Qishn i Socotra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa

Qishn i Socotra fou el nom d'un sultanat conegut també com a sultanat de Mahra o sultanat dels Banu Afrar que el 1886 va passar sota protectorat de la Gran Bretanya i va quedar integrat al Protectorat Oriental d'Aden.

Els mahra procedien del que avui es Oman i es van estendre per la zona de la costa cap a l'oest dominant en els primers segles islàmics fins a la regió d'al-Shihr. Vers el 1212 es van establir a Hadramaut dominant vers 1274 Tarim. Vers 1295 van perdre Shihr davant els rassúlides del Iemen i pressionats pels quaiti es van establir més a l'est al segle XIV amb centres a Hasik i a Qishn. El 1512 els portuguesos van abandonar l'illa Socotra i els mahra s'hi van desplaçar i van fundar una fortalesa començant a emigrar a l'illa. El 1538/1539 el sultà dels Banu Kahtir (Kahtiri), Badr Bu Tuwayrik van ocupar Hadramaut (incloent Tarim) i el 1545/1546 van ocupar Qishn on la major part dels membres de la família reial dels Banu Afrar (mashaykhs dels mahra) va ser massacrada. El 1548/1549 el sultà Said ibn Abd Allah dels Banu Afrar va tornar de Socotra on s'havia retirat, i va reconquerir Qishn. Com que els Banu Kahtir eren aliats otomans els Banu Afrar es van aliar als portuguesos. La situació va esdevenir estable i els Banu Afrar, com a caps dels mahra van dominar la regió de Mahra (la moderna governació d'al-Mahra, una part de Zufar, Socotra i Masirah) mentre els kahtiri dominaven Hadramaut i els quati la costa amb Shihr. Amb el temps els kahtiri i els mahra van ser aliats.

El 1876 el sulta va signar un tractat pel que renunciava a cedir cap part del seu domini a una potència que no fos la Gran Bretanya i el 30 d'octubre de 1886 va acceptar el protectorat. Fou integrat al Protectorat Oriental d'Aden que el 1963 va esdevenir Protectorat d'Aràbia del Sud. L'octubre de 1967 el sultà va haver de fugir degut al triomf dels revolucionaris d'Aden i el 16 d'octubre de 1967 el sultanat fou abolit. Les noves autoritats van desembarcar a Socotra el 30 de novembre. Nominalment el sultanat (que va emetre segells com Estat de Mahra) fou independent a l'illa entre el 16 d'octubre i el 30 de novembre de 1967.

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera 1963-1967

La bandera dels Banu Afrar era vermella, i portava una inscripció on es podia llegir "Govern Afrar", o "Socotra" i probablement també "Qishn". El 1963 es va adoptar una nova bandera que era de tres franges horitzontals, verda, blanca i vermella; a la central, blanca, una mitja lluna i estrella negres.

Llista de sultans (dinastia Banu Afrar)[modifica | modifica el codi]

  • Said Ibn Abd Allah meitat del segle XVI
  • Afrar al-Mahri vers 1750-1780
  • Tawari ibn Afrar al-Mahri vers 1780 - 1800
  • Sad ibn Tawari Ibn Afrar al-Mahri vers 1800 - 1820
  • Sultan ibn Amr (a Socotra) vers 1834
  • Ahmad ibn Sultan (a Qishn) vers 1834
  • Amr ibn Sad ibn Tawari Afrar al-Mahri 1835 - 1845 `
  • Tawari ibn Ali Afrar al-Mahri 1845-?
  • Ahmad ibn Sa`d Afrar al-Mahri segle XIX
  • Abd Allah ibn Sad Afrar al-Mahri segle XIX
  • Abd Allah ibn Salim Afrar al-Mahri ?-vers 1875
  • Ali ibn Abd Allah Afrar al-Mahri vers 1875 - 1907
  • Abd Allah ibn Isa Afrar al-Mahri 1907 - 1946 `
  • Ahmad ibn Abd Allah Afrar al-Mahri 1946? - 1952
  • Isa ibn `Ali ibn Salim Afrar al-Mahri 1952 - 1966 `
  • Abd Allah ibn Ashur Afrar al-Mahri 1966 - 1967

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Gazetteer of Arabia, a georgraphical and tribal history of the Arabian peninsula, Graz 1979.
  • Worldstatesmen