Rosa Parks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rosa Parks
Rosaparks.jpg
Rosa Parks el 1955, amb Martin Luther King, Jr. al fons
Naixement Rosa Louise McCauley Parks
4 de febrer de 1913
Tuskegee, EUA
Mort 24 d'octubre de 2005 (als 92 anys)
Detroit, Michigan, EUA
Es coneix per Boicot de l'autobús de Montgomery
Ocupació Activista per als drets civils dels negres
Signatura

Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units.

Biografia i lluita pels drets civils[modifica | modifica el codi]

Va venir al món com a Rosa Louise McCauley a Tuskegee, Alabama. Va créixer amb els seus pares, creients metodistes, James i Leona McCauley, els seus avis i el seu germà en una granja. Treballava com a teixidora cosint llençols.

Rosa Parks i Bill Clinton

L'any 1932, es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membre de la Lliga de Votants.

El desembre del 1943, Parks començà a militar en el Moviment afroamericà pels drets civils mentre treballava com a secretària per la filial de Montgomery (Alabama), de la compromesa NAACP (Associació nacional pel progrés de la gent de color). Del seu càrrec, va comentar: "era l'única dona present, i necessitaven una secretària, i jo era massa tímida per a dir que no". Va continuar treballant-hi fins a l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Només sis mesos abans del seu arrest, havia atès classes a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i la igualtat ètnica.

Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs (un mandat de les lleis Jim Crow). Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta, a més de desobeir un encarregat oficial.

La nit següent, cinquanta dels líders de la comunitat afroamericana encapçalats per l'aleshores relativament desconegut, Dr. Martin Luther King, pastor de l'església baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacció a l'arrest de Rosa Parks.

El proper pas va ser el boicot del servei de transports públics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos públics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregació racial als autobusos públics va ser eliminada. Aquest precís fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregació.

Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El Dr. King va escriure el 1958:

« L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d'injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l'acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en què s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc més". »
— Martin Luther King, Stride toward freedom

El cas del 1956 va acabar amb la Cort Suprema dels Estats Units dictaminant que la segregació racial en el sistema d'autobusos era inconstitucional.

Tot seguit, Parks es va consolidar com una icona del moviment pels drets civils. Incapaç de trobar feina i davant el consell de la seva família, que patia per la seva seguretat personal, el 1957 es va traslladar a Hampton, Virgínia i d'allà a la ciutat Detroit, Michigan. Hi va treballar com a teixidora fins que va ingressar a l'oficina del representant John Conyers (diputat per Michigan), en què va treballar des del 1965 fins al 1988.

L’Institut Rosa i Raymond Parks pel Propi Desenvolupament (Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development) fou fundat per la mateixa Rosa Parks i per Elaine Eason Steele en honor del seu marit Raymond. L'institut posa en marxa rutes turístiques amb autobús que introdueixen el jovent en el món dels drets civils. Durant un viatge l'any 1997, l'autobús caigué en un riu i Adisa Foluke, anomenada la néta adoptiva de Rosa Parks, hi morí i molts d'altres patiren algunes ferides.

Va servir com a membre del consell de la Federació per a la Planificació Familiar d'Amèrica.

Rosa Parks va seguir residint a Detroit fins a la seva mort, el 24 d'octubre del 2005, deguda a causes relacionades amb la demència progressiva que li havia estat diagnosticada l'any 2004.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Rosa Parks ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Multimèdia i entrevistes
Altres