Rosalind Franklin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rosalind Franklin
Rosalind Elsie Franklin (1920–1958)
Rosalind Elsie Franklin (1920–1958)
Naixement 25 de juliol de 1920
Notting Hill, Londres
Mort 16 d'abril de 1958 (als 37 anys)
Kensington i Chelsea, Londres
Càncer d'ovari
Nacionalitat Britànica
Camp cristal·lografia
Institucions
Universitat Newnham College, Cambridge
Treball(s) Estructura fina del carbó i grafit, estructura de l'ADN, virus virió

Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920 - 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Rosalind Franklin es va doctorar en Química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat, de París.

Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aquí una relació complexa amb en Maurice Wilkins, qui va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN.[1]

Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.

Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, el 1958 a Londres, amb tota probabilitat per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions.

Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s'havia produït la seva defunció. Els seus companys, fins i tot en Watson, famós per la mordacitat amb la que es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella. En qualsevol cas, Rosalind Franklin mereix el lloc que ha arribat a ocupar, com a icona de l'avanç de les dones en la ciència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rosalind Franklin, la descobridora desconeguda de l'ADN» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26/4/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosalind Franklin