Vés al contingut

Chelonoidis abingdonii: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - la illa + l'illa
Cap resum de modificació
Línia 17: Línia 17:
| binomial = ''Chelonoidis abingdonii''
| binomial = ''Chelonoidis abingdonii''
| binomial_authority = ([[Günther]], [[1877]])
| binomial_authority = ([[Günther]], [[1877]])
|range_map=Mapa de les Illes Galápagos que indica les ubicacions de les espècies}}
|range_map = Mapa de les Illes Galápagos que indica les ubicacions de les espècies}}


La '''tortuga gegant de Pinta''' <ref>{{cite journal |last1=Reynolds |first1=Robert P. |first2=Ronald W. |last2=Marlow |title=Lonesome George, the Pinta Island Tortoise: A Case of Limited Alternatives |journal=Noticias de Galápagos |year=1983 |volume=37 |pages=14–7 |publisher=Charles Darwin Foundation for the Galapagos Isles |url=http://www.darwinfoundation.org/datazone/galapagos-research/article/1983/37/lonesome-george-pinta-island-tortoise-case-limited-alternatives/}}</ref> ('''Chelonoidis abingdonii''') també coneguda com la '''Tortuga gegant de pinta''',<ref name="Rhodin11">{{cite book |first1=Peter Paul |last1=van Dijk |first2=John B. |last2=Iverson |first3=H. Bradley |last3=Shaffer |first4=Roger |last4=Bour |first5=Anders G. J. |last5=Rhodin |doi=10.3854/crm.5.000.checklist.v4.2011 |chapter=Turtles of the World, 2011 Update: Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status |editor1-first=Anders G.J. |editor1-last=Rhodin |editor2-first=Peter C. H. |editor2-last=Pritchard |editor3-first=Peter Paul |editor3-last=van Dijk |editor4-first=Raymond A. |editor4-last=Saumure |editor5-first=Kurt A. |editor5-last=Buhlmann |editor6-first=John B. |editor6-last=Iverson |editor7-first=Russell A. |editor7-last=Mittermeier |title=Conservation Biology of Freshwater Turtles and Tortoises |series=Chelonian Research Monographs, Number 5 |year=2011 |oclc=472656069 |pages=000.197}}</ref> '''Tortuga de l'illa d'Abingdon''',<ref name = IUCN/> o '''Tortuga gegant de l'illa de l'Abingdon''',<ref name="Rhodin11" /> és una [[espècie]] extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les [[illes Galápagos]], [[Equador]]. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadives d'aquest arxipèlag. Va ser descrita per primera vegada per [[Albert Günther]] el [[1877]] i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el [[2012]]. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà de Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la Universitat estatunidenca de Yale. Com aquests especímens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius.<ref name="LiveScience">{{cite web|title=Galapagos Tortoise 'Lonesome George' May Have Company|url=http://www.livescience.com/24806-galapagos-tortoise-lonesome-george.html|publisher=LiveScience|accessdate=27 November 2012}}</ref><ref>{{Cite news|url=https://www.islandconservation.org/breeding-efforts-may-resurrect-giant-tortoise-species/|title=Breeding Efforts May Resurrect Giant Tortoise Species - Island Conservation|date=2016-07-26|work=Island Conservation|access-date=2017-05-16|language=en-US}}</ref> L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'[[IUCN]].<ref name=IUCN/>
La '''tortuga gegant de Pinta''' <ref>{{cite journal |last1=Reynolds |first1=Robert P. |first2=Ronald W. |last2=Marlow |title=Lonesome George, the Pinta Island Tortoise: A Case of Limited Alternatives |journal=Noticias de Galápagos |year=1983 |volume=37 |pages=14–7 |publisher=Charles Darwin Foundation for the Galapagos Isles |url=http://www.darwinfoundation.org/datazone/galapagos-research/article/1983/37/lonesome-george-pinta-island-tortoise-case-limited-alternatives/}}</ref> ('''Chelonoidis abingdonii''') també coneguda com la '''Tortuga gegant de pinta''',<ref name="Rhodin11">{{cite book |first1=Peter Paul |last1=van Dijk |first2=John B. |last2=Iverson |first3=H. Bradley |last3=Shaffer |first4=Roger |last4=Bour |first5=Anders G. J. |last5=Rhodin |doi=10.3854/crm.5.000.checklist.v4.2011 |chapter=Turtles of the World, 2011 Update: Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status |editor1-first=Anders G.J. |editor1-last=Rhodin |editor2-first=Peter C. H. |editor2-last=Pritchard |editor3-first=Peter Paul |editor3-last=van Dijk |editor4-first=Raymond A. |editor4-last=Saumure |editor5-first=Kurt A. |editor5-last=Buhlmann |editor6-first=John B. |editor6-last=Iverson |editor7-first=Russell A. |editor7-last=Mittermeier |title=Conservation Biology of Freshwater Turtles and Tortoises |series=Chelonian Research Monographs, Number 5 |year=2011 |oclc=472656069 |pages=000.197}}</ref> '''Tortuga de l'illa d'Abingdon''',<ref name = IUCN/> o '''Tortuga gegant de l'illa de l'Abingdon''',<ref name="Rhodin11" /> és una [[espècie]] extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les [[illes Galápagos]], [[Equador]]. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadives d'aquest arxipèlag. Va ser descrita per primera vegada per [[Albert Günther]] el [[1877]] i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el [[2012]]. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà de Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la Universitat estatunidenca de Yale. Com aquests especímens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius.<ref name="LiveScience">{{cite web|title=Galapagos Tortoise 'Lonesome George' May Have Company|url=http://www.livescience.com/24806-galapagos-tortoise-lonesome-george.html|publisher=LiveScience|accessdate=27 November 2012}}</ref><ref>{{Cite news|url=https://www.islandconservation.org/breeding-efforts-may-resurrect-giant-tortoise-species/|title=Breeding Efforts May Resurrect Giant Tortoise Species - Island Conservation|date=2016-07-26|work=Island Conservation|access-date=2017-05-16|language=en-US}}</ref> L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'[[IUCN]].<ref name=IUCN/>
Línia 69: Línia 69:


Durant l'any 2008, es va descobrir que les femelles que acompanyaven al Solitari George havien posat un total de setze ous; no obstant això, cap va resultar ser [[fèrtil]]. L'any 2009, es van descobrir cinc nous ous igualment infèrtils; el que va acabar amb les esperances de salvar la [[espècie]] de l'extinció total.
Durant l'any 2008, es va descobrir que les femelles que acompanyaven al Solitari George havien posat un total de setze ous; no obstant això, cap va resultar ser [[fèrtil]]. L'any 2009, es van descobrir cinc nous ous igualment infèrtils; el que va acabar amb les esperances de salvar la [[espècie]] de l'extinció total.

⚫
A més dels esforços actuals de conservació, com l'eliminació de poblacions de cabra a Galápagos, s'ha fet un nou esforç
⚫
per a reviure una sèrie d'espècies de tortuga de les Galápagos. Hi ha una nova informació que indica que actualment hi ha al voltant de 1700 descendents que viuen a la zona de Galápagos, descendents de 12 femelles i 3 mascles de tortuga. Molts d'aquests també coincideixen amb espècies de tortuga de Galápagos, com la tortuga vital de l'illa Pinta de Galápagos. Les estadístiques també mostren que, en comparació amb un percentatge d'incubació del 3% al 2004, 3 anys més tard es va enregistrar una taxa d'incubació del 24%, que va conduir a un augment sense precedents de la població de tortugues. Això també demostra que el nombre d'animals d'una espècie pot augmentar malgrat la variació genètica.


=== Extinció de l'espècie ===
=== Extinció de l'espècie ===
Línia 80: Línia 83:
=== Possibles espècimens vius ===
=== Possibles espècimens vius ===


Al 2006, Peter Pritchard, una de les autoritats més importants del món en les tortugues de Galápagos, va suggerir que una tortuga mascle que residia al Zoo de Praga podria ser una tortuga de l'illa Pinta a causa de la seva closca amb estructura de petxina. <ref name="tony">{{cite web|url=http://www.skeptic.com/eskeptic/06-07-28/|publisher=eSkeptic|title=Is Lonesome George Really Lonesome?|last=Sulloway|first=Frank J.|date=July 28, 2006|issn=1556-5696|accessdate=2012-01-11}}</ref><ref name="Nicholls142">{{cite book|last=Nicholls|first=Henry|title=Lonesome George: The Life and Loves of the World's Most Famous Tortoise|year=2007|publisher=Pan Books|location=London|isbn=0330450115|page=142}}</ref> No obstant això, l'anàlisi posterior de l'ADN va revelar que era més probable que fos de l'illa de Pinzón, llar de l'espècie ''''C. duncanensis''''.<ref name="Rhodin11" /><ref name="Nicholls142"/><ref>{{cite journal|last=Russello|first=M. A.|title=Lineage identification of Galápagos tortoises in captivity worldwide|journal=Animal Conservation|year=2007|volume=10|pages=304–311|doi=10.1111/j.1469-1795.2007.00113.x|issue=3|display-authors=etal}}</ref>
⚫
A més dels esforços actuals de conservació, com l'eliminació de poblacions de cabra a Galápagos, s'ha fet un nou esforç

⚫
per reviure una sèrie d'espècies de tortuga de Galápagos. Hi ha una nova informació que indica que a partir de 12 dones i 3 tortugues masculines hi havia al voltant de 1700 descendents que ara viuen a la zona de Galápagos. Molts d'aquests fills també coincideixen amb moltes espècies de tortuga de Galápagos, com la vital tortuga de Galápagos de la Pinta. Les estadístiques també mostren que, en comparació amb un percentatge d'incubació del 3% el 2004, el 2007 es va registrar una taxa d'incubació del 24%, que va donar un augment sense precedents de la població de tortugues. Això també demostra que el nombre d'animals d'una espècie pot augmentar malgrat la variació genètica.
Al maig de 2007, l'anàlisi de [[microsatèl·lits]] (seqüències d 'ADN) va suggerir que els individus d' un grup de ''''C. abingdonii'''' encara podrien existir a l'illa d'Isabela.<ref name="Russello">{{cite journal|first1=Michael A. |last1=Russello |first2=Luciano B. |last2=Beheregaray|first3=James P. |last3=Gibbs |first4=Thomas |last4=Fritts |first5=Nathan |last5=Havill |first6=Jeffrey R. |last6=Powell |first7=Adalgisa|last7=Caccone|title=Lonesome George is not alone among Galápagos tortoises|journal=Current Biology |volume=17 |issue=9 |date=1 May 2007 |pages=R317–R318 |url=http://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822(07)01068-8|doi=10.1016/j.cub.2007.03.002|pmid=17470342}}</ref> Els investigadors van identificar una tortuga mascle de la regió del Volcà Wolf, que té la meitat dels seus gens en comú amb l'espècies del Solitari George. Es sospita que aquest animal sigui el resultat d'una pimera generació entre les espècies de les illes d'Isabela i Pinta.<ref name="Russello"/> A pure Pinta tortoise possibly lives among the 2,000 tortoises on Isabela.<ref>{{cite news|url=http://www.abc.net.au/news/2007-05-01/iconic-tortoise-george-may-not-be-last-of-his-kind/2537042|title=Iconic tortoise George may not be last of his kind|date=May 1, 2007|agency=[[Agence France-Presse]]|publisher=[[ABC News (Australia)|ABC News]]|accessdate=2012-01-11}}</ref>

{{quote|La identificació de vuit individus d'origen ancestral mixt dels només 27 individus dels que es va prendre mostres (la població estimada del Volcà Wolf es d'entre 1,000 i 2,000 individus)… suggereix la necessitat de muntar de manera immediata un estudi comprensiu per tal de buscar individus addicionals d'origen ancestral de l'illa de Pinta.<ref name="Russello"/>}}

Un recent viatge a Isabela per part dels investigadors de la Universitat de Yale va revelar que hi ha 17 híbrids de primera generació que viuen al volcà Wolf.<ref name="LiveScience"/> The researchers plan on returning to Isabela in the spring of 2013 to look for surviving Pinta and to try to collect hybrids in an effort to start a captive selective-breeding program and to hopefully reintroduce Pintas back to their native island.<ref name="LiveScience"/>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 01:09, 14 nov 2018

Infotaula d'ésser viuChelonoidis abingdonii Modifica el valor a Wikidata

El Solitari George, una tortuga gegant de les Galápagos que, segons es sospita, va ser l'últim exemplar viu de la seva espècie Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Extint
UICN9017 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SubespècieChelonoidis abingdonii Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1877
Distribució

Mapa de les Illes Galápagos que indica les ubicacions de les espècies Modifica el valor a Wikidata

La tortuga gegant de Pinta [1] (Chelonoidis abingdonii) també coneguda com la Tortuga gegant de pinta,[2] Tortuga de l'illa d'Abingdon,[3] o Tortuga gegant de l'illa de l'Abingdon,[2] és una espècie extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les illes Galápagos, Equador. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadives d'aquest arxipèlag. Va ser descrita per primera vegada per Albert Günther el 1877 i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el 2012. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà de Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la Universitat estatunidenca de Yale. Com aquests especímens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius.[4][5] L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'IUCN.[3]

El terme binomial abingdonii fa referència a l'altre nom amb el qual es coneix a l'illa Pinta: illa d'Abingdon. Integra el complex d'espècies denominat: Complex Chelonoidis nigra.

Descripció

La tortuga gegant de Pinta està relacionada genèticament amb les espècies de Sant Cristóbal i Espanyola. La seva closca té la forma d'una cadira de muntar. La part anterior és més estreta i comprimida, i lleument elevada, mentre que la part posterior és més ampla i arrodonida. Donada la seva dieta composta per la vegetació alta de l'illa, el seu coll és allargat i pot elevar-se notablement per aconseguir les branques més elevades.

Taxonomia

Especimen mort recollit al 1905–1906.

"El Solitari George", juntament amb altres tortugues a l'illa de Pinta, pertanyen a un gènere de 21 espècies. Les tortugues gegants es van estendre a la major part dels continents excepte a Austràlia i l'Antàrtida. No només les tortugues de Galápagos continuen sent les tortugues vives més grans, sinó que, a Galápagos, diferents poblacions van sobreviure a diverses localitats.

Diverses de les espècies supervivents de les tortugues Galápagos estan greument en perill. El Solitari George va ser l'exemple perfecte. Es diu que la disminució de la població va començar al segle XVII, a causa de bucaners i caçadors de balenes. Aquests caçaven les tortugues per a usar-les com a font de carn fresca i van acabar amb la vida d'unes 200.000 tortugues.

Albert Günther, qui va descriure Testudo abingdonii al 1877.

Aquesta espècie va ser descrita originalment al 1877 per l'herpetologista alemany nascut a Gran Bretanya Albert Günther, qui la va anomenar Testudo abingdonii, una nova espècie en el seu llibre 'The Gigantic Land -tortoises (Living and Extinct)' a la Col·lecció del British Museum, de Londres.[6][7] El nom, abingdonii , deriva de l'illa Abingdon, ara més comunament coneguda com a l'Illa Pinta. El coneixement de la seva existència va ser descobert gràcies a breus declaracions dels viatges del Capità James Colnett al 1798 i Basil Hall al 1822. [7] Al 1876, William Cookson[8] va portar tres espècimens mascles (juntament amb altres espècies de tortugues de les Galápagos)a Londres a bord del vaixell britànic de la marina reial HMS Peterel.[7][9]

Alguns sinònims de Chelonoidis abingdonii són: Testudo abingdonii Günther, 1877; Testudo elephantopus abingdonii – Mertens i Wermuth, 1955; Geochelone elephantopus abingdonii – Pritchard, 1967; Geochelone nigra abingdonii – Iverson, 1992; Geochelone abingdonii – Valverde, 2004.[10]

Evolució

L'origen i les relacions sistemàtiques encara no han estat resoltes a dia d'avui; fins i tot van captivar el propi Charles Darwin. Els científics van utilitzar la seqüenciació de l'ADN i van decidir recollir unes tortugues de l'illa de Pinta al 1906. Usant aquest mètode, els resultats van mostrar que els tres millors candidats per a ser els familiars més propers de les tortugues de les Galápagos es troben a Sud-amèrica. Es tracta de la tortuga de peu groc Geochelone denticulata, la tortuga de color vermell Geochelone carbonaria, i la tortuga Chaco Geochelone chilensis. Aquestes tres espècies són espècies no exintes.

Comportament i ecologia

Durant la seva estada a l'illa, la tortuga Galápagos, inclosa l'espècie de l'illa Pinta, va ser observada moltes vegades i es va concloure que les tortugues descansen unes 16 hores al dia. Les tortugues de Galápagos són herbívors que s'alimenten principalment d'herbes, fruites autòctones i cactus. Aquestes també prenen quantitats abundants d'aigua que poden emmagatzemar dins el cos durant llargs períodes de temps i utilitzar-les més tard. Segons els informes, poden sobreviure fins a sis mesos sense menjar ni beure.

En quant a la cria, les tortugues eren més actives durant la "temporada calenta" (de gener a maig) i després, durant la temporada freda (de juny a novembre), emigraven a les zones de nidificació per tal de tenir la descendència.

L'esforç per conservar les espècies amb l'objectiu d'augmentar la biodiversitat és un aspecte molt important de la vida amb valors econòmics, socials i culturals, a més d'indulgència filogenètica, biogeogràfica, ecològica i demogràfica. Les tortugues gegants de Galápagos proporcionen un bon exemple d'això, ja que representen els millors "megaherbívors" que ajuden a formar els particulars ecosistemes de les Galápagos. Proporcionen serveis necessaris per als ecosistemes per mitjà de la dispersió de llavors i la seva contribució ecològica a través de l'herbivorisme. A causa de l'extinció de molts d'aquests grans herbívors, el funcionament dels ecosistemes ha empitjorat a tot el món. [11]

Dispersió de les llavors

A l'illa de Santa Cruz, a prop del centre geogràfic de Galápagos, hi va haver un estudi de Blake et al. sobre la dispersió de llavors per part de les tortugues de Galápagos. Per tal de determinar el nombre de llavors propagades, van identificar i comptar llavors intactes a partir de 120 piles de femta fresques, tant al terreny agrícola com al natural. Per obtenir la distància que eren mogudes les llavors per part de les tortugues, van utilitzar un temps estimat de retenció digestiva de tortugues captives com a referència per als temps de retenció de les tortugues salvatges; i les dades per al seguiment de les tortugues es van obtenir per mitjà de la telemetria GPS.

Els assaigs de germinació es van administrar per a cinc espècies vegetals per determinar si l'èxit de la germinació va ser influenciat per les tortugues. Els resultats van demostrar que hi havia més de 45 llavors de plantes encara intactes. En general, les tortugues van defecar 464 (SE 95) i 2,8 (SE 0,2) espècies per pila de fem. Les llavors es van trobar a llargues distàncies d'on les tortugues les havien transportades. Tanmateix, no es va trobar evidència que la ingestió per part de la tortuga o la presència d'excrements influïssin en l'èxit de la germinació de les llavors. Es va concloure que les tortugues de les Galápagos són importants dispersores de llavors, transportant regularment una gran quantitat d'aquestes a grans distàncies. Caldria fer una investigació més àmplia per quantificar l'èxit de la germinació, i la demografia de les plantes en condicions naturals, amb i sense dispersió per part de la tortuga, per determinar l'efectivitat real de la dispersió de les llavors de les tortugues Galápagos. [12]

El Solitari George

Solitari George fent un passeig, al 2008.

L'exemplar mascle conegut como el Solitari George va ser l'últim individu viu d'aquesta espècie. El 1972 va ser trobat a l'illa Pinta per uns caçadors de cabres, i se li va posar aquest nom presumptament pel personatge que va interpretar l'actor George Gobel. El van reubicar a l'Estació Científica Charles Darwin, on George va ser tancat juntament amb dos femelles d'una espècie similar (Chelonoidis becki, del volcà Wolf), amb l'esperança de que els seus gens fossin retinguts a la seva descendeècia.[13]

S'estima que George va néixer entre 1903[14] y 1919[13] (las Tortugas de Galápagos pueden vivir entre 80 y 130 años o más). Es va completar un perllongat esforç per a treure les cabres introduïdes a l'illa de George, i ja la vegetació de l'illa està tornant a ser el que era antes. S'esperaba que George tingués germans en l'illa Pinta i se'ls va buscar per a que l'espècie persistís. També era possible un creuament amb una espècie similar. Es va arribar a oferir als parcs zoològics una recompensa de 10 000 dólars per la confirmació d'una femella a l'illa Pinta.[15]


Esforços de conservació

Des del 1958, les cabres que van ser introduides a l'illa Pinta deixaven a les tortugues sense aliment, la qual cosa va fer que disminuís molt la població de tortugues gegants. Des de llavors, es va iniciar un prolongat esforç per exterminar les cabres a l'illa. A mesura que disminuien les poblacions de cabres, la vegetació va experimentar una sorprenent recuperació. Els arbres petits van començar a regenerar-se dels ceps deixats per les cabres. Les espècies arbustives de les muntanyes, les plàntules d'arbres forestals, el cactus d'Opuntia i altres espècies endèmiques van augmentar. El 2003, l'illa de Pinta va ser declarada "lliure de cabres". [16]

Durant l'any 2008, es va descobrir que les femelles que acompanyaven al Solitari George havien posat un total de setze ous; no obstant això, cap va resultar ser fèrtil. L'any 2009, es van descobrir cinc nous ous igualment infèrtils; el que va acabar amb les esperances de salvar la espècie de l'extinció total.

A més dels esforços actuals de conservació, com l'eliminació de poblacions de cabra a Galápagos, s'ha fet un nou esforç per a reviure una sèrie d'espècies de tortuga de les Galápagos. Hi ha una nova informació que indica que actualment hi ha al voltant de 1700 descendents que viuen a la zona de Galápagos, descendents de 12 femelles i 3 mascles de tortuga. Molts d'aquests també coincideixen amb espècies de tortuga de Galápagos, com la tortuga vital de l'illa Pinta de Galápagos. Les estadístiques també mostren que, en comparació amb un percentatge d'incubació del 3% al 2004, 3 anys més tard es va enregistrar una taxa d'incubació del 24%, que va conduir a un augment sense precedents de la població de tortugues. Això també demostra que el nombre d'animals d'una espècie pot augmentar malgrat la variació genètica.

Extinció de l'espècie

Al segle XIX els vaixells s'emportaven centenars de tortugues perquè eren una bona font de menjar, la qual cosa va disminuir la seva població fins a portar-la a l'extinció. Després d'una llarga vida, el Solitari George va morir el dia 24 de juny de 2012; això va donar lloc a l'extinció d'aquesta espècie.[17][18][19]

Aquell dia, el parc nacional Galápagos va anunciar la seva mort al seu compte de Twitter, amb el següent missatge:

« «La DPNG lamenta informar que el #SolitariGeorge, últim individu de l'espècie de l'illa Pinta ha mort. Es practicarà necròpsia».[18][19] »
— La Direcció del Parc Nacional Galápago al seu compte de Twitter

Segons la direcció del parc, a les 08:00 hs, el seu company i cuidador Fausto Llerena el va trobar mort al seu corral. El cos del Solitari George estava en posició com dirigint-se a l'abeurador. Inicialment els experts encarregats presumeixen una aturada cardíaca; però la necròpsia ha indicat que el Solitari George va morir per causes naturals.

Possibles espècimens vius

Al 2006, Peter Pritchard, una de les autoritats més importants del món en les tortugues de Galápagos, va suggerir que una tortuga mascle que residia al Zoo de Praga podria ser una tortuga de l'illa Pinta a causa de la seva closca amb estructura de petxina. [20][21] No obstant això, l'anàlisi posterior de l'ADN va revelar que era més probable que fos de l'illa de Pinzón, llar de l'espècie 'C. duncanensis'.[2][21][22]

Al maig de 2007, l'anàlisi de microsatèl·lits (seqüències d 'ADN) va suggerir que els individus d' un grup de 'C. abingdonii' encara podrien existir a l'illa d'Isabela.[23] Els investigadors van identificar una tortuga mascle de la regió del Volcà Wolf, que té la meitat dels seus gens en comú amb l'espècies del Solitari George. Es sospita que aquest animal sigui el resultat d'una pimera generació entre les espècies de les illes d'Isabela i Pinta.[23] A pure Pinta tortoise possibly lives among the 2,000 tortoises on Isabela.[24]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a [[Q:La identificació de vuit individus d'origen ancestral mixt dels només 27 individus dels que es va prendre mostres (la població estimada del Volcà Wolf es d'entre 1,000 i 2,000 individus)… suggereix la necessitat de muntar de manera immediata un estudi comprensiu per tal de buscar individus addicionals d'origen ancestral de l'illa de Pinta.[23]|Chelonoidis abingdonii]]

Un recent viatge a Isabela per part dels investigadors de la Universitat de Yale va revelar que hi ha 17 híbrids de primera generació que viuen al volcà Wolf.[4] The researchers plan on returning to Isabela in the spring of 2013 to look for surviving Pinta and to try to collect hybrids in an effort to start a captive selective-breeding program and to hopefully reintroduce Pintas back to their native island.[4]

Referències

  1. ↑ Reynolds, Robert P.; Marlow, Ronald W. «Lonesome George, the Pinta Island Tortoise: A Case of Limited Alternatives». Noticias de Galápagos. Charles Darwin Foundation for the Galapagos Isles, vol. 37, 1983, pàg. 14–7.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 van Dijk, Peter Paul; Iverson, John B.; Shaffer, H. Bradley [et al.].. «Turtles of the World, 2011 Update: Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status». A: Rhodin, Anders G.J.. Conservation Biology of Freshwater Turtles and Tortoises, 2011, p. 000.197 (Chelonian Research Monographs, Number 5). DOI 10.3854/crm.5.000.checklist.v4.2011. OCLC 472656069. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades IUCN
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Galapagos Tortoise 'Lonesome George' May Have Company». LiveScience. [Consulta: 27 novembre 2012].
  5. ↑ «Breeding Efforts May Resurrect Giant Tortoise Species - Island Conservation» (en anglès). Island Conservation, 26-07-2016.
  6. ↑ Fritz, Uwe «Checklist of chelonians of the world». Vertebrate Zoology, vol. 57, 2, 2007, pàg. 271.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Plantilla:Not a typo, Albert Carl Ludwig Gotthilf. The gigantic land tortoises (living and extinct) in the collection of the British Museum., 1877. 
  8. ↑ «Biography of William Edgar De Crackenthorpe Cookson R.N.».
  9. ↑ «mid-Victorian RN vessels HMS Peterel».
  10. ↑ «Chelonoidis abingdonii (GÜNTHER, 1877)». The Reptile Database.
  11. ↑ Edwards, Danielle; Benavides, Edgar; Garrick, Ryan «The genetic legacy of Lonesome George survives: Giant tortoises with Pinta Island ancestry identified in Galápagos». Biological Conservation, vol. 157, January 2013, pàg. 225–228. DOI: 10.1016/j.biocon.2012.10.014.
  12. ↑ Blake «Seed dispersal by Galapagos tortoises». Journal of Biogeography, vol. 39, 11, 2012, pàg. 1961–1972. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2011.02672.x.
  13. ↑ 13,0 13,1 El Solitario George revive esperanza de ser padre. El Universo (Guayaquil), 21 de julio de 2009. Consultado el 6 de agosto de 2009.
  14. ↑ [Enllaç no actiu] eltiempo.com, 22 de julio de 2009. Consultado el 6 de agosto de 2009.
  15. ↑ Gardner, Simon. «Lonesome George faces own Galapagos tortoise curse», 06-02-2001. Arxivat de l'original el 4 de junio de 2011. [Consulta: 11 enero 2012].
  16. ↑ «Lonesome George». Galapagos Conservancy. [Consulta: May 5, 2015].
  17. ↑ (https://web.archive.org/web/20120627005814/http://www4.elcomercio.com/sociedad/Murio-solitario-George_0_724727540.html)
  18. ↑ 18,0 18,1 «El solitario George murió esta madrugada», 24-06-2012. Arxivat de l'original el 27 de junio de 2012. [Consulta: 24 juny 2012].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Muere en Galápagos el "Solitario George" último individuo de su especie», 24-06-2012. [Consulta: 24 juny 2012].
  20. ↑ Sulloway, Frank J. «Is Lonesome George Really Lonesome?». eSkeptic, July 28, 2006. [Consulta: 11 gener 2012].
  21. ↑ 21,0 21,1 Nicholls, Henry. Lonesome George: The Life and Loves of the World's Most Famous Tortoise. London: Pan Books, 2007, p. 142. ISBN 0330450115. 
  22. ↑ Russello, M. A. «Lineage identification of Galápagos tortoises in captivity worldwide». Animal Conservation, vol. 10, 3, 2007, pàg. 304–311. DOI: 10.1111/j.1469-1795.2007.00113.x.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Russello, Michael A.; Beheregaray, Luciano B.; Gibbs, James P.; Fritts, Thomas; Havill, Nathan; Powell, Jeffrey R.; Caccone, Adalgisa «Lonesome George is not alone among Galápagos tortoises». Current Biology, vol. 17, 9, 01-05-2007, pàg. R317–R318. DOI: 10.1016/j.cub.2007.03.002. PMID: 17470342.
  24. ↑ «Iconic tortoise George may not be last of his kind». Agence France-Presse. ABC News, May 1, 2007 [Consulta: 11 gener 2012].

Bibliografia

  • Nicholls, H. (2006) Lonesome George: The Life and Loves of a Conservation Icon, Macmillan Science, London, 2006. http://myweb.tiscali.co.uk/henry/
  • Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group 1996. Geochelone nigra ssp. abingdoni. In: IUCN 2006. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 20 May 2006.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelonoidis abingdonii
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chelonoidis_abingdonii&oldid=20484313»