Escolecita
 Escolecita | |
|---|---|
 Cristalls aciculars d'escolecita amb apofil·lita (verd pàl·lid) i estilbita (rosa pàl·lid), d'Ahmadnagar, Maharashtra, Índia | |
| Fórmula química | CaAl₂Si₃O10·3H₂O |
| Epònim | cuc  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.21 |
| Dana | 77.1.5.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | agulles primes prismàtiques, grups radiats i masses fibroses |
| Massa molar | 392.34 g |
| Color | blanc, groc, marró |
| Macles | comunes en {100}, eix maclat [001], rar en {001} i {110} [1] |
| Exfoliació | perfecta en {110} i {110} |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 2,16 a 2,40 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | Nx = 1,507 a 1,513 Ny = 1,516 a 1,520 Nz = 1,517 a 1,521 |
| Pleocroisme | X: sense color, Y: sense color, Z: sense color |
| Fluorescència | fluorecència de vegades de color groc a marró sota llum ultraviolada LW i SW |
| Solubilitat | en àcids comuns |
| Altres característiques | piroelèctrica i piezoelèctrica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Slc |
| Referències | [2] |
L'escolecita és un mineral del grup de les zeolites, un silicat.[3] Rep el seu nom del grec scolex (cuc), en referència a la forma que adopta la flama al cremar amb bufador.
Característiques[modifica]
Químicament és un aluminisilicat de calci hidratat. Sol portar impureses de sodi i de potassi que li proporcionen les seves diferents coloracions i varietats. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit més comú és en forma d'agulles primes i prismàtiques, formant grups radiats, tot i que també se'n troba en masses fibroses. Dins de les zeolites pertany a les zeolites fibroses, o subgrup de la natrolita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral d'origen secundari que es troba, juntament amb altres zeolites, en les cavitats amigdaloides a la lava, sobretot en les basaltiques, apareixent per alteració d'aquesta roca a baixa temperatura. També pot aparèixer en fissures de les roques metamòrfiques. És un mineral hidrotermal derivat de l'alteració a baixa temperatura de basalts i roques relacionades, associades amb altres zeolites, calcita, quars i prehnita. Es pot trobar a la part superior de les zeolites càlciques, heulandita, estilbita i epistilbita.[4] Els minerals associats inclouen quars, apofil·lita, babingtonita, heulandita, estilbita i altres zeolites. És per tant molt comuna i hi ha jaciments a gairebé tot arreu.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Sant Corneli, al municipi de Fogars de la Selva (Maresme, Barcelona),[5] a Malpàs (El Pont de Suert, Alta Ribagorça), a Estopanyà (Baixa Ribagorça)[6] i a la pedrera Los Serranos (Albatera, Baix Segura).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escolecita |
- ↑ Dana: Gaines et al (1997) Dana’s New Mineralogy Eighth Edition. Wiley
- ↑ «Scolecite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Zeolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ W. Tschernich, Rudy «Zeolites of the world» (en anglès). Geoscience press Inc. [Phoenix, Arizona (Estats Units)], 1992, p.437 [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2023].