Pregària
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions. Adopta diferents formes segons la religió de què es tracti. Acostuma a basar-se en la recitació de determinades paraules o fórmules, acompanyades o no de rituals específics. Moltes religions permeten també la pregària lliure, el diàleg espontani. També es pot manifestar per mitjà d'un càntic o himne. Un exemple de pregària fixada del cristianisme seria el parenostre. La pregària per a moltes confessions té un caràcter sagrat, que transforma la persona per la seva sola pràctica.
L'oració, anglicisme d'Amèrica precatio, és una forma de pràctica religiosa que tracta d'activar una volitiva relació amb una divinitat a través de la comunicació intencional. L'oració pot ser individual o comunal i durà a terme en públic o en privat. Pot implicar l'ús de paraules o cançons. Quan el llenguatge s'utilitza, l'oració pot prendre la forma d'un himne, encantament, formal, credo, o d'una expressió espontània de la persona que resa. Hi ha diverses formes d'oració com la pregària de petició, la pregària de súplica, acció de gràcies i adoració o lloança. L'oració pot ser dirigida cap a una deïtat, esperit, persona morta, o gran idea, amb el propòsit d'adorar, sol·licitant orientació, sol·licitant ajuda, confessant els pecats o per expressar els propis pensaments i emocions. Per tant, la gent prega per moltes raons, com un benefici personal o per al bé dels altres. La major part de les principals religions impliquen la pregària d'una manera o altra. Alguns ritualitzar l'acte de l'oració, el que requereix una seqüència estricta de les accions o la col·locació d'una restricció a la qual es permet a pregar, mentre que altres ensenyen que l'oració pot ser practicat per qualsevol persona de manera espontània en qualsevol moment. Els estudis científics sobre l'ús de l'oració s'han concentrat principalment en el seu efecte sobre la curació de malalts o ferits. L'eficàcia de la petició en l'oració per la sanitat física a una deïtat ha estat avaluat en nombrosos estudis, amb resultats contradictoris.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pregària |