Agostino Steffani
  |
||
|---|---|---|
 Miniatura d'Agostino Steffani |
||
| Estil: | Neo-Barroc | |
| Naixença: | 25 de juliol de 1654 Castelfranco Veneto, República de Venècia |
|
| Defunció: | 12 de febrer de 1728 (als 73 anys) Frankfurt, Sacre Imperi Romanogermànic |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Organista | |
Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià.
Va rebre la seva primera educació musical a la Basílica de Sant Marc de Venècia, i el 1667 es dirigí a Munic, on fou deixeble de Johann Carl Kerll (1627-1693). De 1672 a 1674 residí a Roma, el 1675 fou organista a Munic, el 1680 s'ordenà sacerdot, i el 1681 rebé el nomenament de director de música de cambra del príncep elector.
Paral•lelament a la seva activitat musical, i més tard en perjudici d'aquesta, Steffani s'ocupà molt de la diplomàcia; fins l'any 1692 fou enviat a les corts alemanyes, on tenia excel•lents relacions, per aplanar les dificultats que trobava el projecte de l'emperador d'establir una novena dignitat electoral en la casa Brunswick-Hannover, assolint un èxit complet en la seva gestió, pel que se li'n donà el títol de protonotari apostòlic.
El 1703 entrà al servei del príncep elector del Palatinat, reben el títol de cap del Govern. El 1706 fou nomenat bisbe in partibus de Spiga; el 1709, vicari apostòlic de l'Alemanya del Nord, amb residència a Hannòver, però tingué d'abandonar aquest càrrec perquè les despeses de representació eren superiors als seus recursos.
Steffani fou un fecund compositor i té gran importància en la història de la música di camera. S'ha perdut molt dels títols de les seves obres a causa de que les publicava moltes vegades amb d'altres nomes que el seu, especialment el de "Piva", que era el del seu copista.
No obstant, com obres autèntiques es poden mencionar:
[modifica] Òperes
- Marco Aurelio (1681)
- Solone (1686)
- Audacia e risppeto (1686)
- Servio Tullio (1686)
- Alarico (1689)
- Niobe (1689)
- Henico Leone (1689)
- La lotta d'Alcide con Acheloo (1689)
- La superbia d'Alessandro (1690)
- Orlando generoso (1691)
- Le rivali concordi (1692)
- La libertá contenta (1693)
- Le glorie d'Enea (1695)
- I bacanali (1695)
- Briseide (1696)
- Amor vieu dal destino (1709)
- Arminio i Tassilone: òpera (1709)
[modifica] Altres obres
- Psalmodia vespertina 8 plenis vocibus concinenda (1674)
- Janus quadrifons 3 vocibus vel quolibet praeter missa modulandus (1685)
- Sonate da camera a 2 violini, alto e continuo (1679)
- Duetti da camera a soprano e contralto con il basso continuo; la millor d les seves obres (1683)
- El treball didàctic, Quanta certeza habbia da suoi principii la musica (1695, traducció alemanya, 1699)
[modifica] Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 57, pàg. 1048. ISBN 84-239-4557-X
