Escolecita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escolecita

Cristalls aciculars d'escolecita amb apofil·lita (verd pàl·lid) i estilbita (rosa pàl·lid), d'Ahmadnagar, Maharashtra, Índia
Classificació
Categoria zeolites
Fórmula química CaAl2Si3O10 · 3H2O
Classificació de Nickel-Strunz 09.GA.05
Classificació de Dana 77.1.5.5
Propietats fisicoquímiques:
Massa molar 392.34 g
Color blanc, groc, marró
Hàbit cristal·lí agulles primes prismàtiques, grups radiats i masses fibroses
Sistema cristal·lí monoclínic
Macles comunes en {100}, eix maclat [001], rar en {001} i {110} [1]
Exfoliació perfecta en {110} i {110}
Fractura desigual, concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 5 a 5,5
Lluïssor vítria, sedosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Densitat 2,16 a 2,40
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció Nx = 1,507 a 1,513
Ny = 1,516 a 1,520
Nz = 1,517 a 1,521
Pleocroisme X: sense color, Y: sense color, Z: sense color
Fluorescència ultraviolada fluorecència de vegades de color groc a marró sota llum ultraviolada LW i SW
Solubilitat en àcids comuns
Altres característiques piroelèctrica i piezoelèctrica
Referències [2]

L'escolecita és un mineral de la classe de les zeolites, un silicat.[3] Rep el seu nom del grec scolex (cuc), en referència a la forma que adopta la flama al cremar amb bufador.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Químicament és un aluminisilicat de calci hidratat. Sol portar impureses de sodi i de potassi que li proporcionen les seves diferents coloracions i varietats. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit més comú és en forma d'agulles primes i prismàtiques, formant grups radiats, tot i que també se'n troba en masses fibroses. Dins de les zeolites pertany a les zeolites fibroses, o subgrup de la natrolita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

És un mineral d'origen secundari que es troba, juntament amb altres zeolites, en les cavitats amigdaloides a la lava, sobretot en les basaltiques, apareixent per alteració d'aquesta roca a baixa temperatura. També pot aparèixer en fissures de les roques metamòrfiques. És un mineral hidrotermal derivat de l'alteració a baixa temperatura de basalts i roques relacionades, associades amb altres zeolites, calcita, quars i prehnita. Es pot trobar a la part superior de les zeolites càlciques, heulandita, estilbita i epistilbita.[4] Els minerals associats inclouen quars, apofil·lita, babingtonita, heulandita, estilbita i altres zeolites. És per tant molt comuna i hi ha jaciments a gairebé tot arreu.

A Catalunya s'ha trobat escolecita a Fogars de Tordera, al Maresme (Barcelona).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dana: Gaines et al (1997) Dana’s New Mineralogy Eighth Edition. Wiley
  2. «Scolecite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juliol 2014].
  3. «Zeolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2014].
  4. W. Tschernich, Rudy. «Zeolites of the world» (en anglès). Geoscience press Inc. [Phoenix, Arizona (Estats Units)], 1992, p.437 [Consulta: 5 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escolecita