Erich Ludendorff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Erich Ludendorff (Kruszewnia, Prússia, 9 d'abril de 1865Tutzing, Baviera, 20 de desembre de 1937) fou un militar alemany, general i segon oficial d'estat major sota Paul von Hindenburg durant la Primera Guerra Mundial.

Erich Ludendorff

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Ludendorff va néixer a Kruszewnia a prop de Posen, Prússia (actualment Poznań, Polònia). Tot i que no era un junker, Ludendorff estava estretament unit a la classe privilegiada a través de la seva mare, Klara von Tempelhoff. Va créixer en una petita finca familiar i una tia materna li va ensenyar les primeres lletres. Va ser acceptat com a cadet a l'escola de Plön gràcies al seu excel·lent nivell de matemàtiques i a l'extraordinària ètica del treball que va tenir al llarg de tota la seva vida.

Nomenat oficial amb 18 anys, la seva carrera militar va ser excel·lent. Va formar part de l'estat major alemany des de 1894, sent el principal responsable de la secció de desplegament des de 1908 i prenent part en la preparació de l'estratègia per a una possible invasió de França, l'anomenat Pla Schlieffen. Ja en aquesta època era un militarista convençut i li agradava dir que la pau no era cap altra cosa que l'interval de temps que transcorria entre dues guerres.

I Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant la I Guerra Mundial va ser nomenat adjunt del cap d'estat major del segon exèrcit, sota les ordres de Karl von Bülow, responsable de la captura de la fortalesa de Lieja, que era vital per a l'èxit del Pla Schlieffen. Després d'aconseguir complir amb èxit aquesta missió, Ludendorff va ser enviat a Prússia Oriental, on va treballar amb Paul von Hindenburg i va destacar en les victòries a la batalla de Tannenberg i a les batalles dels llacs Masurians.

L'agost de 1916, quan Erich von Falkenhayn va dimitir com cap de l'estat major, Hindenburg va ocupar el seu lloc amb Ludendorff com a adjunt (Generalquartiermeister). Hindenburg i Ludendorff es van convertir en el veritable poder de decisió a Alemanya. Ludendorff va decidir lluitar contra la superioritat britànica al mar mitjançant la utilització indiscriminada del submarí, la qual cosa va provocar l'entrada dels Estats Units en la guerra. Quan Rússia es va retirar de la guerra el 1917, Ludendorff va tenir un paper essencial al Tractat de Brest-Litovsk de març de 1918, molt favorable per als interessos alemanys. Màxima autoritat de fet al front oriental durant 1918, Ludendorff va planificar una sèrie d'ofensives que no van ser capaces de col·lapsar les forces de l'Entente. L'entrada dels Estats Units en la guerra va convertir en insostenible la posició alemanya i Ludendorff va tornar els seus poders al Reichstag el 29 de setembre. Abans d'exiliar-se a Suècia, va demanar que s'aconseguís la pau amb la màxima celeritat possible.

La postguerra[modifica | modifica el codi]

En l'exili, va escriure nombrosos articles en què va defensar la conducta de l'exèrcit alemany durant la guerra, assegurant que havia estat invencible en el camp de batalla i que la derrota es devia que havia estat apunyalat per l'esquena pels polítics d'esquerres. Ludendorff va tornar a Alemanya el 1920 i posteriorment va prendre part en el Putsch de Munic de 1923 al costat d'Adolf Hitler. El 1924 fou elegit diputat al Reichstag pel NSFB, una coalició entre el DVFP (partit de què era un dels líders) i el Partit Nazi (NSDAP), i ocupà l'escó fins a 1928. El 1925 es va presentar a la presidència de la República i va ser derrotat pel seu antic superior Paul von Hindenburg.

Abans de l'ascensió dels nazis al poder, la República de Weimar va planejar enviar-lo a Xina, juntament amb altres generals, per reformar l'Exèrcit Revolucionari Nacional de la República de Xina, però la idea va ser rebutjada a causa de les limitacions que imposava el Tractat de Versalles i els problemes d'imatge de presentar prestigiosos generals alemanys com a mercenaris.

El 1927 tingué un dur enfrontament amb Hitler, que l'acusà de ser maçó. Admirador inicial de Hitler, posteriorment el considerà un manipulador i perillós per a Alemanya, país al qual podria dur a la ruïna. El 30 de gener, quan Hitler va ser nomenat canceller, Ludendorff va enviar el següent missatge al President Hindenburg: "El previnc solemnement que aquest fanàtic portarà la nostra Pàtria a la perdició i enfonsarà al país en la més espantosa de les misèries. Les futures generacions el maleiran a la tomba pel que vostè ha fet". El 1928, Ludendorff es retirà de la vida pública, desenganyat de la política. En els anys posteriors fundà amb la seva segona dona, Mathilde, el Bund für Gotteserkenntnis («Societat per al coneixement de Déu»), una fosca societat esotèrica que continua existint avui en dia. El 1935 Hitler li oferí el nomenament de mariscal de camp si tornava a la política en el Partit Nazi, però Ludendorff ho rebutjà "Un mariscal de camp ho és per naixement, no per nomenament".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Ludendorff Modifica l'enllaç a Wikidata