Nivells de parla

Els nivells de parla, també anomenats registres lingüístics o varietats diafàsiques, es detecten segons la relació que tenen l'emissor i el receptor. Així doncs, un nivell de parla és la variació del llenguatge en funció de la situació d'ús o context situacional, i va estretament lligat a la precisió lèxica. Se'n poden distingir principalment quatre: el culte, l'estàndard (adequat a la normativa, en un to mitjà que pot entendre la majoria de parlants), el col·loquial i el vulgar.

Culte

Es coneixen les normes de la llengua i es respecten. L'utilitzen les persones d'alt grau cultural en ambients científics, literaris, professionals, artístics... Les seves característiques són:

• Posa èmfasi per a ressaltar frases i conceptes importants.
• No fa ús de frases interjectives que manifesten els seus sentiments.
• Utilitza els temps verbals amb precisió i varietat de formes.
• Construccions sintàctiques clares i correctes amb gran quantitat de nexes.
• Gran riquesa lèxica amb abundants termes abstractes i tecnicismes.
• Evita l'ús de falques (paraula o frase que es repeteix innecessàriament) i de paraules comodí.

Col·loquial

Es coneixen les normes però no s'utilitzen. És un nivell de parla que s'utilitza en l'ambient familiar o entre amics. Els seus trets característics són:

• És un nivell molt expressiu.
• Omissió d'elements lingüístics per comoditat. Exemple: "Ah !, doncs bé... d'acord."
• S'utilitzen construccions impersonals.
• Ús reduït d'oracions subordinades.
• Es fa ús de diminutius i augmentatius per expressar afecte, menyspreu, ironia...
• Apòcopes (paraules a les quals hi ha supressió d'algunes lletres)com "tele", "profe", "cole"...
• Lèxic imprecís i amb paraules jòquer: "cosa", "xafarderia"...
• Utilització de dites, proverbis i frases fetes.

Vulgar

Es cometen incorreccions perquè es desconeix la norma lingüística o simplement per descuit (vulgarismes). Les seves característiques són:

• Desplaçaments accentuals.
• Alteracions de les vocals.
• Reducció de diftongs a una vocal i formació de diftongs amb vocals que formen un hiat.
• Supressió i addició de sons (ultracorrecció).
• Confusió i desplaçament de consonants.
• Incorreccions en l'ús de les formes verbals.
• Alteració de l'ordre dels pronoms (se m'ha caigut, se t'ha caigut).
• Dequeisme ("pense de què aniré al parc").
• Ús incorrecte de preposicions i conjuncions.
• Tendència a fondre paraules ("vine p'acà").