Bangla Desh

De Viquipèdia

গণ প্রজাতঁত্রী বাংলাদেশ
(Gôno Projatontri Bangladesh)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Bengalí
Capital	Dhaka 23° 42′ N, 90° 22′ ECoordenades: 23° 42′ N, 90° 22′ E
Ciutat més gran	Dhaka
Govern President Primer Ministre	República parlamentària Zillur Rahman Sheikh Hasina
Superfície  - Total  - Aigua (%)	144.000 km² (91è) 7,0%
Població  - Estimació juliol 2008  - Cens —  - Densitat	158.665.000 (7è) — 1102,2 hab/km² (-)
Moneda	Taka (BDT)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+6) (UTC)
Independència declarada reconeguda	del Pakistan 26 de març de 1971 16 de desembre de 1971
Himne nacional	Amar Sonar Bangla
Domini internet	.bd
Codi telefònic	+880
Gentilici	Bengalí (masculí i femení)

Bangla Desh (o Bangladesh) és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangla Desh significa, en bengalí, "Bengala lliure". També pot significar 'país dels qui parlen bengalí'. Antigament conegut com a Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971.

Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 130 milions d'habitants. La capital és Dhaka (o Dacca), amb més d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal és Chittagong, amb més de 3 milions d'habitants^[1]. Geogràficament, el país abasta el fèrtil delta del Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les inundacions anuals del monsó i els ciclons.

El govern és una democràcia parlamentària, però, la regla política va ser suspesa en virtut de llei d'emergència per dos anys a partir del 11 de gener de 2007 i el 17 de desembre de 2008.^[2] Bangladesh és membre de la Comunitat de Nacions (Commonwealth), la SAARC (South Asian Association for Regional Cooperation), BIMSTEC (Bay of Bengal Initiative for MultiSectoral Technical and Economic Cooperation), l'OCI (Organització de la Conferència Islàmica), i els D-8 (Developing 8 Countries). Com assenyala el Banc Mundial en el seu Country Brief de juliol de 2005, el país ha fet grans progressos en el desenvolupament humà en els àmbits de l'alfabetització, la igualtat de gènere en l'educació, i la reducció del creixement de la població.^[3] Tanmateix, Bangla Desh segueix enfrontant-se a una sèrie de reptes importants, com l'extensió política, la corrupció burocràtica i la competència econòmica en relació amb el món.

Bangladesh és el setè país més poblat del món i és un dels països més densament poblats del món, amb un alt índex de pobresa. Tanmateix, el producte interior brut per càpita, amb la inflació ajustada, s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït en un 20% des de començaments de la dècada del 1990. El país està en la llista dels "Next Once", que són les onze economies amb bones perspectives d'inversió i creixement econòmic.^[4] Dhaka i altres centres urbans han estat la força impulsora d'aquest creixement.^[5]

Taula de continguts 1 Història 2 Política 2.1 Organització territorial 2.2 Drets humans 3 Geografia 4 Economia 4.1 Situació 4.2 Agricultura i Indústria 5 Demografia 6 Cultura 7 Esports 8 Referències 9 Enllaços externs

[edita] Història

Aquesta pàgina s'està editant activament en aquest moment. Tingueu paciència ja que el contingut pot estar canviant ràpidament i espereu abans d'editar-la per no provocar conflictes d'edició. Al cap d'unes hores d'inactivitat podeu treure aquest avís o substituir-lo per {{inacabat}}.

L'existència d'una civilització avançada en l'actual Bangla Desh, com a part oriental d'una regió més coneguda com Bengala, data de molt de temps enrere. Evidències de l'existència de civilitzacions anteriors al 700 aC han estat trobades en forma de monestirs budistes. Tot i afirmacions de l'existència de estructures socials cap aproximadament l'any 1000 aC,^[6] les proves trobades no són completament convincents. Algunes civilitzacions primerenques van estar influïdes pel budisme i l'hinduisme. La part nord de Bangla Desh posseeix diversos llocs d'arquitectura en massa, en forma de temples i monestirs, fet que recolza l'existència d'aquest tipus d'influències religioses.

Bengala es va convertir a l'Islam a començaments del segle XIII, i durant el segle XVI es va transformar en un pròsper centre d'intercanvi comercial i industrial sota l'Imperi Mongol. Mercaders europeus van arribar a finals del segle XV i la Companyia Britànica de les Índies Orientals va controlar la regió cap a finals del segle XVIII, des d'on els britànics van estendre el seu control cap a tota l'Índia. Quan l'any 1947 l'Índia va obtenir la independència, determinats interessos polítics van provocar que el país es dividís en dos estats: Pakistan, predominantment musulmà, i l'Índia, predominantment hinduista.

La partició de l'Índia va deixar Bengala dividida entre els dos països: una part oriental anomenada Pakistan Oriental que corresponen a l'actual Bangla Desh, i una part occidental, l'estat indi de Bengala Occidental. L'abolició del sistema zamindari a Bengala Oriental (1950) va ser una fita transcendental en el desplaçament de Bangla Desh cap a un "estat del poble". El moviment de la llengua de 1952 va establir els drets de la comunitat bengalí per parlar en el seu propi idioma. Digne de menció és que aquesta va ser l'única revolució que va ser duta a terme amb l'únic propòsit de preservar el dret a parlar una llengua i per aquesta raó la Unesco va reconèixer el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Bangla Desh, aleshores coneguda com a Pakistan Oriental, va estar sota control del Pakistan Occidental. La freqüent explotació de la majoria bengalí per la minoria no bengalí va enfurir a persones sensibles a banda i banda del Pakistan. Les tensions van arribar al seu límit el 1971 després dels resultats electorals que atorgaven a la Lliga Awami una majoria aclaparadora; el president pakistanès Yahiya Khan, un militar, va desaprovar el resultat davant el parlament d'una manera oberta i gens democràtica. Sota el lideratge de Sheikh Mukibur Rahman, també conegut com a Bongobondu (amic de Bengala) i Pare de la Nació, es va iniciar la lluita de Bangla Desh per la independència. El conflicte va tenir un punt culminant el 25 de març de 1971 en un dels genocidis més sagnants dels temps actuals dut a terme per l'exèrcit pakistanès sobre civils bengalís innocents.^[7]

Sheikh Mukibur Rahman, va ser identificat com una dels líders més influents dels bengalís, i va ser arrestat pel govern pakistanès. Ziaur Rahman, aleshores un cap de l'exèrcit i més endavant president de Bangla Desh, va declarar la independència del país en representació del gran líder nacional Bangabandhu Sheikh Mujibur Rahman, utilitzant un transmissor de ràdio improvisat des de la ciutat de Chittagong.

Amb l'ajuda d'oficials bengalís de l'exèrcit, el suport de civils i l'ajuda humanitària i militar de l'Índia, Bangla Desh va armar ràpidament el Mukti Bahini (lluitadors per la llibertat), un grup armat format principalment per joves estudiants, obrers, grangers i altres civils. Va començar la Guerra d'Alliberament de Bangla Desh. Els Mukti Bahini, amb el suport de les tropes índies, es va enfrontar a l'exèrcit pakistanès d'ocupació i en nou mesos van aconseguir que els pakistanesos abandonessin el país. Pakistan, en coordinació amb els seus còmplices a Bangladesh, va dur a terme crims de guerra massius. L'exèrcit pakistanès va ser forçat a rendir-se el 16 de desembre de 1971 i Bangladesh va quedar lliure d'ocupants estrangers.

Després de la seva independència, Bangla Desh va passar a ser una democràcia parlamentària, amb Mujib com a Primer Ministre. En les eleccions parlamentàries de 1973, la Lliga Awami va guanyar per majoria absoluta. Entre 1973 i 1974 va tenir lloc una gran fam al llarg i ample de tot el país, i a principis de 1975, Mujib iniciar un mandat socialista de partit únic amb el BAKSAL, un partit format per a l'ocasió. El 15 d'agost de 1975, Mujib i la seva família van ser assassinats per oficials de l'exèrcit de rang mitjà.

Un continu de sagnants cops i contracops d'Estat en els següents tres mesos va culminar amb l'ascens al poder del general Ziaur Rahman, qui reinstaurà una política multipartidista i va fundar el Partit Nacionalista de Bangla Desh (PNB). El govern de Ziaur finalitzà quan aquest va ser assassinat el 1981 per membres de l'exèrcit.

El següent gran mandatari de Bangladesh va ser el general Hossain Mohammad Ershad, qui va prendre el poder en un cop sense vessament de sang el 1982 i va dirigir el país fins el 1990, quan va ser apartat del poder per un aixecament popular. Des de llavors, Blangladesh ha tornat a ser una democràcia parlamentària. La vídua de Ziaur, Khaleda Zia, va dirigir el PNB a les victòries parlamentàries de 1991 i 2001 i va ser Primera Ministra des de 1991 a 1996 i de nou entre 2001 i 2006.

[edita] Política

El president, tot i ser també el cap d'estat, té un càrrec principalment cerimonial, concentrant el poder en el primer ministre, qui és el cap de govern.^[8] El president és electe per la legislatura cada 5 anys i els seus poders , comunament limitats, són substancialment expandits durant la possessió d'un govern guardià, principalment per controlar la transició a un nou govern.

El primer ministre és designat pel president i ha de ser un membre del parlament a qui el president consideri de la confiança de la majoria dels membres del parlament. El gabinet és compost per ministres elegits pel primer ministre i designats pel president.

El parlament bangladesí unicameral és la Casa de la Nació o Jatiya Sangsad, els 300 membres són escollits per vot popular des districtes electorals simples per termes de cinc anys. El cos judicial és la Suprema Cort, de la qual els jutges en cap i altres jutges són designats pel president.

[edita] Organització territorial

Bangla Desh està dividida en sis regions anomenades divisions.^[9] Cadascuna d'elles té el nom del seu capital:

1. Rajshahi
2. Dhaka
3. Sylhet
4. Khulna
5. Barisal
6. Chittagong

Cadascuna d'aquestes divisions és, al seu torn, dividida en districtes anomenats zilas que al seu torn estan dividits en subdistrictes anomenats upazilas o than. En total Bangladesh té 6 divisions, que contenen 64 zilas les quals estan formades per 460 upazilas.

[edita] Drets humans

En matèria de drets humans, respecte a la pertinença als set organismes de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen al Comitè de Drets Humans (HRC), Bangla Desh ha signat i ratificat:

[edita] Geografia

Bangla Desh està emplaçat al delta de dos dels rius més importants del subcontinent indi, el Ganges i el Brahmaputra. Aquest delta té una costa composta d'una extensa jungla pantanosa al golf de Bengala coneguda com el Sundar Ban (selva bonica), hàbitat natural del tigre de Bengala. El delta tan densament poblat està format per la confluència dels rius Ganges (nom local: Padma), Brahmaputra (Yamuna), i Meghna i els seus afluents, els quals descendeixen des de l'Himàlaia. Les terres d'al luvió de Bangla Desh són molt fèrtils a la vegada que vulnerables a les inundacions i la sequera. Una important part del territori de Bangladesh es va formar a partir dels sediments que els múltiples rius que s'entrellacen i flueixen a la regió van dipositar.

Les úniques muntanyes fora de la plana són els tros de turons de Chittagong (muntanya de màxima alçada: el Keokradong amb 1.230 m) al sud-est i la divisió de Sylhet al nord-est.

A mig camí del tròpic de Càncer, el clima de Bangladesh és tropical, amb un hivern suau des de l'octubre fins al març, un humit i calorós estiu des de març fins al juny i un monsó humit, càlid i plujós des de juny fins a octubre. Els desastres naturals com les inundacions, ciclons tropicals o els tornados afecten al país tots els anys,^[10] amb les seves conseqüències en desforestació, la degradació de la terra i l'erosió.

Dhaka és la capital del país i la ciutat més gran. Altres ciutats importants són Chittagong, Rajshahi i Khulna. Cox's Bazar, al sud de Chittagong, és la platja natural més llarga del món, amb uns 120 quilòmetres de longitud.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Bangla Desh

Bangla Desh ha experimentat un notable creixement des de la seva independència en 1971. Abans, la majoria d'exportacions es basaven en la indústria del jute (Corchorus capsularis). Aquesta indústria va començar a caure quan els productes de polipropilè van començar a guanyar popularitat davant dels productes del jute. Pel que fa al PIB per càpita, Bangla Desh va experimentar un espectacular creixement econòmic que el portà del 57% durant els anys 70, a un 29% en els 80 i assolint al 24% en els anys 90.

[edita] Situació

Des de 1971 el país ha rebut 30 000 milions de dòlars, i 15 ja han estat desemborsats. Els majors donants són el Banc Mundial, el Banc asiàtic de desenvolupament, el Programa de desenvolupament de les Nacions Unides, els Estats Units, Japó, Aràbia Saudita i Europa Oriental. Amb prop de la meitat de la població per sota de la línia de la pobresa, la nació té l'índex de pobresa més alta del sud-est asiàtic i el tercer en el món, per darrere de l'Índia i la Xina. Com a altres països en la mateixa situació de desenvolupament, Bangla Desh arrossega un gran dèficit fiscal i importants deficiències en la qualitat dels serveis socials.

[edita] Agricultura i Indústria

Un dels majors reptes ha estat l'increment de la producció alimentària, per satisfer la creixent població del país sense necessitat de dependre d'altres nacions. D'aquesta manera, Bangla Desh acapara el tercer lloc en producció d'arròs en el món. En la terra es cultiva jute i arròs principalment, encara que s'observa un augment en les collites de blat. Només amb les produccions d'arròs el país té prou aliment. Tot i així, es calcula que un 10-15% de la població pateix de desnutrició. A més, l'agricultura depèn per a la seva irrigació del comportament dels monsons en un percentatge força important.

El país té grans reserves de gas natural i reserves limitades de carbó i petroli. La indústria és feble, encara que compta amb molta mà d'obra barata, però no ha gaudit de la recent industrialització d'altres països, com Indonèsia. Hi ha nombrosos rius navegables, però la seva utilització és escassa en no comptar pràcticament amb la necessària infraestructura portuària fluvial.

[edita] Demografia

A excepció de països molt petits com ara Singapur i Mònaco, Bangla Desh és el país amb una major densitat de població del món.^[11] La nació, amb 912 persones per quilòmetre quadrat, ha estat sovint comparada amb l'illa de Java (Indonèsia).

Bangladesh és pràcticament una nació homogènia des del punt de vista ètnic, amb més d'un 98% de població bengalí.^[12] La gran majoria parla Bengalí (bangla). El dos per cent restant són musulmans no bengalís d'altres regions de l'Índia com Bihar, de parla urdu. Un petit nombre de grups tribals habita els tros de turons de Chittagong, al sud-est del país.

La majoria dels bangladesís (prop del 83%) són musulmans, però els hindús constitueixen una minoria important (16%). Existeix també petits números de budistes, cristians i animistes. Molts dels grups minoritaris pateixen persecució per la seva ètnia o la seva religió.

El país pateix una alta superpoblació. El 1992, el govern va començar a promocionar el control natal per frenar el creixement de la població, però amb poc èxit. Moltes persones no tenen possessions o estan obligats a viure en regions pantanoses perilloses, amb el risc de contreure malalties.

En un esforç per contenir la propagació de malalties com el còlera o la disenteria, algunes organitzacions internacionals han fomentat la construcció de pous d'aigua a tot el país. Diversos anys després de la implementació general del programa, més d'un quart de la població tenia símptomes d'enverinament per arsènic. Els alts nivells d'arsènic natural a l'aigua no s'havien tingut en compte. Els efectes de l'aigua amb contingut en arsènic són encara un problema per a la població del país.

Ciutats per població

Rang	Ciutat	Divisió	Població	Rang	Ciutat	Divisió	Població	Visualitza • Discussió • edita Dhaka
1	Dhaka	Dhaka	10,468,510	7	Mymensingh	Dhaka	388,598
2	Chittagong	Chittagong	3,761,337	8	Comilla	Chittagong	337,854
3	Narayanganj	Dhaka	1,448,975	9	Rangpur	Rajshahi	323,001
4	Khulna	Khulna	1,406,963	10	Barisal	Barisal	267,423
5	Rajshahi	Rajshahi	791,051	11	Bogra	Rajshahi	254,635
6	Sylhet	Sylhet	445,798	12	Jessore	Khulna	255,716
2009 calculation[13]

[edita] Cultura

Com a reflex de la llarga història de la regió, Bangla Desh té una cultura que abasta elements tant antics com nous. L'idioma Bengalí compta amb un ric patrimoni literari, que comparteix amb Bangladesh l'estat indi de Bengala Occidental. El primer text literari en bengalí és el 8è segle Charyapada. Bengalí literatura medieval, sovint, ja sigui religiós (per exemple, Chanda), o adaptats d'altres idiomes (per exemple, Alaol). La literautura Bengalí va assolir la seva plena expressió en el segle XIX amb poetes com Rabindranath Tagore i Kazi Nazrul Islam, les seves icones més grans. Bangladesh també té una llarga tradició en la literatura popular, per exemple Maimansingha Gitika, Thakurmar Jhuli i històries relacionades amb Gopal Bhar.

La tradició musical de Bangla Desh està basada en la lletra (Baniprodhan), amb un mínim d'acompanyament instrumental. La tradició Baul és un patrimoni únic de la música folk Bengalí, i hi ha moltes altres tradicions musicals a Bangladesh, que varien d'una regió a una altra. Gombhira, Bhatiali, Bhawaiya són algunes de les més conegudes formes musicals. Música popular de Bengala, sovint és acompanyada per la ektara, un instrument amb una sola cadena. Altres instruments inclouen els dotés, Dhol, flauta, i la taula. Bangladesh també té un patrimoni en el nord de l'Índia la música clàssica. De la mateixa manera, les formes de dansa de Bangladesh extreure de les tradicions populars, en especial els dels grups tribals, així com l'àmplia tradició de dansa índia.^[14]

Bangladesh produeix al voltant de 80 pel·lícules a l'any.^[15] Mainstream Hindi films are also quite popular.^[16] Incorporar hindi pel·lícules també són molt populars. Al voltant de 200 diaris es publiquen a Bangladesh, juntament amb més de 1.800 publicacions periòdiques. Tanmateix, el nombre de lectors regulars és baix i es troba per sota del 15% de la població.^[17] Bangladesh escolti a una varietat de locals i nacionals de programes de ràdio de Bangladesh Betar, així com quatre canals privats de ràdio FM (Ràdio Foorti, ABC Ràdio, Ràdio Avui, Ràdio Estimar) popularitat a la generació més jove està creixent ràpidament a les ciutats importants. També hi ha serveis de Bangla Ràdio de la BBC i la Veu d'Amèrica. El dominant és el canal de televisió controlades per l'Estat Bangladesh TV, però en els darrers anys, els canals de propietat privada s'han desenvolupat considerablement.

La tradició culinària de Bangladesh manté estretes relacions amb l'Índia i l'Orient Mitjà, així com la cuina té el seu propi i únic trets. L'arròs i el curri són tradicionals favorits. Bangladesh fer dolços distintiu dels productes lactis, alguns comuns que es Rôshogolla, chômchôm i kalojam.

El sari (Shari) és amb molt el més desgastat vestit per les dones de Bangla Desh. Dhaka, en particular, és famosa per la producció de saris de exquisita Jamdani mussolina. El Salwa kameez (Shale kamiz) és també molt popular, i en les zones urbanes algunes dones porten la vestimenta occidental. Entre els homes, la vestimenta occidental és la més àmplia adopció. Els homes també portar el Kurta-paejama combinació, sovint en ocasions religioses, i la de Lungi, una mena de faldilla llarga.

Els dos Eids, Eid ul-Fitr i Eid ul-Adha són els més grans festivals en el calendari islàmic. El dia abans de Eid ul-Fitr Txad s'anomena Rata (la nit de la lluna), sovint celebren amb petards. Altres festes musulmanes que també s'observen. Són els principals festivals hindús Durga Puja, puja i kali Saraswati Puja. Buda Purnima, que marca el naixement del Buda Gautama, és un dels més importants festivals budistes, mentre que el Nadal, anomenat Borodin (Gran dia) se celebra a Bengalí per la minoria cristiana població. El més important festival és laica Pohela Baishakh Bengalí o Any Nou, el començament del calendari Bengalí. Altres festes inclouen Nobanno, Poush parbon (festival de Poush) i l'observança dels dies nacionals com Shohid Dibosh.

Principals festes
Data	Nom (en català)
16 de desembre	Dia de la Victòria
26 de març	Dia de la Independència
21 de febrer	Dia Internacional de la Llengua Materna

[edita] Esports

Si bé Kabbadi és el joc nacional de Bangla Desh, el futbol i el cricket són més populars amb Cricket és l'esport més popular a Bangladesh, seguit molt de prop pel futbol. L'equip de cricket de Bangladesh va guanyar el Trofeu de la CPI contra Kenya el 1997, que va qualificar per a la Copa Mundial de Cricket 1999. En la seva primera copa del món Bangladesh Pakistan batre en primera ronda. El 2000, l'equip de cricket de Bangladesh s'ha concedit l'estatut de prova de cricket i ser capaç de jugar, altres nacions de joc. En diverses ocasions ha pegar Bangladesh Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka i el Pakistan, que és més important Bangladesh ha derrotar l'Índia i Sud-àfrica el 2007 de Cricket Cup.They món també han copejat Índies Occidentals CPI T20 a la Copa del Món de 2007. Altres esports populars inclouen hoquei, tennis, bàdminton, handbol, voleibol, escacs, jocs de carrom, i kabbadi, que és l'esport nacional de Bangladesh. La Junta de Control de Bangladesh Esports regula veintinueve diferents federacions esportives.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bangla Desh

Govern

• Bangladesh Government official government portal
• Bangladesh Parliament
• Election Commission Secretariat
• National Board of Revenue
• Bangladesh Telephone and Telegraph Board (BTTB/T&T)
• Electronic forms from the Government of Bangladesh, in English
• Chief of State and Cabinet Members

Informació general

• Bangladesh at UCB Libraries GovPubs
• Bangla Desh al Projecte de Directori Obert
• Banglapedia National Encyclopedia of Bangladesh

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

...