Niccolo Fontana Tartaglia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niccolò Fontana (a) Tartaglia
Niccolò Tartaglia.jpg
Naixement 1499 o 1500
Brescia (República de Venècia), avui Itàlia
Mort 13 de desembre de 1557 (als 57 anys)
Venècia (República de Venècia), avui Itàlia
Camp Matemàtiques
Treball(s) Resoldre l'equació cúbica.
Ha influenciat Girolamo Cardano
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606.

Niccolò Fontana anomenat Tartaglia («El Quec»), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.

Niccolò Fontana procedia d'una família pobra. En el moment de la presa de Brescia pels francesos el 1512, es refugia amb el seu pare a la catedral per escapar als invasors. Res no hi fa, els soldats de Lluís XII de França penetren al lloc sagrat, massacren el seu pare, i Niccolo es deixat per mort amb una fractura de crani i un cop de sabre a través de la mandíbula i el paladar. La seva mare el troba en aquest estat, però encara viu. Com no té res per cuidar-lo, emulant els gossos, llepa les nafres del seu fill i li salva la vida. Tanmateix la ferida al paladar li deixa un defecte de paraula que conserva tota la seva vida, la qual cosa li val el seu sobrenom «Tartaglia» (tartagliare significant balbucejar en italià). La seva mare estalvià per permetre al seu fill seguir l'escola durant quinze dies. El jove Niccolo roba llavors llibres i quaderns per continuar aprenent com a autodidacta. Mancat de paper, utilitza les làpides com a pissarra. Essent adult, es guanyà la seva vida ensenyant matemàtiques successivament a Verona, Vicenza, Brescia i finalment Venècia, ciutat en la qual va morir en 1557 en la mateixa pobresa que li va acompanyar tota la seua vida.

Descobridor d'un mètode per a resoldre equacions de tercer grau, estant ja en Venècia, en 1535 el seu col·lega del Fiore deixeble de Scipione del Ferro de qui havia rebut la fórmula per a resoldre les equacions cúbiques, li proposa un duel matemàtic amb trenta equacions de tercer grau del tipus x^3 + px = q, que Tartaglia accepta. A partir d'aquest duel i en el seu afany de guanyar-lo Tartaglia desenvolupa la fórmula general per a resoldre les equacions de tercer grau. Pel que, aconsegueix resoldre totes les qüestions que li planteja el seu contrincant, sense que aquest assolisca resoldre cap de les propostes per Tartaglia. En l'esperança de guanyar altres concursos, Tartaglia no descobreix la seva fórmula. L'èxit de Tartaglia en el duel arriba a oïdes de Girolamo Cardano que li prega que li comuniqui la seua fórmula, al que accedeix però exigint a Cardano jurar que no la publicarà. No obstant això, en adonar-se que Tartaglia no publica la seua fórmula, i que segons sembla arriba a les mans de Cardano un escrit inèdit d'altre matemàtic datat amb anterioritat al de Tartaglia i en el qual independent s'arriba al mateix resultat, serà finalment Cardano qui, considerant-se lliure del jurament, la publique en la seua obra Ars Magna (1570). A pesar que Cardano va acreditar l'autoria de Tartaglia, aquest va quedar profundament afectat, arribant a insultar públicament a Cardano tant personal com professionalment. Les fórmules de Tartaglia seran conegudes com a fórmules de Cardano.


Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les matemàtiques a l'artilleria en el càlcul de les trajectòries dels projectils (treballs confirmats posteriorment pels estudis sobre la caiguda dels cossos realitzats per Galileu). En aquesta materia el seu pensament és encara àmpliament impregnat de la teoria de l'impetus amb l'ús de l'escaire, l'angle de 45° i una corba en tres parts del qual una caiguda vertical, la pesantor actuant sobre tota la trajectòria.[1] També destaca per l'expressió matemàtica per al càlcul del volum d'un tetraedre qualsevol en funció de les longituds dels seus costats, la dita fórmula de Tartaglia, una generalització de la fórmula d'Heró (usada per al càlcul de l'àrea del triangle):

 V = \sqrt{  \frac{1}{288} \begin{bmatrix} 
  0 &   1 &   1 &   1 & 1   \\
  1 &   0 & a^2 & b^2 & c^2 \\
  1 & a^2 &   0 & d^2 & e^2 \\
  1 & b^2 & d^2 &   0 & f^2 \\
  1 & c^2 & e^2 & f^2 & 0
\end{bmatrix}. }

Va redactar igualment un tractat sobre les operacions numèriques a l'ús del comerç i, el 1543, de les traduccions d'Euclides i d'Arquimedes.

Obres[modifica | modifica el codi]

El Questiti i inventioni diversa de Niccolò Fontana Tartaglia

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dorce, Carlos. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement (en català), 2013. ISBN 978-84-475-3683-2. 
  • Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Montaner i Simon (1897).
  • Source principale (apparemment): Des mathématiciens de A à Z de Hauchecorne et Surratteau, Éditions Ellipse, 4e édition 2008
  • Font principal (aparentment): Els matemàtics de l'A a Z d'Hauchecorne i Surratteau, Edicions El·lipse, 4
  • Gille, Bertrand. Histoire des Techniques (en francès). Encyclopedie de la Pléiade, 1978. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]