La Bohème

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La bohème (La bohèmia)
Cartell de La Bohème del 1896
Cartell de La Bohème del 1896
Llengua original: Italià
Música: Giacomo Puccini
Llibret: Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Font literària: Scènes de la vie bohème, d'Henri Murger
Actes: quatre (denominats "quadres")
Època de composició: març de 1893 - desembre de 1895
Estrena: 1 de febrer de 1896
Teatre: Teatro Regio de Torí
Estrena al Liceu: 10 d'abril de 1898 (estrena a Espanya)
Personatges:

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

La Bohème és una òpera en quatre actes de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), d'Henry Murger. Va ser estrenada al Teatro Regio de Torí, l'1 de febrer de 1896, sota la direcció d'Arturo Toscanini. S'insereix dins del corrent verista.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

La guerra declarada entre els editors milanesos Ricordi i Sonzogno per fer-se amb els millors compositors i els temes d'èxit assegurat, van provocar que Puccini i Ruggero Leoncavallo estigueren treballant alhora en una òpera amb el mateix títol i sobre el mateix tema: la novel·la d'Henry Murger Scènes de la vie bohème. Leoncavallo va ser el primer a començar. Sembla que l'hi va fer confidència a Puccini casualment, en una conversa de cafè. Aquest, que ja havia pensat a usar el tema, va aconseguir avançar-se al seu col·lega i concloure abans la seua "versió". L'incident va provocar un refredament de les relacions entre ambdós creadors.

Durant la composició, Puccini va dubtar sobre el seu projecte i fins i tot va plantejar-se abandonar-lo i iniciar la composició d'una altra òpera sobre el drama La lupa (La lloba), de Giovanni Verga, autor que ja havia proporcionat el tema de l'exitosa Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. Fins i tot va viatjar a Sicília a la recerca de material i inspiració. Finalment, va abandonar el projecte de La lupa i va entusiasmar-se amb La bohème. El tema de la joventut somniadora, romàntica i humil, va colpir-lo de tal manera que, junt amb un grup d'amics —tots homes madurs— va constituir un club de "bohemis" amb seu en una taverna abandonada de les rodalies de la seua residència a Torre del Lago.

L'acollida de l'obra en la seua estrena va ser càlida, almenys per una part del públic. No obstant aquest èxit, la crítica torinesa va mostrar-hi reserves. Tot i això, amb el temps La Bohème ha esdevingut una de les òperes bàsiques del repertori, i una de les més estimades pel públic d'arreu del món.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Nit de Nadal a un àtic bohemi

A les golfes dels bohemis. Marcello pinta mentre Rodolfo mira per la finestra. Com que no tenen combustible i fa fred, utilitzen els manuscrits del drama que està escrivint Rodolfo per a fer foc. Colline, el filòsof, entra en la peça congelat i empipat. Schaunard, el músic, arriba amb menjar, fusta, vi i diners; explica als seus companys la font de les seues riqueses: un treball per a un cavaller anglès. Ningú li presta atenció perquè cauen sobre el menjar, que és retirat ràpidament per Schaunard, que en deixa només el vi. Mentre beuen, arriba Benoit, el llogater, a la recerca del pagament de la renda. Els bohemis l'entabanen oferint-li vi, i, al mig de l'efecte de l'alcohol, els narra les seues aventures amoroses, afegint que està també casat, davant la qual cosa tots reaccionen amb una indignació pacífica, fingida, i el fan fora de l'habitació sense pagar-li la renda. Decideixen que el millor és utilitzar els diners per a gaudir de la nit. Rodolfo no els acompanya perquè vol treballar. En aquest moment algú pica la porta, és Mimi que ha vingut a demanar ajuda per a encendre novament la seua espelma. Ix, però torna de seguida perquè ha oblidat la seua clau. En aqueix moment, ambdues llums s'apaguen i a la foscor han de cercar la clau. Rodolfo la troba i la guarda perquè la recerca continue a la foscor. Quan les seues mans es troben, ambdós aprofiten l'ocasió per a contar la història de les seues vides: ell interpreta Che gelida manina' - ('quina maneta més freda') i ella, Sì, mi chiamano Mimì (sí, em diuen Mimì). Són interromputs per les veus dels amics que han vingut a cercar Rodolfo, i ell abans que entren, els adverteix que no està sol i que prompte es reunirà amb ells. Així decideixen anar-hi plegats, cantant el seu amor (en el deliciós duo, O soave fanciulla - oh! Suau noia).

Fragments destacats de l'acte:

  • Si può (ària de Benoit, el llogater)
  • Sì, mi chiamano Mimì (ària de Mimì)
  • O Soave fanciulla (duet de Mimì i Rodolfo)

Acte II[modifica | modifica el codi]

Al Cafè Momus

Els bohemis compren petits regals i s'asseuen a sopar. Aleshores apareix Musetta amb el seu nou amant, un Conseller d'Estat. Marcello, que havia sortit amb Musetta anys abans, està gelós, i la jove encara el provoca més.

Al final, Musetta fingeix un mal de peu, perquè el seu amant marxi, i Marcello i Musetta es diuen el seu amor. Porten el compte, que és massa car pels bohemis. Musetta, llavors, mana al cambrer que posi la factura dels bohemis amb la del seu amant, el Conseller d'Estat, i tots marxen amb la banda de música.

Fragments destacats de l'acte:

  • Quando men vo soletta (vals de Musetta)
  • Chi l'ha richiesto? (orquestra i cor - marxa final)

Acte III[modifica | modifica el codi]

Una entrada a París

Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apareix Mimì, i Marcello surt a trobar-la. Mimì li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet palar amb Rodolfo, i Mimì s'amaga rere un arbre.

Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimì. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimì està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella perquè Mimì trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.

Mimì, que no ho sabia, té un atac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimì volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.

Fragments destacats de l'acte:

  • D'onde lieta uscì al tuo grido (ària de Mimì)
  • Dunque è proprio finita? (duet final)

Acte IV[modifica | modifica el codi]

L'àtic del principi

És primavera i mentre Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves arts respectives enyoren les antigues parelles. Tenen gana i confien que Schaunard i Colline portin menjar, però només porten pa i una arengada. Malgrat tot, els bohemis simulen un banquet i fan gresca.

L'arribada de Musetta que porta Mimì moribunda interromp la xerinola. Tothom se'n va a cercar ajuda contra la malaltia: Marcello i Musetta -després de reconciliar-se- van a comprar un maneguet, Colline decideix d'empenyorar la gavardina per comprar medecines, alhora que suggereix a Schaunard que els deixi sols. És aleshores que Rodolfo i Mimi es confessen amor mutu i recorden l'escena de la seva coneixença.

En sentir que Mimi té un altre atac de tos, Schaunard entra a l'estança. Al cap de poc arriben Marcello i Musetta amb la medecina i el maneguet. Musetta resa una oració, però tot és en va perquè Mimì mor. Rodolfo, en adonar-se'n, la crida dos cops, però inútilment.

Fragments destacats de l'acte:

  • Si sgombrino le sale... (Escena)
  • C'è Mimì, che mi segue e che sta male (entrada de Musetta)
  • Sono andati? Fingevo di dormire (Duet de Mimì i Rodolfo)
  • Che avvien? (finale)

Orquestració[modifica | modifica el codi]

La Bohème està orquestrada per a:

Instruments de fusta
2 Flautes
Piccolo
2 Oboès
Corn anglès
2 Clarinets
Clarinet baix
2 Fagots
Instruments de metall
4 Trompes
3 Trompetes
3 Trombons
Trombó baix
Arpa
Percussió
Timbals
Caixa
Triangle
Plats
Bombo
Xilòfon
Glockenspiel
Campanelle ("Petites campanes")
Instruments de corda
Violins I, II
Violes
Violoncels
Contrabaixos

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gustavo Marchesi et al. Visi d'arte, visi d'amore. Giacomo Puccini. Vita, immagini, ritratti. Grafiche Step Editrice. Parma, 2003.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bohème Modifica l'enllaç a Wikidata