Ulurú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ulurú
Uluru Australia(1).jpg
Vista de la muntanya d'Uluru
Cota màxima: 863 msnm
Coordenades del cim:   25° 20′ 41″ S, 131° 01′ 57″ E / 25.34472°S,131.03250°E / -25.34472; 131.03250Coord.: 25° 20′ 41″ S, 131° 01′ 57″ E / 25.34472°S,131.03250°E / -25.34472; 131.03250
Material de formació: gres
Situació: Austràlia Austràlia
Prominència: 348 m
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

Uluru, també conegut com a Ayers Rock,[1] és una formació rocosa que hi ha al centre d'Austràlia, 400 quilòmetres al sud-oest d'Alice Springs.

Uluru és una gran formació de gres que hi ha al Territori del Nord. És una formació de roca aïllada (geològicament) en un terreny, el que es coneix com a "inselberg". Són les restes d'erosió lenta d'una serralada de muntanyes. El tret més destacable d'Uluru és la seva homogeneïtat i la manca de fractures a la seva superfície. És el segon monòlit més gran del món, amb més de 348 metres d'alçada, 9 quilòmetres de contorn i 2,5 quilòmetres sota terra.

Per als aborígens, Uluru és una muntanya sagrada.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Uluru és una de les icones naturals més famoses d'Austràlia. La formació rocosa s'eleva 318 metres sobre el terreny circumdant i 863 sobre el nivell del mar, encara que la major part és sota terra. El contorn del monòlit fa 9,4 quilòmetres. Tant Uluru com Kata Tjuta (unes muntanyes rocoses situades uns 25 quilòmetres a ponent) tenen un gran significat cultural per als habitants tradicionals anangu, que organitzen visites guiades per informar els turistes sobre la fauna i flora locals, sobre els recursos alimentaris naturals de la zona i sobre les seves llegendes autòctones.

La superfície del monòlit canvia de color segons la inclinació dels rajos solars, tant al llarg del dia com en les diferents estacions de l'any. És particularment famosa la imatge d'Uluru a la tardor, quan es torna d'un color vermell brillant. A pesar que la pluja és poc freqüent en aquesta zona semiàrida, durant els períodes humids, la roca agafa una tonalitat gris platejada, amb franges negres causades per les algues que creixen als cursos intermitents d'aigua.

Composició[modifica | modifica el codi]

Uluru està format per arcosa, un tipus de gres caracteritzat per l'abundància de feldspat i alguns conglomerats. La composició mitjana és d'un 50% de feldspat, un 25-30% de quars i un 25% de fragments de roca. La majoria de feldspat és K-feldspat. Els granits fan de 2 a 4 mil·límetres de diàmetre i són d'angulars a subangulars. El gres, més fi, és variat, amb llocs on creix o decreix la mida del gra. Els fragments de roca inclouen basalt arrodonit, substituït a diferent nivells per clorita i epidot. Els estrats d'Uluru són gairebé verticals, i capbussen cap al sud-est 85º, amb un gruix de 2,4 metres. Originàriament, la roca era sorra dipositada com a part d'un extens con de dejecció.

Procés de formació[modifica | modifica el codi]

Vista d'Uluru.
Imatge aèria d'Uluru.

El procés de formació d'Uluru comença amb la creació d'un con de dejecció fa uns 550 milions d'anys. Inicialment, les Peterman Ranges eren més grans que ara, però l'aigua, que va erosionar la sorra i la roca, va fer baixar els sediments i va crear aquest gran con de dejecció, format, majoritàriament, per sorra. El con tenia quilòmetres de gruix. Més tard, fa 550 Ma, tota la zona va quedar coberta pel mar. La sorra i el fang van caure al fons del mar i el van cobrir. El pes del nou fons marí va fer que els sediments acumulats al con de dejecció es tornessin roca; concretmant, gres. Fa uns 400 ma hi va haver una regressió marina i va tornar a quedar al descobert, alhora que el terreny començava a ser sotmès a forces massives, que van fer que les capes de gres adquirissin una inclinació de gairebé 90º. Durant els últims 300 milions d'anys, les roques més toves s'han erosionat i han marxat, i han deixat la part del con de dejecció al descobert. L'àrea del voltant s'ha cobert de sorra portada pel vent i de dunes des de fa 30.000 anys. Uluru és la punta d'una enorme llosa de roca que continua sota terra possiblement fins a 5 o 6 quilòmetres de profunditat.

Significat religiós[modifica | modifica el codi]

Per als indígenes australians, Uluru és sagrat. A més, es tracta d'un fenomen geològic peculiar i té un gran valor paisatgístic. Tot plegat ha fet que aquest lloc s'hagi declarat Patrimoni de la Humanitat. Val a dir que Uluru és dins d'un parc nacional i això en garanteix la protecció.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Uluru s'ha explotat turísticament des de fa més de mig segle. Això ha fet que s'hagin anat establint un conjunt de normes per preservar la zona. La més controvertida ha estat la que permet pujar al cim. Al llarg d'aquests cinquanta anys, aquesta llei s'ha anat modificant. Fins al 2009 es va anunciar la possible prohibició d'escalar la muntanya. Una altra prohibició curiosa és la de fotografiar Uluru. No es permet fer-hi fotografies perquè va en contra de les creences religioses dels aborígens.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Place Names Register Extract: Uluru / Ayers Rock». Northern Territory Place Names Register. Northern Territory Government, 6 novembre 2002. [Consulta: 12 juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulurú