Lògica computacional: diferència entre les revisions
m l'anàlisi |
+ == Bibliografia == |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Tot sistema computacional, per molt complex que sigui, no està compost per més que circuits electrònics que únicament entenen un [[Codi binari|llenguatge binari]]. La lògica computacional s'encarrega de modelar i optimitzar aquests sistemes a aquest nivell. |
Tot sistema computacional, per molt complex que sigui, no està compost per més que circuits electrònics que únicament entenen un [[Codi binari|llenguatge binari]]. La lògica computacional s'encarrega de modelar i optimitzar aquests sistemes a aquest nivell. |
||
== Bibliografia == |
|||
* {{cite book|url=http://www.collegepublications.co.uk/logic/mlf/?00029|title=Logical consequences. Theory and applications: An introduction|first1=Luis M.|last1= Augusto|publisher=College Publications|location=London|year=2017|isbn=978-1-84890-236-7}} |
|||
* {{cite book|title=Mathematical Logic for Computer Science|first1=Mordechai|last1=Ben-Ari|publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer-Verlag]]|edition=2nd|year=2003|isbn=1-85233-319-7}} |
|||
* {{cite book|url=http://www.cs.bham.ac.uk/research/lics/|title=Logic in Computer Science: Modelling and Reasoning about Systems|first1=Michael|last1=Huth|first2=Mark|last2=Ryan|publisher=[[Cambridge University Press]]|edition=2nd|year=2004|isbn=0-521-54310-X}} |
|||
{{ORDENA:Logica Computacional}} |
{{ORDENA:Logica Computacional}} |
||
Revisió del 13:08, 16 juny 2018
La lògica computacional és la mateixa lògica matemàtica aplicada al context de les ciències de la computació. El seu ús és fonamental a diversos nivells: en els circuits computacionals, a la programació lògica i a l'anàlisi i optimització (de recursos temporals i espacials) d'algorismes.
Circuits computacionals
El nivell menys abstracte dins d'un ordinador està constituït per circuits electrònics que responen a diferents senyals elèctrics, seguint els patrons de la lògica booleana, és a dir, comportes lògiques que tornen un valor depenent de les entrades que se li donen al sistema. Hi ha vuit comportes lògiques bàsiques amb les quals es poden formar sistemes molt complexos: AND, OR, Inverter, Buffer, NAND, NOR, XOR i XNOR. Totes elles es representen mitjançant un símbol i una taula de valors de veritat, que és simplement un quadre on s'ubiquen totes les possibles entrades i els valors que tornaria la comporta donats aquests valors.
Tot sistema computacional, per molt complex que sigui, no està compost per més que circuits electrònics que únicament entenen un llenguatge binari. La lògica computacional s'encarrega de modelar i optimitzar aquests sistemes a aquest nivell.
Bibliografia
- Augusto, Luis M. Logical consequences. Theory and applications: An introduction. London: College Publications, 2017. ISBN 978-1-84890-236-7.
- Ben-Ari, Mordechai. Mathematical Logic for Computer Science. 2nd. Springer-Verlag, 2003. ISBN 1-85233-319-7.
- Huth, Michael; Ryan, Mark. Logic in Computer Science: Modelling and Reasoning about Systems. 2nd. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-54310-X.