Educació no formal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'educació no formal, és un concepte que no s'entén sense la comparació amb l'Educació formal i Informal. Ja que són 3 conceptes que es defineixen a la vegada per P. H. Coombs i M. Ahmed i la seva confrontació és el que dóna significat. Per diferenciar l'educació no-formal tindríem un criteri metodològic on diem que és aquella que no s'aplica procediments convencionalment escolars (tot i que seria intencional, específic,..)un altre criteri seria estructural la no formal, no forma part del sistema educatiu reglat (la legislació).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que el terme "educació no formal" és relativament recent, les primeres formes d'aquesta educació apareixen a Europa a finals del segle XIX, lligat al procés d'industrialització i les idees democràtiques. En els seus orígens l'educació no formal es basava en l'educació d'adults, especialment en l'alfabetització. L'any 1949, en la primera trobada internacional de la UNESCO l'alfabetització a través de l'educació no formal apareixia com a una finalitat en si mateixa. Posteriorment l'oferta s'ha diversificat, fent-se més habitual l'educació permanent, l'educació transitòria i l'educació complementària. A més de les iniciatives dirigides a adults l'educació no formal té un fort pes en la població infantil a través d'activitats extraescolars, entre les quals cal destacar l'escoltisme i l'esplai.

Definició[modifica | modifica el codi]

Les educacions no formals són institucions educatives que donen lloc fora de l'àmbit escolar. És una educació intencional, metòdica. Es dóna en una gran varietat d'espais i els seus caràcters són socioculturals i lúdics, i també socioassistencials.

Centres d'esplai, els agrupaments escoltes i els casals de joves són les associacions juvenils on es porten a terme les activitats d'educació en el lleure associatives durant tot l'any, mentre que durant els períodes de vacances es duen a terme colònies, campaments, casals de vacances, rutes o camps de treball.

Objectius[modifica | modifica el codi]

Permetre el coneixement de l'entorn a partir del treball d'aspectes cívics.

Oferir als infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de característiques diferents com pot ser: la cultura, la situació familiar, la procedència, etc.

Gaudir de manera lúdica d'espais públics com són els parcs, les piscines o els jardins que es troben a l'entorn més proper al casal, en companyia d'altres infants.

Desenvolupar la convivència, el respecte i la tolerància de cadascun dels infants a partir de la relació amb altres membres del grup.

Tipus de centres educatius no formals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "La educación Fuera de la Escuela" J. Trilla Bernet, Editorial Ariel, S.A, Barcelona,1998