La zona grega entra a la Unió Europea (2004)

Política[modifica | modifica el codi]

Xipre és una república independent i sobirana, amb un règim de caràcter presidencialista. El govern constitucional de Xipre és actualment l'únic govern reconegut internacionalment com a legítim, després que el vicepresident turc Rauf Denktaş proclamés unilateralment, el 1975, la part ocupada per l'exèrcit turc com a estat federat turc de Xipre, el qual el 1983 s'autoproclamà independent amb el nom de República Turca de Xipre del Nord. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones, els límits de les quals són controlats per forces de l'ONU. D'acord amb la constitució del 1960, el president de la república xipriota és elegit per sufragi universal per un a període de cinc anys, i és investit del poder executiu. L'assisteixen el vicepresident —turc— i el consell de ministres. El poder legislatiu és exercit per la cambra de representants, que es compon de 59 membres dels diversos partits polítics elegits en sufragi universal per a un període de cinc anys. Xipre és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, del Commonwealth, i, des del 2005, de la Unió Europea.

A les eleccions legislatives xipriotes de 2011 el partit més votat fou Reagrupament Democràtic.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Imatge de satèl·lit de Xipre

L'illa, geogràficament part d'Àsia però per raons històriques i culturals considerada part del continent europeu, és constituïda bàsicament per dues serralades, que la travessen en direcció est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria:

  • La cadena muntanyosa del nord, anomenada serralada de Kyreneia o Pendadàkhtilos, té una longitud d'uns 129 km i es prolonga fins a la península del Kàrpathos i el cap d'Hàgios Andreas.
  • La plana central s'estén des del golf de Morfú fins al de Famagusta i, pràcticament mancada de vegetació, constitueix el graner de Xipre.
  • Al sud-oest, l'altra serralada, el massís de Tróodos, cobert d'abundosa vegetació, té alguns cims importants, entre els quals l'Olimp, que s'eleva fins a 2.100 metres.

Les costes són rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, però són també nombroses les platges i les profundes badies.

El clima de l'illa és mediterrani, amb predomini de la sequedat i amb uns canvis d'estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats, amb una mitjana de 29 °C a Messaoria i 22 °C al massís de Tróodos, i unes màximes de 36 °C i 28 °C, respectivament. Els hiverns solen ésser suaus, puix que Xipre es troba sota la influència de depressions lleugeres, que travessen la Mediterrània entre l'anticicló continental d'Euràsia i la zona de baixes pressions del N d'Àfrica. Les temperatures oscil·len entre 10 °C (Messaoria) i 4 °C (Tróodos). La mitjana anual de precipitacions és d'uns 500 mm, i, llevat del massís de Tróodos, són inexistents les nevades. Gairebé no hi ha rius, només el Pedieos i l'Idalias, que desguassen al golf de Famagusta, i el Kurris, que ho fa a Episkopí, són en realitat torrents que tenen un curs normal només els mesos d'hivern.

Economia[modifica | modifica el codi]

Representació gràfica de les exportacions, dividides en 28 categories codificades per colors

L'economia xipriota era pròspera i diversificada[4] fins que el 2012 es va veure afectada per la crisi del deute sobirà europeu. El juny de 2012 el govern xipriota va anunciar que necessitava 1,8 mil milions d'euros d'ajuda externa pel Cyprus Popular Bank i, seguidament, l'agència d'avaluació de crèdit Fitch va rebaixar la classificació dels seus bons fins al nivell de bo porqueria.[5] Fitch va afirmar que Xipre necessitaria addicionalment 4 mil milions d'euros pels seus bancs, per causa especialment al contagi de la crisi grega als tres bancs més grans de Xipre (Bank of Cyprus, el Cyprus Popular Bank i l'Hellenic Bank).[5]

El març de 2013 Xipre i la Unió Europea van arribar a un acord per rescatar el país i salvar-lo de la fallida amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5%, i a imposar una taxa del 9,9% sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75% sobre la resta.[6] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris fins al dia de l'aplicació de les noves taxes.[7] El dimarts 19 de març, però, el parlament no va aprovar les mesures proposades per la Unió Europea, i ara la situació es troba en impàs.

L'economia de Xipre està clarament afectada per la divisió de l'illa en dos territoris. Té una economia altament vulnerable, més estabilitzada després de l'entrada a la Unió Europea i a la zona euro l'1 de gener de 2008, amb una forta dependència del sector serveis, i també pateix problemes d'aïllament respecte a Europa. El 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.[8]

És dominada pel sector de serveis, que respon per 78% del producte interior brut. El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

En el moment de la invasió turca i de la subsegüent partició de l'illa, la població era formada aproximadament per un 80 % de grecs i un 20 % de turcs. Per raons polítiques, però, un nombre important de colons procedents de l'Àsia Menor han estat traslladats a la zona ocupada per l'exèrcit turc. Al costat de l'element grecoturc viuen a Xipre altres minories (maronites, armenis i llatins), que constitueixen el 4 % de la població.

Després dels esdeveniments polítics, la invasió turca motivà el desplaçament d'unes 200.000 persones, que romanen en situació de refugiats a la zona grega de l'illa; a l'exterior, l'emigració es concentra a les principals zones industrials d'Europa i dels EUA. L'any 2000, al sector grec, el creixement natural de la població era del 5,2 ‰, la densitat de la població de 114 h/km² (a tota l'illa, la xifra era de 94 h/km²) i en un 70 % era urbana. Les àrees més poblades corresponen a la capital, Nicòsia, i a les ciutats més importants: Làrnaca, Limassol, Famagusta, Kireneia i Pafos.

La comunitat grega és cristiana ortodoxa, i constitueix l'Església Autocèfala Ortodoxa de Xipre, presidida per un arquebisbe, amb seu a Nicòsia, i té sis bisbats més (Pafos, Kítion, Kireneia, Limassol, Morfú i Salamis). La comunitat turca és majoritàriament de religió islàmica. La minoria maronita (catòlica) té un arquebisbe propi. Dels armenis, n'hi ha de monofisites i de catòlics. Els idiomes oficials de l'estat són el grec i el turc.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Xipre amb els districtes
Article principal: Districtes de Xipre

Xipre és dividit en sis districtes:

Grec Turc
Famagusta Αμμόχωστος (Ammókhostos) Gazimağusa
Kerínia Κερύvεια (Kerínia) Girne
Làrnaca Λάρνακα (Làrnaka) Larnaka
Limassol Λεμεσός (Lemesós) Limasol/Leymosun
Nicòsia Λευκωσία (Lefkosia) Lefkoşa
Pafos Πάφος (Pafos) Baf

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El porqué del 'no' en el referéndum de Chipre» (en castellà). El País, 17/5/2004. [Consulta: 19/2/2014].
  2. de Cabo Ramon, Isabel. Turquía, Grecia y Chipre: historia del Mediterráneo oriental (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.195. ISBN 8447529673. 
  3. «Right-wing opposition wins Cyprus election» (en anglès). Al-Jazeera, 22 de maig de 2011.
  4. 4,0 4,1 «Cyprus Economy» (en anglès). Republic of Cyprus.
  5. 5,0 5,1 «Cyprus's credit rating cut to junk status by Fitch» (en anglès). BBC News Online, 25 de juny de 2012.
  6. «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16 març 2013. [Consulta: 17 març 2013].
  7. «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17 març 2013. [Consulta: 17 març 2013].
  8. World Economic Outlook Database - April 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Xipre (Els Països de la UE) Portal del Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona


Coord.: 35° 7′ N, 33° 24′ E / 35.117°N,33.400°E / 35.117; 33.400