Sistema Internacional d'Unitats

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Sistema internacional)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Només hi ha tres estats que encara no han adoptat el Sistema Internacional d'Unitats com al seu únic sistema de mesures: Libèria, Myanmar i Estats Units.

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI[1] (del francès Système International d'Unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i es l'evolució del sistema mètric decimal.

L'antic sistema mètric decimal presentava diferents grups d'unitats com el sistema mks (metre-quilogram-segon) o el sistema cgs (centímetre-gram-segon), que al seu torn també presentava variants. El SI es va desenvolupar a partir del l'antic sistema mks, i va ser adoptat a la 11ª Conferència General de Pesos i Mesures que es va celebrar a París entre l'11 i el 20 d'octubre del 1960.

Com es pot observar al mapa del costat, avui dia la utilització del SI és pràcticament universal i gairebé cap estat manté definicions oficials d'altres unitats. La única excepció notable són els Estats Units d'Amèrica on el seu sistema tradicional d'unitats (United States customary units) continua essent àmpliament utilitzat a la vida diària, tot i que amb definicions basades en el SI. L'avenç del SI als Estats Units només s'incrementa a l'escola, la ciència i la indústria.[2]

Taula de continguts

[edita] Unitats bàsiques

Les unitats bàsiques del SI han estat establertes per la Conferència General de Pesos i Mesures a proposta del Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures"); n'hi ha 7, ben definides, que, per conveni, es consideren dimensionalment independents:

Unitats bàsiques del SI[3]
Nom Símbol Magnitud Definició
metre m longitud Un metre és la longitud del trajecte que recorre la llum en el buit durant un 299.792.458è de segon.[4]
quilogram kg massa Un quilogram és la massa del prototip internacional del quilogram. És l'única unitat encara definida en relació a un objecte.[5]
segon s temps Un segon és la durada de 9.192.631.770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133.[6]
ampere A corrent elèctric Un ampere és la quantitat de corrent constant que, si es manté en dos conductors paral·lels, rectilinis, de longitud infinita, de secció circular negligible i situats en el buit a una distància d'un metre l'un de l'altre, produiria entre aquests conductors una força de 2·10–7 newtons per metre de longitud.[7]
kelvin K temperatura termodinàmica Un kelvin és un 273,16è de la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua.[8]
candela cd intensitat lluminosa Una candela és la intensitat lluminosa, en una direcció determinada, d'una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540·1012 Hz la intensitat energètica en aquesta direcció de la qual és d'un 683è de watt per estereoradiant.[9]
mol mol quantitat de matèria Un mol és la quantitat de matèria d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.[10]

A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.

[edita] Prefixos

S'han definit una sèrie de prefixos que es poden combinar amb qualsevol unitat per a formar unitats derivades adequades per a fer mesures en ordres de magnitud superior o inferior.

Prefixos del Sistema Internacional d'Unitats
Múltiples Nom deca hecto quilo mega giga tera peta exa zetta yotta
Símbol da h k M G T P E Z Y
Factor 101 102 103 106 109 1012 1015 1018 1021 1024
 
Submúltiples Nom deci centi mil·li micro nano pico femto atto zepto yocto
Símbol d c m µ n p f a z y
Factor 10−1 10−2 10−3 10−6 10−9 10−12 10−15 10−18 10−21 10−24

[edita] Història

Mapa que mostra la dècada d'adopció del SI. Va del verd pels estats que primer el van adoptar fins el vermell pels que ho han fet recentment.

Els fonaments del sistema mètric, el precedent de l'actual SI, van ser posats per un grup de científics, entre els que havia Antoine Laurent Lavoisier, que havien estat comissionats per Lluís XVI de França amb l'encàrrec de crear un sistema de mesures unificat i racional. La idea original fou la de crear una unitat de massa, que va rebre el nom de grave i va ser definida com la massa d'un litre d'aigua al punt de congelació. Aquesta definició prendria la forma d'un prototip físic. Després de la Revolució Francesa el nou govern va adoptaria la idea del nou sistema mètric però al llarg del temps introduiria alguns canvis importants, com ara que la unitat de massa havia de ser el gram però, ateses les dificultats per utilitzar aquesta unitat, es va decidir que la definició prendria la forma física d'un prototip de 1000 grams, un quilogram.

El 1793 la Convenció Nacional va adoptar el metre (definit com la deu mil·lionèssima part d'un quart de meridià terrestre) i va definir les unitats de volum i massa, creant el sistema mètric decimal. Amb aquest sistema, basat en el nombre 10, es facilitava la tasca de passar d'una unitat als seus múltiples i submúltiples atès que per fer-ho havia prou amb desplaçar la coma.

El 1795 s'adopta el nom de gram i quilogram. El sistema mètric rebia llavors el nom de MkpS, les sigles de les seves unitats: metre, kilogram-pes i segon. El 1799 els prototips del metre i del kilogram són dipositats al Arxius Nacionals (Archives nationales) de França i el sistema mètric és adoptat definitivament.

Es sistema mètric va anar variant al llarg dels anys al temps que mica en mica es difonia al llarg del món i anava desplaçant els sistemes tradicionals de mesura. Després de la Segona Guerra mundial encara persistia la utilització de molts sistemes diferents, alguns eren variacions del sistema mètric i d'altres de tradicionals. El 1948 a la 9ª Conferència General de Pesos i Mesures es va decidir encarregar al Comitè Internacional de Pesos i Mesures l'estudi de les necessitats de mesura de les comunitats científica, tècnica i educativa.

En base a l'estudi elaborat pel CIPM, el 1954 la 10ª Conferència General de Pesos i Mesures va decidir que un sistema internacional d'unitats havia de basar-se en sis unitats fonamentals. Aquelles sis unitats recomanades foren el metre, el quilogram, el segon, l'ampere, el kelvin (llavors anomenat grau kelvin) i la candela. El 1960, a la 11ª CGPM es va adoptar el nom de Sistema Internacional d'Unitats i l'abreviatura SI i es van confirmar les sis unitats de base i es van adoptar dues auxiliars: el radiant (símbol: rad), com a unitat d'angle pla; i l'estereoradiant (símbol: sr), com a unitat d'angle sòlid.[1] Aquestes dues unitats auxiliars esdevindrien unitats derivades el 1995 a la 20ª CGPM. La setena unitat base del sistema, el mol, seria adoptada el 1971 a la 14ª CGPM.

[edita] Notes i Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Nom i abreviatura oficials segons la resolució nº 12 de la 11ª Conferència General de Pesos i Mesures del 1960
  2. ↑ CIA. World Factbook. 2008
  3. ↑ Definicions oficials
  4. ↑ Definició oficial del metre
  5. ↑ Definició oficial del quilogram
  6. ↑ Definició oficial del segon
  7. ↑ Definició oficial de l'ampere
  8. ↑ Definició oficial del kelvin
  9. ↑ Definició oficial de la candela
  10. ↑ Definició oficial del mol

[edita] Vegeu també

Unitats derivades del SI

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Física

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional_d%27Unitats»