C

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la lletra C. Vegeu-ne altres significats a «Llenguatge C».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

El seu origen gràfic està en símbols fenicis per representar una arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:

  • Davant de les vocals a (casa /'kazə/ /'kaza/), o (cosa /'kɔzə/ /'kɔza/), u (cullera /ku'ʎeɾə/ /ku'ʎeɾa/). En mallorquí pot prendre el so d'oclusiva palatal sorda: /'сazə/. Cal recalcar que si el fonema /k/ va seguit d'una lletra u que representa el fonema /w/, aleshores no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).
  • Davant de les consonants r (creu /'kɾεw/ /'kɾew/ /'kɾəw) i l (clau /'klaw/)
  • Seguida d'una consonant sorda (acte /'aktə/ /'akte/, sucs /'suks/)
  • Geminada cc (acció /əksi'o/ /aksi'o/, però en mallorquí /at͡si'o/)
  • En posició final (sac /'sak/, però en mallorquí /'sac/). Després d'una consonant nasal pot emmudir-se (banc /'baŋ/ /'baŋk/).

És el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant e (cel /'sεɫ/), i (ciri /'siɾi/).

Seguida d'una consonant sonora és una oclusiva velar sonora /g/ (dracma /'dɾagmə/ /'dɾagma/).

En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.

Significats de C[modifica | modifica el codi]

C

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ç Ce trencada U+00C7 U+00E7 Ç ç català, francès, etc.
Ć C amb accent agut U+0106 U+0107 polonès, etc.
Ĉ C amb accent circumflex U+0108 U+0109 esperanto
Č C amb anticircumflex U+010C U+0106D txec, etc.
Ċ C amb punt superior U+010A U+010B maltès, irlandès
© copy right U+00A9 ©
¢ cèntim U+00A2 ¢