Galeazzo Ciano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gian Galeazzo Ciano
Galeazzo Ciano

Mandat
9 de juny de 1936 – 6 de febrer de 1943
Precedit per Benito Mussolini
Succeït per Benito Mussolini

Naixement 18 de març de 1903
Itàlia Livorno, Itàlia
Mort 11 de gener de 1944 (als 40 anys)
República Social Italiana Verona, Italia
Partit polític Partit Nacional Feixista
Parella Edda Mussolini
Professió Polític
Nacionalitat Itàlia italià

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, del qual era gendre.

Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.

El 1930 es casà amb Edda, la filla menor de Mussolini, i aviat marxà a Shangai on va ser cònsol d'Itàlia després d'uns anys va tornar a Itàlia i va ser designat ministre de propaganda.

Ciano va participar en la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Després d'això va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va presenciar tots els prolegòmens de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i ja en vistes a la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic. Aleshores Mussolini el destituí i el nomenà ambaixador davant la Santa Seu.

El 24 de juliol de 1943 es reuní el Gran Consell Feixista, on va guanyar la votació sobre que el rei d'Itàlia recuperés el poder i el perdés Mussolini. El vot de Ciano va ser favorable la resolució. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els alemanys l'alliberaren. A Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, estat titella d'Alemanya.

Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, buscà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República Social Italiana on va ser arrestat per traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona en unió de quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i immediatament afusellat.

Ciano va escriure uns Diaris de 1939 a 1943 on es recullen les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Santíssima Anunciació Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1939)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1939)
Medalla al Valor Militar en Plata Medalla de Plata al Valor Militar (2)
Medalla Commemorativa de les Operacions a l'Àfrica Oriental Medalla Commemorativa de les Operacions Militars a l'Àfrica Oriental 1935-36
Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma
Orde de l'Esperó d'Or Orde de l'esperó d'or (Santa Seu) (1939)
Orde de Pius IX Gran Creu de l'orde de Pius IX (Santa Seu) (1937)
Orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem Gran Creu de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Santa Seu)
Gran Creu Magistral de l'orde de Malta Gran Creu Magistral de l'orde de Malta
Orde de la Besa Orde de la Besa
Orde de l'Àliga Blanca Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (1938)
Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya) (1938)
Orde de l'Àliga Alemanya Orde de l'Àliga Alemanya (Tercer Reich)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeazzo Ciano