Alteritat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alteritat és la concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat. És un concepte filosòfic encunyat per Emmanuel Lévinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber que vol dir ser "jo" per oposició a la resta.

L'alteritat reconeix que les altres persones tenen característiques diferents, per això se sol usar per definir grups culturals. Davant de la diferència, hom estableix una imatge mental dels que l'envolten i interacciona amb aquesta imatge. Així, l'alteritat pot ser una altra raça, país, sexe, classe social o el conjunt de la humanitat, en funció de la imatge que hom tingui d'un mateix, del rol que adopti. Per exemple, en tant que una persona es percep com a metge, l'alteritat és tota la resta de professions. Però quan es percebi com a ciutadà europeu, canviarà el concepte de l'altre. Per això es parla sempre d'imatges d'alteritat.

Postures davant l'alteritat[modifica | modifica el codi]

L'alteritat fa qüestionar la identitat i per això històricament ha provocat diferents posicions o reaccions

  • Tolerància: s'admet la diferència i el dret de ser diferents, no hi ha intents de canvi ni d'integració de l'alteritat dins allò considerat propi
  • Etnocentrisme: es considera l'alteritat en els termes marcats per la pròpia personalitat o els codis culturals apresos, pot desembocar en un sentiment de superioritat, com en el racisme
  • Fòbia: es veu els altres com a font de problemes i s'esquiva al màxim el contacte o la interacció per por a canviar la pròpia manera d'ésser, va lligada a grups molt autàrquics o a individus amb problemes de relació social (recull també el concepte de Sartre: "els altres són l'infern")
  • Relativisme: se subratlla la diferència entre els grups o persones
  • Assimilacionisme: s'intenta eliminar l'alteritat a través de l'assimilació als propis codis

Vegeu també[modifica | modifica el codi]