Ulurú

Vista de la muntanya Uluṟu

L'Uluṟu, en anglès Ayers Rock, és una formació rocosa que es troba al centre d' Austràlia, a 400 km al sud-oest d'Alice Springs 25° 20′ 41″ S, 131° 01′ 57″ E.

L'Ayers Rock també anomenat Ulurú és una gran formació de gres (roca sedimentària) que es troba al territori central d'Austràlia. És una formació de roca aïllada (geològicament) en un terreny, el que es denomina “inselberg”. Són les restes l'erosió lenta d'una serralada de muntanyes. El tret més destacable de Uluru és la seva homogeneïtat i la manca de fractures a la seva superfície. Veiem per tant que no s'han format tarteres a les parets del turó, ja que les roques que queien s'erosionaven.

L'Ururú (Ayers Rock), es una muntanya sagrada, per les seves creences.

És el segon major monòlit del món, amb més de 348 metres d'alçada, 9 kilòmetres de contorn i 2,5 kilòmetres sota terra.

Descripció

L'Ulurú és una de les icones naturals més famoses d'Austràlia. La formació rocosa s'eleva 318 m. sobre el terreny circumdant, i 863 m. sobre el nivell del mar, encara que la major part es troba sota terra. El contorn del monòlit mesura 9'4 km. Tant l'Uluṟu com Kata Tjuta (unes muntanyes rocoses situades uns 25 km a ponent) tenen un gran significat cultural pels habitants tradicionals anangu, que organitzen visites guiades per informar als turistes sobre la fauna i flora locals, el mont baix, i les seves llegendes autòctones.

La superfície del monòlit canvia de color segons la inclinació dels raigs solars, tant al llarg del dia com a les diferents estacions de l'any. És particularment famosa la imatge d'Uluṟu a la tardor, quan es torna d'un color vermell brillant. A pesar de què la pluja és poc freqüent en aquesta zona semi àrida, durant els períodes humids la roca adquireix una tonalitat gris platejada, amb franges negres causades per les algues que creixen als cursos intermitents d'aigua.

Composició

L'Ulurú està format per arcosa, un tipus de gres caracteritzat per l'abundància de feldspat i alguns conglomerats. La composició mitja és de 50% feldspat, 25-30% de quars i un 25% de fragments de roca. La majoria de feldspat és K-feldspat. Els granits són de 2 a 4 mil·límetres de diàmetres, i n'hi han d'angulars a subangulars. El gres més fi és ben variat, amb llocs on creix o decreix la mida del gra. Els fragments de roca inclouen basalt arrodonit, substituit a diferent nivells per clorita i epidot. Els estrats de l'Ulurú són gairebé verticals, capbussant cap al sud-est 85º, i un gruix de 2,4 metres. Originàriament la roca era sorra, dipositada com a part d'un extens con de dejecció.

Procés de formació

El procés de formació de l'Ulurú s'inicia amb la creació de un con de dejecció fa uns 550 milions d'anys. Les “Peterman Ranges” eren abans més grans que ara, l'aigua va erosionar la sorra i la roca i va fer baixar els sediments formant aquest gran con de dejecció, que tenia majoritàriament sorra. El con tenia kilòmetres de gruix. Més tard, fa 550 ma, tota l'àrea es va trobar coberta pel mar. La sorra i el fang van caure al fons del mar i van cobrir el llit del mar. El pes del nou fons marí va fer que els sediments acumulats al con de dejecció es tornessin roca, gres concretament. Fa uns 400 ma es va produir una regressió marina i va tornar a estar al descobert, a la vegada que el terreny començava a ser sotmès a forces massives, que van fer que les capes de gres adquirissin una inclinació de gairebé 90º. Durant els últims 300 milions d'anys les roques més toves s'han erosionat i han marxat, deixant la part del con de dejecció al descobert. L'àrea del voltant s'ha cobert de sorra portada pel vent i de dunes des de fa 30.000 anys. Ulurú és la punta d'una llosa enorme de roca que continua sota terra possiblement fins a 5 o 6 kilòmetres.

Significat religiós

Ulurú és per als indígenes australians sagrat. La importància de l'Ulurú en tant en quant és un fenomen geològic peculiar i pel seu valor paisatgístic ha fet que aquest lloc hagi estat declarat Patrimoni de la Humanitat. Val a dir que està dins d'un Parc Nacional, cosa que garanteix la seva protecció.

Turisme

Des de fa més de mig segle l'Urulú ha estat explotat turísticament. Això ha fet que s'hagin anat establint un conjunt de normes per a la seva preservació. La més controvertida ha estat la de poder pujar a dalt de l'Urulú. Al llarg d'aquests 50 anys s'ha anat modificant aquesta llei. Fins al 2009 es va anunciar la possible prohibició d'escalar l'Urulú. Una altra prohibició curiosa és la de fotografiar l'Urulu. No es permet fer fotografies perquè va en contra de les creences religioses dels aborígens.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulurú