Pere Vicenç

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Pere Vicens (desambiguació)».
Infotaula de personaPere Vicenç
President de la Generalitat de Catalunya
1367 – 1369 Modifica el valor a Wikidata

Pere Vicenç (S.XIV), entre 1367 i 1369, fou president de la Generalitat de Catalunya amb categoria de Regent, sent nomenat pel càrrec substituint als diputats. Durant la segona meitat del segle xiv hi va haver el període de formació de la Generalitat de Catalunya, patint la seva estructura organitzativa diferents canvis com la substitució del seu òrgan de govern col·legiat de diputats estatals per un regent. La ubicació del manuscrit vulgarment conegut com a "Llibre de Vuit Senyals", ha proporcionat noves dades sobre l'origen d'aquesta política pendent que duraria fins al 1375.[1]

Rol del regent[modifica]

Cal destacar que el regent va aparèixer fent transferències al rei de diverses quantitats de donacions, així com fent apropiacions de deute sobre les mateixa donacions i venda de censos morts per obtenir diners.[2]

Com a exemple d'aquestes activitats, una sèrie de pergamins detallen com a l'octubre de 1368 Vicenç va transferir al rei 22.555 florins de les 75.000 lliures promeses per la Cort per pagar Bertrand du Guesclin, el conestable francès i, per impedir el seu pas per Catalunya en el seu camí cap a Castella en la seva ajuda a Enric II de Trastàmara contra el seu germà Pere I de Castella. En aquests anys la corona també ha d'enfrontar-se a la revolta del Jutge d'Arborea a Sardenya, per això aquests pergamins mostren la gestió de Vicenç en tots aquests assumptes com va ser l'autorització al març de 1369 perquè pagués les 12.200 lliures de la donació de les Corts dels Socors que s'enviarien a Sardenya, així com per pagar les tropes catalanes que estaven a la frontera del Rosselló i Cerdanya. Al febrer de 1369 va ser autoritzat a compensar els comerciants de Nàpols, Xipre i Barcelona amb 7.089 lliures, 9 salaris i 1 diners per a les confiscacions de blat que havien patit per la necessitats de la guerra de Sardenya. Al març de 1369 va ser autoritzat a pagar les 3.116 lliures, 11 salaris i 9 diners deguts al noble Olf de Proixida pels seus serveis prestats en la qüestió de Sardenya, i també ha d'indemnitzar altres comerciants catalans que també haurien patit convulsions per les reclamacions de Bertrand du Guesclin a Montpeller.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Tomàs de Montagut i Estragués. Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Sindicatura de Comptes de Catalunya, 1996. ISBN 978-84-393-4154-3. 
  2. ↑ www.elperiodico.cat
  3. ↑ Maria Teresa Ferrer i Mallol. Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys. Institut d'Estudis Catalans, 2011. ISBN 978-84-393-8750-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Bergés, Carme y Sánchez, Manuel, El naixement de la Generalitat de Catalunya, (Cervera, 2003). [ Links ]
  • Conde y Delgado de Molina, Rafael, Hernández Calleja, Ana, Riera Viader, Sebastià y Rovira i Solà, Manuel, Fonts per a l'estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments, dins Les Corts a Catalunya: Actes del Congrés d'Història Institucional, (Barcelona, 1991). [ Links ]
  • de la Torre y del Cerro, Antonio, Orígenes de la “Deputació del General de Catalunya”, discurso leído en la RABLB, (Barcelona, 1923). [ Links ]
  • de Montagut Estragués, Tomàs, La monarquía i les institucions dels territoris. Les diputacions del General, en Belenguer i Cebrià, Ernest (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, (Barcelona, 2018). [ Links ]
  • de Montagut Estragués, Tomàs, Sans i travé, J. M. y Viver i Pi-Sunyer, Carles (Coords.), L'autogovern de Catalunya, (Barcelona, 2004). [ Links ]
  • de Montagut Estragués, Tomàs, Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya (Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413), (Barcelona, 1996). [ Links ]
  • de Montagut Estragués, Tomàs, Llibre dels Quatre Senyals, Estudi introductori, (Barcelona, 2006). [ Links ]
  • Estrada-Rius, Albert, Apunts per a l'estudi dels Deputats Locals del General de Catalunya: (dels primers testimonis a la Cort de Barcelona de 1413) en El territori i les seves institucións històriques, Vol. 2, (Barcelona 1999), pp. 703-746. [ Links ]
  • Estrada-Rius, Albert, Els orígens de la Generalitat de Catalunya (la Deputació del General de Catalunya: dels precedents a la reforma de 1413), Tesis Doctoral, Universitat Pompeu Fabra, (Barcelona, 2001). [ Links ]
  • Estrada Rius, Albert, La Deputació del General de Catalunya i el territori del principat: notes per al seu estudi, Ivs Fvgit, 8-9, (1999-2000), pp. 75-94. [ Links ]
  • Estrada Rius, Albert, La iurisdictio atribuída a la Deputació del General de Catalunya y su ejercicio, Rudimentos legales. Revista de Historia del Derecho, 1, (1999), pp. 131-164. [ Links ]
  • Feliu, Gaspar, Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona, (Barcelona, 2016). [ Links ]
  • Feliu, Gaspar, La disputa por los libros contables en la quiebra de la “Taula de Canvi” de Pere des Caus y Andreu d'Olivella (1381), REFC, vol. XXXIII, nº 120, (2004). [ Links ]
  • Feliu, Gaspar, Mercaders-banquers barcelonins: l'endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella el 1381, (2007). [ Links ]
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa, El naixement de la Generalitat de Catalunya (1359-1413) en Història de la Generalitat de Catalunya, dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, (Barcelona, 2011). [ Links ]
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412), (Barcelona, 1984). [ Links ]
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació del General o Generalitat en el marc de la guerra amb Castella (1359-1369), AEM, 34/2, (2004). [ Links ]
  • Ferro, Víctor, El dret públic català: les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta (Barcelona, 2015). [ Links ]
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Origen i evolució de la Diputació del General de Catalunya, (Barcelona, 1991). [ Links ]
  • García Marín, José María, El oficio público en Castilla durante la baja Edad Media, (Alcalá de Henares, 1987). [ Links ]
  • Grossi, Paolo, El orden jurídico medieval, (Madrid, 1996). [ Links ]
  • Ripoll Sastre, Pere, Llibre de Vuit Senyals (15th Century): an Edition, Legal and Comparative Study, Tesis Doctoral, Universitat Pompeu Fabra, (Barcelona, 2018). [ Links ]
  • Sánchez Martínez, Manuel y Ortí Gost, Pere, Corts, Parlaments, i fiscalitat a Catalunya: Els capítols del donatiu (1288-1384), (Barcelona, 1997). [ Links ]
  • Sánchez Martínez, Manuel (ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, (Barcelona, 2009). [ Links ]
  • Sánchez Martínez, Manuel, Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV: estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas, (Barcelona, 2003). [ Links ]
  • Sánchez de Movellán Torent, Isabel,La Diputació del General de Catalunya (1413-1479), (Barcelona, 2004). [ Links ]
  • Sans i Travé, Josep Maria, Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. II-V, (Barcelona, 1994). [ Links ]
  • Sans i Travé, Josep Maria, El catàleg de Diputats i Ordors de Comptes de la Generalitat (1359 - 1710) de Pere Serra i Postius, (Barcelona, 1980). [ Links ]
  • Serra i Puig, Eva, coord., Els llibres de l'ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714), vol. I, (Barcelona, 2015). [ Links ]
  • Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents, Vol. 1, (Barcelona, 2003). [ Links ]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Vicenç&oldid=32152592»