Col·legi professional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per totes les persones que exerceixen la professió de què es tracti. La finalitat dels col·legis professionals és la gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici d'una professió determinada.

Els seus membres associats són coneguts com a col·legiats. Els que es dediquen a activitats manuals o artesanals formen organitzacions similars, conegudes com a gremis.[1]

Objectius i característiques[modifica]

Els objectius dels col·legis professionals solen ser:[1]

  • ordenació de l'exercici de les professions, procurant el prestigi i el perfeccionament;
  • representació dels practicants o col·legiats i defensa dels seus drets;
  • defensa dels interessos professionals dels col·legiats;
  • garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i,
  • vetllar per una pràctica professional ètica, dels seus membres; cal que les actuació dels seus col·legiats responguin als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de què es tracta

Aquests estatuts, redactats a la majoria dels col·legis professionals, al·ludeixen al desenvolupament de l'activitat corresponent a cada professió, on es marquen pautes d'actuació considerades de manera unànime com a ètiques i que contribueixen al bé social de la professió.

Espanya[modifica]

Els col·legis professionals són institucions públiques previstes a la Constitució espanyola de 1978 i són creades mitjançant una llei a petició dels professionals.[2]

La Llei estatal de Col·legis Professionals de 1974 establí que els treballadors públics i qui treballa per a una administració pública han d'estar col·legiats.[3]

A Espanya, la col·legiació obligatòria (a excepció de l'Administració Pública), la qual representa una excepció a la llibertat d'associació constitucionalment reconeguda, es justifica per l'especial rellevància i transcendència social d'aquestes professions i la seva consideració com d'interès públic.

A Catalunya, es consideren d'interès públic i d'especial rellevància social o econòmica les professions que es caracteritzen per l'aplicació de coneixements i tècniques per a l'exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari, que habiliti per a l'exercici professional i específicament per a l'exercici d'actes o la realització de prestacions essencials que afecten:

  • La preservació de la salut de les persones, la garantia de les condicions sanitàries i la preservació del medi.
  • La seguretat de les persones.
  • La garantia de la conservació i administració dels béns i del patrimoni.
  • L'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i estatutaris.
  • La tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l'Administració de justícia i en els procediments de prevenció, negociació i solució de conflictes.
  • El disseny i la direcció d'obres i d'infraestructures.
  • El disseny de béns, mitjans i serveis destinats a l'ús públic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Oviedo Sotelo, Daniel. Ética Profesional y Social (en espanyol). Asunción: Arandurayhu, 2018. ISBN 978 99967 0 342 3. 
  2. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 622. ISBN 84-930048-0-4. 
  3. Cela, Daniel «Ciudadanos cede ante Vox y obligará a colegiarse a los trabajadores de las unidades de violencia de género de Andalucía» (en espanyol). eldiario.es, 14-03-2019 [Consulta: 14 març 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]