Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Capella  | |||
| Part de | Catedral de Toledo | |||
| Arquitecte | Alonso de Covarrubias (1531) | |||
| Construcció | 1374 - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Bo | |||
| Estil arquitectònic | gòtic renaixement | |||
| Retaule | Mateo Medina (1805) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Toledo (Espanya) | |||
| Localització | Catedral de Toledo | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| 1531 | Trasllat de lloc dins la mateixa catedral | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | capella funerària | |||
| Diòcesi | Arxidiòcesi de Toledo | |||
La Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo és la segona capella sepulcral que van construir els reis de Castella a la catedral de Toledo. Va encarregar la seva construcció Enric II, primer rei de la casa de Trastàmara. Havia de ser el panteó familiar de la seva nova dinastia, a través d'una fundació nomenada en el seu testament datat a Burgos del dia 29 de maig de 1374. Enric II va cercar el marc legitimador que oferia la catedral toledana en allotjar l'antiga capella de Reyes Viejos, on estaven enterrats els reis Sanç IV de Castella i Alfons XI de Castella; aquest últim li donava un suport legitimador. Originalment, es va realitzar a la nau de l'Evangeli, als peus del temple, i cent cinquanta anys més tard va ser traslladada a la capçalera de la catedral, on està ubicada en l'actualitat.[1]
A la capella, es troben enterrats: a la dreta, Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel —filla de l'infant Joan Manuel de Castella—, a l'esquerra hi ha els d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. Al presbiteri, a l'esquerra i al costat del retaule, es troba el sarcòfag de Joan I de Castella i a la dreta el de la seva esposa Elionor d'Aragó i de Sicília.[2]
Les capelles funeràries eren fundades i dotades, principalment per aconseguir-ne un mitjà per obtenir el perdó dels seus pecats i la vida eterna; així es disposava, normalment mitjançant també un testament, la fundació de capellanies que, després de la defunció del mecenes, s'encarregaven de pregar per la seva ànima.
| « | «…perquè segons diuen els Sants Pares, una de les coses que l'home pot fer, perquè més guanyi el Regne de Déu, és fer almoina, especialment per les ànimes del seu pare i mare, i a remembrança de tots els altres del seu llinatge, que sobre la terra els van deixar, quant més el que es fa en sacrificis, i coses molt excel·lents al servei de Déu, i per salut i salvament de les ànimes dels faedors d'això».[3] | » |
Primera construcció (segle XIV)[modifica]
La capella es va construir als peus de la catedral i ocupava els dos trams de la nau del costat de l'Evangeli. Era a prop de la Capella del Davallament, un lloc molt venerat i on segons la tradició la Mare de Déu havia lliurat la casulla a sant Ildefons.[4]
Constava d'una planta rectangular d'uns deu metres d'amplada per uns quinze de llarg, mesures que inclouen els grans pilars de la nau de la catedral que quedaven adossats als murs de la capella a la banda interior, així com la capella de Doña Teresa de Haro i la del Pilar (o del Davallament) que es trobaven just contra l'altar major de la capella Reial o de Reyes Nuevos. La capella tenia dues portes: una al costat de la torre de l'església, que donava a la nau central, i l'altra d'accés al claustre; també disposava d'una sagristia que ocupava el lloc que ara correspon a la capella del Tesoro.[5] Segons uns plànols realitzats per Vázquez de Contreras que s'han conservat, se sap que a la capella hi havia quatre altars: un dedicat a sant Jaume, un a l'Assumpció i dos més amb el tema de la imposició de la casulla a sant Ildefons.[6]
Capellanies i dotacions[modifica]
El rei Enric II va disposar la creació de dotze capellanies perpètues, dedicades a la celebració de misses i oracions diàries per la seva ànima; cada capellà rebria 4.500 morabatins anuals. El 1382, Joan I va ampliar aquest privilegi amb un total de vint-i-cinc capellanies i amb més dotació econòmica per als capellans, sagristans i guardes; també fixà directrius per a l'elecció del capellà major de Reyes Nuevos. Enric III, seguint la norma establerta pels seus antecessors, també fundà set capellanies noves, encara que pel gran nombre de capellans amb obligació de dir missa diària no era possible de satisfer; solament se'n van afegir dues de noves, ja que amb les set noves la institució hagués augmentat en prop d'un terç més. La resta de les capellanies que es van fundar foren: dues al monestir de San Francisco de Toledo i les altres tres distribuïdes entre els monestirs de San Pablo, San Agustín i Santa María del Carmen.[7]
El fundador i els seus descendents la dotaren de diversos objectes litúrgics com dues làmpades de plata «perquè cremessin davant l'altar», botins de guerra i peces d'orfebreria. Com a record històric es conserva en un maniquí, l'arnès de l'alferes Duarte d'Almeida que va lluitar a la batalla de Toro sota les ordres del rei de Portugal; allà va perdre els dos braços, sent fet presoner per les tropes dels Reis Catòlics el 1476.
| « | El Rei i la Reina van manar posar l'arnès que va ser agafat d'aquell alferes a la Capella de los Reyes de Santa María de Toledo, i està allà posat fins al present dia» | » |
| — Fernando del Pulgar, Crónica de los Reyes Católicos, t. I, cap. LXIV, p. 214 | ||
Trasllat dels sepulcres reials[modifica]
Aquesta capella va ser derrocada i el culte i els sepulcres es van traslladar durant la primera meitat del segle xvi. Eren un obstacle, ja que no permetien el pas per la nau lateral durant les processons a l'interior de la catedral, i l'arquebisbe Alfonso de Fonseca y Acevedo va demanar a l'emperador Carles I el permís corresponent per traslladar les restes reials allà enterrades.[8][9]
Durant el trasllat dels sepulcres a l'actual capella de Reyes Nuevos, per petició del rei Carles I i segons consta a l'obra Chronico del Cardenal don Iuan Tauera, l'esmentat cardenal manà que el dia 28 de maig de 1534 es fes un reconeixement dels cossos reials, per deixar testimoni escrit:
| « | El reconeixement es realitzaria com indica la provisió el dia 28, entre l'una i les dues de la tarda. Els assistents, segons la crònica, van ser: Pedro de Navarra, Corregidor i Justícia major de Toledo, Diego López de Ayala, Vicari, Canonge i Obrer major, Bernardino Zapata, Cabiscol, Pedro Suárez de Guzmán, Canonge i visitador de l'Obra, Alonso de Silva, Regidor de Toledo, Antonio Álvarez Jurado, Llicenciat, Luis de Villalta i Cristóbal de Vargas, Escrivans públics. | » |
A la descripció que consta dels cadàvers, tots es van trobar «sencers» menys els cossos d'Enric III i Joan I. Després de solemnes honres religioses, el 29 de maig de 1534 els cossos van ser traslladats a la nova capella.[10][11]
Segona construcció (segle xvi)[modifica]
Una vegada aconseguida l'autorització per part de Carles I, es va encarregar la direcció de la nova construcció de la capella a l'arquitecte Alonso de Covarrubias, començant les obres el 1531. Quedava situada entre el costat nord de la capella de Santiago i la de santa Leocàdia, a la capçalera de l'edifici. L'entrada es va fer per l'antiga Capella de Santa Bàrbara a través d'un arc decorat amb escultures. Consta d'una nau dividida per dos arcs ogivals amb un vestíbul d'entrada, dos trams, i un absis poligonal. La nau té una volta de creueria gòtica, però l'ornamentació i els sepulcres són d'estil renaixentista i plateresc.[12]
A la primera part, després de la porta d'entrada, hi ha tres altars; entre columnes d'ordre corinti es van col·locar tres pintures de Mariano Salvador Maella, que representen La nativitat, L'adoració dels Mags i La flagel·lació.[8] El segon tram està dividit per una reixa realitzada per Domingo de Céspedes;[13] al costat dels seus murs hi ha el senzill cadirat del cor. Els murs de sobre aquest cadirat, entre pilastres, presenten uns arcosolis amb abundants adornaments platerescs i on hi ha els sepulcres dels reis.[12][14] Al tercer i últim tram es troben la resta de sepulcres i l'altar major, on hi havia un retaule realitzat per Francisco Comontes el 1534, segons els plànols de Juan de Borgoña. Aquest retaule va ser substituït el 1805 per un altre dissenyat per Mateo Medina, que en el seu espai central té una gran pintura de Mariano Maella amb el tema de la imposició de la casulla a sant Ildefons, segons ordres del cardenal Francisco Antonio de Lorenzana.[15] El coronament del retaule es va efectuar amb un escut reial sostingut per dos putti, obra realitzada per l'escultor valencià Alonso Vergaz. A ambdós costats del retaule de sant Pere i sant Pau existeixen unes escultures que se suposa que foren esculpides pel mateix escultor. El retaule va ser donat per Carles IV, fet que va quedar inscrit en les columnes del retaule on es llegeix: «Carolo et Aloaisa regnate et faventge anno 1805». Pertanyen a la capella dos orgues datats el 1654 i el 1721.[16] Al presbiteri es troba l'accés a la sagristia i a la sala capitular dels capellans reials.[17]
Sepulcres[modifica]
Es troben en aquesta capella els sepulcres d'una gran part de la dinastia Trastàmara. Les figures jacents són les que hi havia a l'antiga capella; el daurat dels sepulcres va ser incorporat per desig de Carles I i realitzat per Pedro López de Texeda el 1534, pel qual va cobrar la quantitat de 12.000 morabatins.[4] En aquest trasllat, també van ser esculpides les escultures orants de Joan I de Castella i la seva esposa Elionor d'Aragó i de Sicília, a causa del trencament que es produí durant el trasllat de les anteriors figures jacents. A cada monument es van transcriure les còpies de les inscripcions dels epitafis i es va decidir posar també una figura representant el rei Joan II, pel fet d'haver concedit aquest monarca privilegis reials a la capella, tot i que el seu cos descansa al monestir de Miraflores.[18]
Sepulcre del rei Enric II de Castella[modifica]
A la dreta o costat de l'Epístola i sobre el cadirat del cor de la capella, es troba el sepulcre del rei Enric II de Castella mort el 1379; està dins d'un arcosoli d'estil plateresc. Sobre el sarcòfag es troba l'escultura jacent del rei realitzada en alabastre policromat de dos metres de longitud. A la mà dreta sosté el ceptre reial i, a l'esquerra, l'espasa; porta vestidures de cerimònia amb una túnica i el mantell decorats i una corona daurada al cap, que reposa sobre tres coixins, realitzats amb tot el detall d'adornaments i cordons; els peus descansen sobre la figura d'un lleó. A la part de la capçalera del sarcòfag es troba una inscripció que es creu que pertany a l'autor: «maestro Luys, entallador».[19] Entre els ornaments figuren escuts de Castella i Lleó i sobre el sarcòfag, al fons de l'arc, es troben dos putti que sostenen una cartel·la amb la inscripció:[20]
AQUI YAZE EL MUI AVENTURADO E NOBLE
CAVALLERO REI DON ENRRIQUE DE DULCE
MEMORIA, HIJO DEL MUI NOBLE REI DEN
ALFONSO, QUE VENCIO LA DE BENAMARIN E
FINO EN SANTO DOMINGO DE LA CALÇADA
E ACABO MUI GLORIOSAMENTE A XXX DIAS
DE MAYO, AÑO DEL NACIMIENTO DE
NUESTRO SALVADOR JESUCRISTO DE
MCCCLXXIX. AÑOS.
Sepulcre de la reina Joana Manuel[modifica]
El sepulcre de la reina Joana Manuel presenta una figura jacent una mica més gran que la del seu marit, amb una mida de 220 centímetres. En el seu rostre s'hi endevina una persona d'edat madura que esbossa un somriure i, pels seus trets, sembla que es tracta d'un autèntic retrat. Està adornada amb un collaret de perles que, després de donar-li una volta al coll, continua per damunt del seu cos fins a la cintura; a la mà esquerra se li aprecien tres anells i sosté un llibre d'oracions. Les seves vestidures estan realitzades imitant adorns de pedreria i brodats de flors de lis veient-s'hi la gran influència francesa dels vestits del segle xiv ajustats al pit i amb vol a la cintura.[21] L'epitafi de la reina mostra la següent inscripció:[22]
AQUI YACE LA MUY CATOLICA E DEVOTA REINA DOÑA
JUANA, MADRE DE LOS POBRES E MUGER DEL NOBLE REY DON
ENRIQUE, HIJA DE DON JUAN, HIJO DEL INFANTE DON MANUEL;
LA CUAL EN VIDA Y MUERTE NO DEJÓ EL HÁBITO DE SANTA
CLARA: E FINÓ A VEINTE Y SIETE DIAS DE MAYO AÑO DEL
NACIMIENTO DE NUESTRO SALVADOR JESUCRISTO DE MIL
TRESCIENTOS OCHENTA Y UN AÑOS.
Sepulcre del rei Joan I de Castella[modifica]
Davant d'aquest sepulcre, a l'esquerra o costat de l'Evangeli, es troba el sepulcre del seu fill, el rei Joan I de Castella, mort a Alcalá de Henares el 1390. L'arquitectura de l'arcosoli és també d'estil plateresc i policromada com les anteriors, però el monarca està representat de genolls, en actitud orant, amb vestimentes, corona reial i va armat. Sobre el reclinatori en què es recolza, cobert amb un mantell amb l'escut de Castella i Lleó, hi ha un llibre d'oracions obert. Dins de l'arc també hi ha una inscripció:[23]
AQUI YAZE EL MUI NOBLE I CATHOLICO Y
VIRTUOSO REI DON JUAN, HIJO DEL SEÑOR REI
DON ENRIQUE DE SANTA MEMORIA I DE LA
REINA DOÑA JUANA, HIJA DEL MUI NOBLE
DON JUAN, HIJO DEL INFANTE DON MANUEL
FINO A NUEVE DIAS DEL MES DE OCTUBRE
AÑO DEL NACIMIENTO DE NUESTRO SEÑOR
JESU CHRISTO DE MCCCXC AÑOS.
Sepulcre de la reina Elionor d'Aragó[modifica]
L'arcosoli de la tomba de l'esposa de Joan I, la reina Elionor d'Aragó i de Sicília, morta el 1382, està situada davant de la de Joan I; està sobre la porta de la sagristia i al costat de l'Epístola. A l'escultura, la reina també està orant, amb les mans juntes en actitud d'oració; sobre el mantell que cobreix el reclinatori hi ha l'escut del regne d'Aragó. Les figures d'uns putti sostenen el seu epitafi:[24]
AQUÍ IAZE LA MUI ESCLARECIDA I MUI
CATHOLICA REINA DOÑA LEONAR, MUGER
DEL MUI NOBLE REI DON JUAN, HIJA DEL MUI
ALTO REI DON PEDRO DE ARAGON, MADRE
DEL MUI JUSTICIERO REY DON ENRRIQUE I DEL
INFANTE DON ERNANDO: FALLECIO A TREZE
DIAS DE SEPTIEMBRE AÑO DEL NACIMIENTO
DE NUESTRO SEÑOR JESU CHRISTO DE
MCCCLXXXII AÑOS.
Sepulcre del rei Enric III de Castella[modifica]
El rei Enric III de Castella està enterrat en un arcosoli al costat de l'Evangeli, i és semblant al del seu avi Enric II. L'escultura jacent mesura 213 centímetres i va ser vestida amb l'hàbit franciscà, tot i que a les seves mans sosté una espasa. El seu cap, que reposa en tres coixins, presenta també la corona reial que està sostinguda per dos petits àngels. A diferència de les altres figures, aquest monarca apareix descalç, i reposa els seus peus al costat de dos àngels agenollats.[25] A la inscripció sostinguda per dos putti es llegeix:[26]
AQVI IACE EL MVI TEMIDO I JVSTICIERO REI
DON ENRIQVE DE DVLCE MEMORIA QVE DIOS
DE SANTO PARAISO HIJO DEL CATHOLlCO REI
DON JVAN NIETO DEL NOBLE CAVALLERO
DON ENRIQVE EN 16 AÑOS QVE REINO FVE
CASTILLA TEMIDA I HONRRADA NACIO EN
BVRGOS DIA DE SAN FRANCISCO Y MVRIO
DIA DE NABIDAD EN TOLEDO IENDO A LA
GVERRA DE LOS MOROS CON LOS NOBLES
DEL REINO FINO ANO DEL SENOR DE 1407.
Sepulcre de la reina Caterina de Lancaster[modifica]
Caterina de Lancaster, l'esposa d'Enric III de Castella, va ser traslladada des de Valladolid, on va morir el 1418, per ser enterrada al costat del seu espòs. El monument és molt similar al del seu marit: la figura jacent mesura 213 centímetres i representa una dona madura amb una corona reial. L'escultura és d'alabastre policromat, està coberta amb una túnica i un mantell decorat; a les mans, que estan col·locades sobre el pit, té un llibre d'oració.[19] La cartel·la presenta la següent inscripció:[27]
AQVI YACE LA MVI CATHOLICA Y
ESCLARECIDA SEÑORA REINA DOÑA
CATALINA DE CASTILLA E LEON MVGER DEL
MVI TEMIDO REI DON ENRIQVE MADRE DEL
MVI PODEROSO REI DON JVAN TVTORA E
REGIDORA DE SVS REINOS HIJA DEL MVI
NOBLE PRINCIPE DON JVAN PRIMOGENITO
DEL REINO DE INGLATERRA DVQVE DE
GVILANA E ALENCASTRE E DE LA INFANTA
DONA CONTANCA PRIMOGENITA I
HEREDERA DE LOS REINOS DE CASTILLA
DVQVESA DE ALENCASTRE NIETA DE LOS
JVSTICIEROS REYES DEL REI ADVARTE E
YNGLATERRA E DEL REI DON PEDRO DE
CASTILLA POR LA QVAL ES PAZ Y
CONCORDIA PREVISTA PARA SIENPRE ESTA
SEÑORA FINO EN BALLADOLID A 2 DIAS DE
JVNIO DE 1418 AÑOS FVE TRASLA DADA
AQVI DOMINGO 10 DIAS DE DICIEMBRE
AÑO DE 1419.
Estàtua orant del rei Joan II de Castella[modifica]
A prop dels sarcòfags d'Enric II de Castella i de la seva dona Joana Manuel, hi ha una estàtua orant de Joan II de Castella, obra de l'escultor Juan de Borgoña,[28] encara que el seu cos no està enterrat aquí sinó al monestir de Miraflores de Burgos, com diu la inscripció que hi ha als peus de l'escultura:
ESTE BULTO ES DEL MUI VIRTUOSO SEÑOR REY DON JUAN
DE ESCLARECIDA MEMORIA QUE FIZO, E DOTÓ
EL MONASTERIO DE MIRAFLORES DE BURGOS,
É ESTÁ EN ÉL SEPULTADO, É SU SEÑORIA DOTÓ
POR PREVILEGIOS ESTA CAPILLA DE LA RENTA QUE
HOY TIENE, É POR ESO SU SERVIDOR, É CAPELLAN EL BACHILLER
ARIAS DIAZ DE RIVADENEYRA, CAPELLAN MAYOR DE AQUÍ,
LA FIZO PONER, PORQUE LOS CAPELLANeS DE LA DICHA CAPILLA
HAYAN MEMORIA DE ROGAR POR EL ANIMA DEL DICHO SEÑOR
REY EN TODOS SUS SACRIFICIOS Y ORACIONES.
Referències[modifica]
- ↑ Nogales 2009: p.970
- ↑ Aragonés Díaz-Hernández, Adolfo. «Los reyes de España y la Catedral de Toledo:Los Reyes Nuevos» (en castellà). Artrevistas. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ Nogales 2009: p.920
- ↑ 4,0 4,1 Pérez Higuera, 1985: p. 131-139
- ↑ Lozano 1744: p.59
- ↑ Cano Cuesta 1998: p.24
- ↑ Nogales 2009: p.1639-1650
- ↑ 8,0 8,1 Amador de los Ríos, 1845: p. 68
- ↑ Fernández Collado 1999: p.241
- ↑ Salazar y Mendoza, Pedro de. «Chronico del Cardenal don Iuan Tauera». Toledo: Pedro Rodríguez, 1603 pàg. 171-173.[Enllaç no actiu]
- ↑ Nogales, 2009: p.1635-1636
- ↑ Orduña, Emilio. «Rejeros Españoles» (en castellà) p. 57. Valladolid: Maxtor, 2010. [Consulta: 16 març 2011].
- ↑ Amador de los Ríos, 1845: p. 69
- ↑ De Mingo Lorente, Adolfo; García Briceño, Jorge. «Exaltación de la iconografía local en la segunda mitad del siglo XVIII. La ciudad de Toledo» (en castellà) p.222. Anales de la Historia del Arte n. 13, 2003. [Consulta: 16 març 2011].
- ↑ «Capilla de los Reyes Nuevos» (en castellà). Catedral Primada de Toledo. [Consulta: 16 març 2011].
- ↑ Amador de los Ríos, 1845: p. 71
- ↑ Lozano 1744: p.395-424
- ↑ 19,0 19,1 Pérez Higuera, 1976: p. 861
- ↑ Lozano 1744: p.210
- ↑ Pérez Higuera 1976: p. 869
- ↑ Lozano 1744: p.233
- ↑ Lozano 1744: p.323
- ↑ Lozano 1744: p.319
- ↑ Pérez Monzón 2003: p. 306
- ↑ Lozano 1744: p.407
- ↑ Lozano 1744: p.408
- ↑ Amador de los Ríos, 1845: p. 70
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo |
- Amador de los Ríos, José. Ignacio Boix. Toledo pintoresca, o descripción de sus más célebres monumentos (en castellà), 1845.
- Cano Cuesta, Marina. Castilla-La Mancha: Toledo, Guadalajara y Madrid (en castellà). Madrid: Encuentro, 1998. ISBN 84-7490-509-5 [Consulta: 16 març 2011].
- Fernández Collado, Ángel. La catedral de Toledo en el Siglo XVI: vida, arte y personas (en castellà). Toledo: Universdiad de Castilla La Mancha, 1999. ISBN 9788487100567.
- Lozano, Cristóbal. Los Reyes nuevos de Toledo: descrivense las cosas mas augustas y notables (en castellà). Barcelona: Pablo Campins, 1744 [Consulta: 14 març 2011].
- Nogales Rincón, David. La representación religiosa de la monarquía castellano-leonesa: la Capilla Real (1252-1504) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, Servicio de Publicaciones, 2009. ISBN 978-84-692-9949-4 [Consulta: 14 març 2011]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Pérez Higuera, María Teresa. Los sepulcros de los Reyes Nuevos (catedral de Toledo) (en castellà). Tekné, 1985.
- Pérez Higuera, María Teresa. Escultura gótica toledana: La Catedral de Toledo (siglos XIII-XIV), Tesis Doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 1976.
- Pérez Monzón, Olga. Catedrales góticas (en castellà). Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 9788495537676.
