Monel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xapes fabricades en monel

El monel és un aliatge constituït per níquel, Ni, (66-68%), coure, Cu, (27-30%) i ferro, Fe, (1,5-3%), de color blanc, d'una densitat de 8,82 g/cm3 i amb un punt de fusió de 1 360 °C. Fou creat per David H. Browne, i patentat el 1906,[1] rep el seu nom de l'industrial nord-americà Ambrose Monell. Té una gran resistència a la tracció, un bon allargament i resisteix remarcablement l'acció corrosiva de l'aigua de mar, del vapor d'aigua i dels àcids (excepte el nítric). L'addició d'alumini, Al, o silici, Si, permet de millorar-ne les característiques mecàniques. És utilitzat en la fabricació de tubs de condensador, hèlices, paletes de turbina, aparells químics, instal·lacions sanitàries i de la indústria alimentària, etc.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ambrose Monell Monel a l'USPTO (anglès) Issue date: Jan 1906
  2. «Monel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.