Ramiro de Maeztu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramiro de Maeztu, vist per Ramon Casas (MNAC).
Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista El Nuevo Mundo el 8 d'octubre de 1920.

Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875Madrid, 29 d'octubre de 1936) fou un escriptor espanyol pertanyent a l'anomenada Generació del 98.

De pare basc i mare anglesa (encara que nascuda a Niça). Estudià el batxillerat a Vitòria on va destacar en les matemàtiques i la història, va passar part de la seva joventut a París i l'Havana on va exercir diversos oficis.

Autodidacta, en la seva joventut tingué idees socialistes però, segons ell mateix va dir, no va ser anticlerical. El 1897 s'establí a Madrid i col·laborà en diverses revistes i en diaris com l'ABC. Va ser amic d'Azorín i Pío Baroja per la qual cosa i per la seva postura intel·lectual se'l considera un integrant de la Generació del 98. El llibre Hacia otra España, recull gran part de les seves col·laboracions periodístiques, examina les causes de la decadència espanyola, fa una crítica molt dura de la vida estatal i proposa una renovació d'estil europeista.

De 1905 a 1919 va residir a Londres, on treballà de corresponsal de premsa. Aquest període correspon a la seva fase liberal i publica en anglès el llibre Authority, Liberty and Function in the Light of the War (1916), apargut en castellà com La crisis del humanismo, on examina els conceptes d'autoritat i llibertat en la societat moderna.

Després de la tornada a Espanya el 1919, comença a desconfiar de la democràcia liberal i va prenent cos la seva evolució cap al tradicionalisme catòlic.

Acceptà la dictadura de Primo de Rivera valorant-ne "els béns" entre els quals apreciava la unitat d'Espanya i la seguretat ciutadana. Va acceptar durant aquest període el càrrec d'ambaixador a l'Argentina (1928) on va conèixer Zacarías de Vizcarra qui va introduir el terme «hispanitat» que Maeztu va acceptar i propagar en comptes del terme raça.

El 1935 va ser admès com a membre de la Real Acadèmia de la Lengua española.

Segons recull Josep Benet, Ramiro de Maeztu pensava que l'única solució al problema català era la guerra.

Va ser escollit com a diputat a les corts de la segona república espanyola dins el partit Renovación Española on es manifestà com opositor al règim.

En començar la Guerra Civil Espanyola, va ser detingut per forces republicanes i tancat a la presó de Ventas el 30 de juliol de 1936. Morí afusellat en el cementiri d'Aravaca el 29 d'octubre de 1936.

Obres[modifica | modifica el codi]

Principalment va ser un periodista encara que també va escriure una novel·la (La guerra del Transvaal) y una obra de teatre inèdita (El sindicato de las esmeraldas).

Els llibres Hacia otra España (1899), La crisis del humanismo (1919), Defensa de la Hispanidad (1934) i Defensa del Espíritu (pòstuma).

Assaigs: Don Quijote, don Juan y La Celestina (1939) i La brevedad de la vida en la poesía lírica española (1935), pronunciat com a discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]