Francesco Tonucci

Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Italià, en l'àrea de psicologia i cognició. Es declara admirador de Gianni Rodari i amant de l'art. Ha escrit nombrosos llibres, com La ciutat dels nens (1991) i ha publicat articles en diaris catòlics i comunistes.

«	La homogeneïtat no existeix enlloc. A la vida no hi ha llocs on es separi en funció de l'edat, només es fa a l'escola. Avui acceptem que nens i nenes vagin junts a classe i també que ho facin nens de diferents races o amb alguna disminució ... Però no acceptem que hi hagi nens de diferents edats	»
— Tonucci (2012)

Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seves vinyetes serveixen per denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.

Les primeres tires de Frato van aparèixer el 1968 i des de llavors el seu èxit ha crescut imparablement. Col·labora com a il·lustrador de diverses revistes de pedagogia i de llibres de recerca sobre els nens. La seva obra ha estat exposada en diversos monogràfics a Itàlia, Espanya i Argentina.

Obres

En català, els títols traduïts, la resta en l'idioma original

• Amb ulls de nen, 1981
• Infant s'hi neix, 1985
• A come Elefante, 1987
• Com ser infant, 1989
• Coses que es poden fer amb un nas llarg a més de dir mentides, 1989
• La solitud de l'infant, 1994
• Olimpíades '92 amb ulls d'infant, 1990
• Cari genitori, 1998
• Quan els infants diuen Prou!, 2003
• Fratografías, 2004
• Benvingut, Joan. Cartes a un nen que ha de néixer, 2006

Enllaços externs

• Exemple de la seva obra