Vanadinita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vanadinita

Cristalls de color vermell de vanadinita sobre barita, de Mibladen, Midelt, Khénifra, Meknès-Tafilalet, Marroc (mida: 92 mm x 62 mm; cristall més gran: 12 mm; pes: 236 g)
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Pb5[Cl (VO4)3]
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí tabular o prismàtic
Color incolor groc, marró, taronja, vermell
Macles en pot presentar
Exfoliació no en té
Fractura desigual, concoïdal
Duresa 3
Lluïssor adamantina, lleugerament greixosa
Ratlla blanca, lleugerament groga
Diafanitat de translúcid a opac
Densitat 6,8 a 7,1
Impureses comunes zona d'oxidació dels dipòsits de minerals primaris de plom
Altres característiques soluble en àcids

La vanadinita és un mineral de color vermell ataronjat, de vegades groguenc o marronós, que forma part del grup VII vanadats, igual que l'apatita. Està composta per clorovanadat de plom, Pb5(VO4)3Cl, encara que sovint presenta impureses de As i P en substitució del vanadi. Forma part d'una sèrie amb la mimetita (Pb5(AsO4)3Cl) i la piromorfita (Pb5(PO4)3Cl). Són molt apreciades les vanadinites de Mibladen (Marroc) i Globe (Arizona).

Propietats[modifica | modifica el codi]

La vanadinita cristal·litza en el sistema hexagonal i forma cristalls prismàtics o tabulars de base hexagonal i equidimensionals amb més amplada que alçada. Té una duresa de 3 a l’escala de Mohs, una densitat d’entre 6,8 a 7,1g/cm3 i una lluïssor més aviat adamantina lleugerament greixosa. És translúcid tirant cap a opac i amb un intens color roig ataronjat. A vegades presenta masses fibrorradiades o incrustacions i té la ratlla blanca o groga.

És un mineral semidur, molt pesant, fràgil i no presenta exfol·liació. Cal destacar que és soluble en àcids, i quan afegim una gota de solució d'àcid nítric al mineral i la deixem evaporar, es forma un residu vermell, mentre que el residu que es forma en aplicar aquesta solució als altres minerals del mateix grup és blanc.

La vanadinita, és un mineral que es troba en un paper secundari en la zona d’oxidació de la muntera dels jaciments de plom com és ara la galena. Es forma a la zona d’oxidació dels minerals de plom, i és una mena del vanadi.

Localització, extracció i ús[modifica | modifica el codi]

S’han trobat cristalls molt grans d’aquest mineral que ocupen fins a 5cm de longitud a Sud-àfrica i al Marroc. De menors dimensions però molt bells, s’han trobat a Arizona (EUA), a Argentina i a Mèxic.

A Espanya, aquest mineral va ser explotat a Santa Maria (Badajoz). També hi ha jaciments sobre els fosfarseniats de Losacio (Zamora) de color marró clar, una petita proporció amb la galena a Linares (Jaén) i a algunes localitats de Granada com la Sierra de Oria a Baza.

Pel que fa a Catalunya, aquest mineral és molt poc freqüent.

Generalment, la vanadinita s’utilitza com a mineral industrial útil per a l'extracció de vanadi, que s’usa en al·leacions metal·lúrgiques i a la indústria de colorants i mordents.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanadinita