Safir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Safir
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Al2O3
Propietats fisicoquímiques:
Color Blau
Duresa en l'escala de Mohs 9

El safir és una de les quatre pedres precioses més importants del món i de les més belles al costat del robí, el diamant i la maragda. Es troba comunament en jaciments rics de rútil, bauxita i hematita. La composició química és una barreja d'òxids d'alumini, ferro i titani, el qual li dóna el seu color característic blau.[1]

El safir pertany a la mateixa família de minerals que el robí, és a dir corindó, sent l'única diferencia una convenció de nom. Es diu robí als corindons rojos i a tots els altres colors de corindó safir, incloent-hi els rosats.

Els Safirs es troben en estat natural en una àmplia gamma de colors, des del transparent, passant per diferents tons de roig, groc, blau i les seues combinacions. Els majors productors estan en Àfrica i actualment s'han trobat jaciments en Amèrica del Sud.També es troben associats amb els robins en Siam i Sri Lanka, i també es troben en Caixmir (Índia), i en una àrea molt extensa en Queensland Central (Austràlia). L'Antàrtida és rica en aquest mineral però, a causa del seu delicat equilibri ecològic, s'ha limitat l'explotació. El seu ús es restringeix a la joieria i aplicacions làser.

Els safirs sintètics, acolorits amb menudíssimes quantitats de crom i titani, fabricant-se des de l'any 1902 pel procés Verneuil. Des de 1940 es començaren a fabricar en els Estats Units, aconseguint un gran èxit amb els safirs i robís estavellats, obtinguts introduint titani.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «safir». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safir