Amilcare Ponchielli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Amilcare Ponchielli
Amilcare Ponchielli
Amilcare Ponchielli
Estil: Romanticisme
Naixença: 31 d'agost de 1834
Paderno Ponchielli, Llombardia
Defunció: 17 de gener de 1886 (als 51 anys)
Milà, Itàlia

Obres destacades

Fites

Amilcare Ponchielli (Paderno Ponchielli, Llombardia, 31 d'agost de 1834 - Milà, 17 de gener de 1886) va ser un compositor italià d'òpera.

Va nàixer a Paderno Fasolaro (actualment Paderno Ponchielli), prop de Cremona. Als nou anys va guanyar una beca per a estudiar música al Conservatori de Milà, component la seua primera simfonia a l'edat de 10 anys.

Dos anys abans de deixar el conservatori va compondre la seua primera òpera, basada en la novel·la I promessi sposi ('Els promesos') d'Alessandro Manzoni. L'òpera va ser el gènere en què va destacar i en el que trobaria la fama.

Els seus inicis professionals van ser descoratjadors. Va ser despatxat amb estranyes maniobres d'una plaça de professor al Conservatori de Milà que havia guanyat per oposició, i on va tenir alguns alumnes més tard coneguts com a Arturo Vanbianchi,[1] i el llombard Giovanni Tebaldini[1] i va haver de guanyar-se la vida amb treballs eventuals en diverses ciutats petites. No va ser fins a l'estrena de la versió revisada de I promessi sposi, l'any 1872, que la sort li va somriure. Aquesta estrena li va proporcionar un contracte amb l'editor G. Ricordi & Co. i el reconeixement del Conservatori i del teatre La Scala. El ballet Le due gemelle (1873) va confirmar l'èxit.

Estàtua d'Amilcare Ponchielli a Cremona

La següent òpera, I Lituani (Els lituans) (1874), també va tenir una bona acollida, sent representada a Sant Petersburg (com Aldona - el 20 de novembre de 1884), però la seua òpera més difosa és La Gioconda, sobre llibret d'Arrigo Boito, adaptat d'un drama de Victor Hugo. Va ser estrenada l'any 1876 i després va ser revisada en diverses ocasions.

El 1881, Ponchielli va ser nomenat maestro di cappella de la Catedral de Bèrgam, i el mateix any va accedir a un lloc de professor de composició del Conservatori de Milà, on va tenir com a alumnes Giacomo Puccini i Pietro Mascagni.

Després de la La Gioconda, Ponchielli va compondre el monumental melodrama bíblic en 4 actes Il figliuol prodigo (Milà, Teatro alla Scala, 26 de desembre de 1880) i Marion Delorme, sobre un altre drama de Victor Hugo (Milà, Teatro alla Scala, 17 de març de 1885). Malgrat la seua riquesa d'invenció musical, cap d'aquestes dues obres van aconseguir l'èxit de la precedent, tot i que van exercir una gran influència sobre els compositors de l'emergent generació, com Puccini, Mascagni i Giordano.

Va morir a Milà i està soterrat al Cimitero Monumentale.

Tot i que durant la seua vida Ponchielli va ser molt popular i influent, havent introduït en l'òpera italiana la gran orquestra i una orquestració més complexa, només La Gioconda es representa avui dia amb regularitat. Conté la romança per a tenor Cielo e mar; un meravellós duet per a tenor i baríton Enzo Grimaldo; l'escena per a soprano Suicidio! i la música de ballet coneguda com La Dansa de les Hores. Aquesta escena de ballet va esdevenir molt popular arran d'haver estat utilitzada en la pel·lícula de Walt Disney Fantasia (1940).

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • Il sindaco babbeo, 1881 (un exercici d'estudis)
  • I promessi sposi, Cremona 1856. Ignorada per la premsa.
  • Bertrando del Bornio, 1858 (encàrrec per a Torí, però no representada)
  • La Savoiarda, 1861; revisada com Lina, 1877
  • Roderico, re dei Goti, 1863
  • I promessi sposi, Milà (T. Dal Verme) 1872. Èxit en la versió revisada.
  • Il parlatore eterno, 1873 (monòleg per a baríton)
  • I Lituani, 1874; revisada el 1875
  • La Gioconda, Milà 1876; estrenada pel tenor Julián Gayarre; revisada en els anys 1876 i 1880
  • Il figliuol prodigo, Milà 1880. Estrenada per Francesco Tamagno
  • Marion Delorme, Milà 1885; Estrenada per Francesco Tamagno; revisada per a Brescia, 1885.
  • I mori di Valenza (inacabada; completada per Arturo Cadore i estrenada a Monte Carlo, el 17 de març de 1914); Estrenada per Giovanni Martinelli

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amilcare Ponchielli
  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 1222 (ISBN 84-239-4566-9)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kaufman: Annals of Italian Opera: Verdi and his Major Contemporaries; Garland Publishing, New York and London, 1990. (conté els repartiments de les estrenes i la història de les representacions de les seues òperes)
  • Diversos autors: Amilcare Ponchielli; Nuove Edizioni, Milan, 1985
  • Diversos autors: Amilcare Ponchielli 1834-1886, Cremona, 1984