Llengües germàniques occidentals
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | west2793 |
Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees[1], el més important pel que fa al nombre de parlants.
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix, el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
Classificació[modifica]
Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, i són dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si.
- Grup ànglic (provinent de l'anglosaxó)
- Frisó
- Baix alemany
- Baix fràncic
- Neerlandès
- Afrikaans (amb influències africanes i malaies)
- Neerlandès
- Baix saxó
- Plautdietsch
- Baix fràncic
- Alt alemany
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües germàniques occidentals |