Cabussó emplomallat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cabussó emplomallat
Podiceps cristatus 2 (Marek Szczepanek).jpg
Una parella de cabussons emplomallats.
Una parella de cabussons emplomallats.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Podicipediformes
Família: Podicipedidae
Gènere: Podiceps
Espècie: P. cristatus
Nom binomial
Podiceps cristatus
(Linnaeus, 1758)
Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).
Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia.
Cabussó emplomallat alimentant-se.

El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros (a les Balears) (Podiceps cristatus) és un ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
  • Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
  • El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
  • No tenen dimorfisme sexual.
  • Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia a gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos, mol·luscs i herbes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als rius, estanys i pantans.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle XIX, car eren emprades per decorar barrets.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]