Fons de coneixement: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 7: Línia 7:
Es basa en la idea que les persones són competents i que les seves experiències de vida són les que els hi donen els coneixements. Moll i Greenberg defineixen els fons de coneixement com les pràctiques culturals essencials i els cossos de coneixement i informació que les families han d'utilitzar per sobreviure, crèixer i sortir endavant. A més González afegeix que els fons de coneixement impliquen l'experiència de primera mà per proporcionar una manera de representar els recursos existents, les competències i el coneixements. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Kendrick|nom=Maureen|cognom2=Kakuru|nom2=Doris|article=Funds of knowledge in child-headed households: A Ugandan case study|publicació=Childhood|url=http://dx.doi.org/10.1177/0907568212439587|volum=19|exemplar=3|data=2012-08|pàgines=397–413|doi=10.1177/0907568212439587|issn=0907-5682}}</ref>
Es basa en la idea que les persones són competents i que les seves experiències de vida són les que els hi donen els coneixements. Moll i Greenberg defineixen els fons de coneixement com les pràctiques culturals essencials i els cossos de coneixement i informació que les families han d'utilitzar per sobreviure, crèixer i sortir endavant. A més González afegeix que els fons de coneixement impliquen l'experiència de primera mà per proporcionar una manera de representar els recursos existents, les competències i el coneixements. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Kendrick|nom=Maureen|cognom2=Kakuru|nom2=Doris|article=Funds of knowledge in child-headed households: A Ugandan case study|publicació=Childhood|url=http://dx.doi.org/10.1177/0907568212439587|volum=19|exemplar=3|data=2012-08|pàgines=397–413|doi=10.1177/0907568212439587|issn=0907-5682}}</ref>


Per fons de coneixement entenem: ''“Cuerpos de conocimiento culturalmente desarrollados e históricamente acumulados, así como las habilidades esenciales para el funcionamiento y bienestar familiar o individual”.''<ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Vygotsky y la educación : connotaciones y aplicaciones de la psicología sociohistórica en la educación|url=https://www.worldcat.org/oclc/35597118|editorial=Aique|data=1993|lloc=[Buenos Aires]|isbn=950701215X}}</ref><ref name=":6" />
Per fons de coneixement entenem: ''“Cuerpos de conocimiento culturalmente desarrollados e históricamente acumulados, así como las habilidades esenciales para el funcionamiento y bienestar familiar o individual”.''<ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Vygotsky y la educación : connotaciones y aplicaciones de la psicología sociohistórica en la educación|url=https://www.worldcat.org/oclc/35597118|editorial=Aique|data=1993|lloc=Buenos Aires|isbn=950701215X|cognom=Esteban-Guitart|nom=Moises|edició=|llengua=|pàgines=}}</ref><ref name=":6" />


El terme Fons de Coneixement part de l'antropologia, específicament dels estudis sobre les xarxes d'intercanvi econòmiques dels immigrants mexicans en USA. Una de les novetats que presenta el programa és la noció que tenen sobre el concepte de cultura. Entén la cultura com un concepte dinàmic que s'experimenta en el quefer quotidià a partir d'una sèrie de dispositius que ens ajuden a percebre el món, entendre-ho i avaluar-lo.<ref name=":6" /><ref>{{Ref-llibre|títol=Handbook of research on multicultural education|url=https://books.google.es/books/about/Handbook_of_research_on_multicultural_ed.html?id=3Z0QAQAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=Jossey-Bass|data=2004|isbn=9780787959159|llengua=en|nom=James A.|cognom=Banks|nom2=Cherry A. McGee|cognom2=Banks}}</ref>
El terme Fons de Coneixement part de l'antropologia, específicament dels estudis sobre les xarxes d'intercanvi econòmiques dels immigrants mexicans en USA. Una de les novetats que presenta el programa és la noció que tenen sobre el concepte de cultura. Entén la cultura com un concepte dinàmic que s'experimenta en el quefer quotidià a partir d'una sèrie de dispositius que ens ajuden a percebre el món, entendre-ho i avaluar-lo.<ref name=":6" /><ref>{{Ref-llibre|títol=Handbook of research on multicultural education|url=https://books.google.es/books/about/Handbook_of_research_on_multicultural_ed.html?id=3Z0QAQAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=Jossey-Bass|data=2004|isbn=9780787959159|llengua=en|nom=James A.|cognom=Banks|nom2=Cherry A. McGee|cognom2=Banks}}</ref>
Línia 64: Línia 64:
== Les Multi-metodologies Autobiogràfiques ==
== Les Multi-metodologies Autobiogràfiques ==
en los nuevos avances sobre el enfoque FoK, los aprendices aprenden de forma cooperativa a partir de actividades porque están motivados a hacerlo en base a sus intereses, necesidades, curiosidades y placeres (Esteban-Guitart, Subero, & BritoRivera, 2015; Hedges, 2011, 2015; Hedges, Cullen, & Jordan, 2011; Moje et al., 2004; Sugarman, 2010). Los intereses de los chicos emergen de sus experiencias cotidianas así como de las prácticas socioculturales que experimentan con sus amigos.
en los nuevos avances sobre el enfoque FoK, los aprendices aprenden de forma cooperativa a partir de actividades porque están motivados a hacerlo en base a sus intereses, necesidades, curiosidades y placeres (Esteban-Guitart, Subero, & BritoRivera, 2015; Hedges, 2011, 2015; Hedges, Cullen, & Jordan, 2011; Moje et al., 2004; Sugarman, 2010). Los intereses de los chicos emergen de sus experiencias cotidianas así como de las prácticas socioculturales que experimentan con sus amigos.

una de les crítiques que se li ha fet a l'enfocament dels FoK és l'ús d'una única metodologia, de base qualitativa i específicament etnogràfica basada en tècniques com l'entrevista en profunditat. Des de la metodologia qualitativa s'han introduït proposades com les multi-metodologies autobiogràfiques, <ref>{{Ref-publicació|cognom=Bagnoli|nom=Anna|article=‘Researching Identities with Multi-method Autobiographies’|publicació=Sociological Research Online|url=http://dx.doi.org/10.5153/sro.909|volum=9|exemplar=2|data=2004-05|pàgines=1–15|doi=10.5153/sro.909|issn=1360-7804}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Esteban-Guitart|nom=Moisès|article=Towards a multimethodological approach to identification of funds of identity, small stories and master narratives|publicació=Narrative Inquiry|url=http://dx.doi.org/10.1075/ni.22.1.12est|volum=22|exemplar=1|data=2012-12-31|pàgines=173–180|doi=10.1075/ni.22.1.12est|issn=1387-6740}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=La Multi-metodología Autobiográfica Extendida (MAE). Una estrategia cualitativa para estudiar la identidad, los fondos de conocimiento y las formas de vida|url=http://worldcat.org/oclc/863646008|editorial=Universidad de Oviedo. Facultad de Psicología|data=2013-10-28|cognom=Esteban Guitart, Moisès}}</ref> però també s'ha defensat la inclusió de procediments quantitatius amb la condició de poder detectar els fons de coneixement i relacionar-los estadísticament.<ref name=":6" />


== Fons d’identitat ==
== Fons d’identitat ==
Hi ha fons de coneixement que independentment del seu origen cultural tenen significat per a l'alumne però que, pel seu contingut marginal o pejoratiu, existeix la creença que no són un contingut vàlid per a dur-lo a terme en les pràctiques educatives escolars. Els fons d'Iientitat, per exemple, neixen amb la vocació de superar aquestes limitacions i fer extensible el concepte original cap a noves metes i horitzons.<ref name=":6" /><ref name=":10" /> Des dels Fons d'identitat (FoI), es reconeix que qualsevol pedagogia inclusiva ha de reafirmar de forma positiva les identitats dels estudiants, així com els seus aprenentatges i pràctiques socioculturals prèvies, descrites com a contextualització en el CREDE. La instrucció escolar ha de facilitar la connexió de les experiències de coneixement i aprenentatge dels alumnes amb el nou coneixement acadèmic i les experiències d'aprenentatge formal escolar. Els FoI, estan constituïts a través d'interaccions socials situades i basats en experiències de vida.<ref>{{Ref-llibre|títol=From Funds of Knowledge to Funds of Identity|url=http://dx.doi.org/10.1017/cbo9781316544884.003|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|isbn=9781316544884|pàgines=34–52|nom=Moises|cognom=Esteban-Guitart}}</ref>
Hi ha fons de coneixement que independentment del seu origen cultural tenen significat per a l'alumne però que, pel seu contingut marginal o pejoratiu, existeix la creença que no són un contingut vàlid per a dur-lo a terme en les pràctiques educatives escolars. Els fons d'Iientitat, per exemple, neixen amb la vocació de superar aquestes limitacions i fer extensible el concepte original cap a noves metes i horitzons.<ref name=":6" /><ref name=":10" /> Des dels Fons d'identitat (FoI), es reconeix que qualsevol pedagogia inclusiva ha de reafirmar de forma positiva les identitats dels estudiants, així com els seus aprenentatges i pràctiques socioculturals prèvies, descrites com a contextualització en el CREDE. La instrucció escolar ha de facilitar la connexió de les experiències de coneixement i aprenentatge dels alumnes amb el nou coneixement acadèmic i les experiències d'aprenentatge formal escolar. Els FoI, estan constituïts a través d'interaccions socials situades i basats en experiències de vida.<ref name=":11">{{Ref-llibre|títol=Funds of Identity: Connecting Meaningful Learning Experiences In and Out of School|url=https://books.google.es/books?id=vVvWDAAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2016-08-18|isbn=9781107147119|llengua=english|nom=Moisès|cognom=Esteban-Guitart|edició=|lloc=|pàgines=}}</ref>

Para Esteban-Guitart & Moll s'entenen per Fons d'Identitat: ''“Los fondos de conocimientos se convierten en fondos de identidad cuando las personas utilizan dichos fondos para autodefinirse. En particular, entendemos por fondos de identidad los recursos, socialmente distribuidos, históricamente acumulados y culturalmente desarrollados esenciales en la auto-comprensión, auto-expresión y auto-definición. Dicho con otras palabras, la noción de fondos de identidad denota una serie de recursos o caja de signos e instrumentos”.''<ref name=":10" /> D'alguna manera, la qual cosa els fons d'identitat possibiliten és l'acte-definició i acte-conformació dels alumnes a partir dels seus propis mons socials, trajectòries i experiències. I per a això, no sempre és necessari partir dels fons de coneixement que sorgeixen de les seves llars. Els fons d'identitat inclouen objectes, activitats, o persones que formen part de la nostra experiència significativa.


A partir de l’aproximació i la documentació dels nombrosos fons de coneixement que tenen els estudiants, les seves identitats es poden validar i incorporar a l’escola. La identitat és un instrument conceptuals que permet la reflexió sobre els processos emocionals i congnitius d'un mateix autodefinint-se en el pasat, present i futur. A través de les pràctiques socioculturals, els individus aprenen activitats i a més aprenen a ser membres de les diverses comunitats de la societat a partir de l'experimentació d'ells mateixos.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Esteban-Guitart|nom=Moisès|cognom2=Moll|nom2=Luis C|article=Funds of Identity: A new concept based on the Funds of Knowledge approach|publicació=Culture & Psychology|url=http://dx.doi.org/10.1177/1354067x13515934|volum=20|exemplar=1|data=2014-03|pàgines=31–48|doi=10.1177/1354067x13515934|issn=1354-067X}}</ref>
A partir de l’aproximació i la documentació dels nombrosos fons de coneixement que tenen els estudiants, les seves identitats es poden validar i incorporar a l’escola. La identitat és un instrument conceptuals que permet la reflexió sobre els processos emocionals i congnitius d'un mateix autodefinint-se en el pasat, present i futur. A través de les pràctiques socioculturals, els individus aprenen activitats i a més aprenen a ser membres de les diverses comunitats de la societat a partir de l'experimentació d'ells mateixos.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Esteban-Guitart|nom=Moisès|cognom2=Moll|nom2=Luis C|article=Funds of Identity: A new concept based on the Funds of Knowledge approach|publicació=Culture & Psychology|url=http://dx.doi.org/10.1177/1354067x13515934|volum=20|exemplar=1|data=2014-03|pàgines=31–48|doi=10.1177/1354067x13515934|issn=1354-067X}}</ref>


El terme de fons d'identitat es basa en que les persones tenen i acumulen experiències de la seva vida que els ajuden a definir-se a si mateixos. S'aprèn a través de vincles i processos que es troben entre les activitats socials formals i informals. A través de pràctiques culturals i les experiències viscudes basades en els processos de la vida quotidiana i les activitats diàries, els individus interioritzen, utilitzen i creen aquests fons d'identitat. L'experiència viscuda és una via cap a la subjectivitat que ajuda a la integració dels fenòmens d'identitat dins les activitats socials, històriques i culturals, és a dir, ajuda a tenir en compte l'experiència psicològica. <ref>{{Ref-llibre|títol=From Funds of Knowledge to Funds of Identity|url=http://dx.doi.org/10.1017/cbo9781316544884.003|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|isbn=9781316544884|pàgines=34–52|nom=Moises|cognom=Esteban-Guitart}}</ref>
El terme de fons d'identitat es basa en que les persones tenen i acumulen experiències de la seva vida que els ajuden a definir-se a si mateixos. S'aprèn a través de vincles i processos que es troben entre les activitats socials formals i informals. A través de pràctiques culturals i les experiències viscudes basades en els processos de la vida quotidiana i les activitats diàries, els individus interioritzen, utilitzen i creen aquests fons d'identitat. L'experiència viscuda és una via cap a la subjectivitat que ajuda a la integració dels fenòmens d'identitat dins les activitats socials, històriques i culturals, és a dir, ajuda a tenir en compte l'experiència psicològica. <ref>{{Ref-llibre|títol=Funds of Identity|url=https://doi.org/10.1007/978-1-4614-5583-7_576|editorial=Springer New York|data=2014|lloc=New York, NY|isbn=9781461455837|pàgines=752–757|doi=10.1007/978-1-4614-5583-7_576|llengua=english|nom=Moises|cognom=Esteban-Guitart|edició=}}</ref>


Els fons d'identitat no només són eines que es poden utilitzar per identificar fons de coneixement sinó que també són recursos mòbils que s'utilitzen amb objectius pedagògics per facilitar les conexions entre els contextos d'aprenentatge i les experiències de les persones. Les escoles són un context en el que els fons d'identitat poden relacionar-se amb pràctiques i activitats educatives. <ref name=":10" />
Els fons d'identitat no només són eines que es poden utilitzar per identificar fons de coneixement sinó que també són recursos mòbils que s'utilitzen amb objectius pedagògics per facilitar les conexions entre els contextos d'aprenentatge i les experiències de les persones. Les escoles són un context en el que els fons d'identitat poden relacionar-se amb pràctiques i activitats educatives. <ref name=":10" />


=== Com detectar els fons d’identitat? ===
=== Com detectar els fons d’identitat? ===
La identitat es distribueix en cinc grans àmbits: els fons geogràfics, els fons socials, els fons culturals, la pràctica d'identitat i els fons institucionals. D'aquesta manera, els fons d'identitat es constitueixen com a caixa d'eines que pot ser usada pels aprenents per a autodefinir-se, així com recurs mòbil amb propòsits pedagògics que faciliti vincles entre els contextos d'aprenentatge i les experiències individuals. L'aprenentatge, d'aquesta manera, no solament és un procés mediat de creació de coneixement, sinó que també és un procés de creació d'identitats.<ref name=":10" /><ref name=":11" />

A Catalunya, les aplicacions i desenvolupaments inspirats en els Fons de Coneixement i Identitat han estat liderats per Esteban-Guitart<ref>{{Ref-llibre|títol=PRINCIPIOS Y APLICACIONES DE LA PSICOLOGIA CULTURAL. UNA APROXIMACION VYGOTSKIANA|url=https://www.agapea.com/Moises-Esteban-Guitart/Principios-y-aplicaciones-de-la-Psicologia-Cultural-Una-aproximacion-vygotskiana-9788415295518-i.htm|cognom=Esteban-Guitart|nom=Moises|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Miño y Dávila|lloc=|pàgines=168|isbn=8415295510}}</ref>: Alguns exemples són el Projecte “Girona”, el projecte “Camins” i l'estudi amb una familia d'origen marroquí que veurem més endavant.<ref name=":6" />

Tradicionalment, la investigació en aquest camp ha utilitzat tècniques d'etnografia per detectar fons de coneixement. Els professors visiten llars, exploren l'entorn i realitzen entrevistes per detectar l’estructura familiar, la història del treball, les activitats de la llar, actituds dels pares, diners, religió, educació i identitat ètnica.
Tradicionalment, la investigació en aquest camp ha utilitzat tècniques d'etnografia per detectar fons de coneixement. Els professors visiten llars, exploren l'entorn i realitzen entrevistes per detectar l’estructura familiar, la història del treball, les activitats de la llar, actituds dels pares, diners, religió, educació i identitat ètnica.


Línia 83: Línia 91:


== Estudis de famílies immigrants i de minoríes ètniques ==
== Estudis de famílies immigrants i de minoríes ètniques ==
Els autors Moisès Esteban-Guitart, Judith Oller i Ignasi Vila van fer un estudi d'un cas amb una família immigrant en el qual vinculaven l'escola, la família i la comunitat a través dels fons de coneixement i d'identitat. L'objectiu de l'estudi es descriure els fons de coneixement i identitat d'una alumna i família d'origen marroquí que viuen a Catalunya, Espanya, així com documentar com els docents poden detectar els "fons de coneixement" de les famílies i els "fons d'identitat" de l'alumnat per establir fils de connexió entre la vida dels estudiants i la instrucció escolar. <ref name=":7" /> Un dels objectius principals de fer aquests estudis era demostrar i anotar el canvi en les idees i creences que els docents tenien vers les famílies immigrants. <ref name=":5" />
Els autors Moisès Esteban-Guitart, Judith Oller i Ignasi Vila van fer un estudi d'un cas amb una família d'origen marroquí en el qual vinculaven l'escola, la família i la comunitat a través dels fons de coneixement i d'identitat. L'objectiu de l'estudi es descriure els fons de coneixement i identitat d'una alumna i família d'origen marroquí que viuen a Catalunya, Espanya, així com documentar com els docents poden detectar els "fons de coneixement" de les famílies i els "fons d'identitat" de l'alumnat per establir fils de connexió entre la vida dels estudiants i la instrucció escolar. <ref name=":7" /> Un dels objectius principals de fer aquests estudis era demostrar i anotar el canvi en les idees i creences que els docents tenien vers les famílies immigrants. <ref name=":5" />

En aquesta última experiència es pretén vincular a la família i l'escola mitjançant el reconeixement de la llengua materna (l'àrab), un fons de coneixement familiar com la cuina, la religió o la construcció. A més, es busca complementar aquest reconeixement incidint en els fons d'identitat de la nena, és a dir, aquells recursos de benestar i interessos imprescindibles per a ella. D'aquesta manera, es va identificar el dibuix com a activitat significativa per a la nena, així com la importància de la seva germana major a l'hora de participar en activitats conjuntes amb ella. Aquests fons van permetre dissenyar unitats didàctiques incorporant un diccionari trilingüe (català-castellà-àrab) en les classes de llengua o incidint en la incorporació del dibuix com a tècnica en les classes de coneixement del mitjà. Així, els fons de coneixement i identitat es van convertir en eines i recursos educatius en incorporar-se i aprofitar-se per a la pràctica escolar.<ref name=":6" />


Un dels capítols de Vélez-Ibáñez i Greenberg (2005) parla sobre la importància de la investigació dels fons pedagògics de la vida dels estudiants de posicions socials esctructurals que no són d'èlit. El títol de "Formació i Transformació de Fons de coneixement" significa una activitat de transformació del coneixement entre les relacions familiars mexicà-americanes que inclouen les fronteres dels Estats Units Mexicans. En relació a les habilitats laborals i històriques, els autors observen modalitats de procés de transacció pedagògica del coneixement com per exemple que els nens mexicà-americans són exposats a múltiples dominis en els que s'utilitzen fons de coneixement i amb ells experimenten cada un d'aquests. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Zipin|nom=Lew|article=Dark funds of knowledge, deep funds of pedagogy: exploring boundaries between lifeworlds and schools|publicació=Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education|url=http://dx.doi.org/10.1080/01596300903037044|volum=30|exemplar=3|data=2009-09|pàgines=317–331|doi=10.1080/01596300903037044|issn=0159-6306}}</ref>
Un dels capítols de Vélez-Ibáñez i Greenberg (2005) parla sobre la importància de la investigació dels fons pedagògics de la vida dels estudiants de posicions socials esctructurals que no són d'èlit. El títol de "Formació i Transformació de Fons de coneixement" significa una activitat de transformació del coneixement entre les relacions familiars mexicà-americanes que inclouen les fronteres dels Estats Units Mexicans. En relació a les habilitats laborals i històriques, els autors observen modalitats de procés de transacció pedagògica del coneixement com per exemple que els nens mexicà-americans són exposats a múltiples dominis en els que s'utilitzen fons de coneixement i amb ells experimenten cada un d'aquests. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Zipin|nom=Lew|article=Dark funds of knowledge, deep funds of pedagogy: exploring boundaries between lifeworlds and schools|publicació=Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education|url=http://dx.doi.org/10.1080/01596300903037044|volum=30|exemplar=3|data=2009-09|pàgines=317–331|doi=10.1080/01596300903037044|issn=0159-6306}}</ref>

Revisió del 17:18, 8 maig 2019

El fons de coneixement (en anglès Funds of knowledge) és el concepte que engloba el coneixement i els hàbits que ha assolit una persona mitjançant relacions culturals, familiars i fins i tot històriques durant la seva vida quotidiana. Així doncs, el coneixement és tota aquella informació de diferents dades i conceptes que emmagatzemem a partir de les experiències viscudes i de l'aprenentatge. És l'acumulació de totes aquelles idees que recollim a través de l'observació.[1]

Els fons del coneixement són un conjunt de coneixements basats en la cultura de cada família, en l'experiència laboral o en la seva rutina diària. És el coneixement i l'experiència que tenen els estudiants i els seus familiars a causa dels rols que desenvolupen en les seves famílies, comunitats i cultura. [2]

Per altre banda, els autors defineixen “fons de coneixement” com aquelles habilitats que s'han desenvolupat de manera històrica i cultural per permetre que una persona s'adapti i sàpiga conviure en una cultura determinada. Amb això justifiquen que la incorporació de fons de coneixement a l'aula provoca un millor ambient.

Es basa en la idea que les persones són competents i que les seves experiències de vida són les que els hi donen els coneixements. Moll i Greenberg defineixen els fons de coneixement com les pràctiques culturals essencials i els cossos de coneixement i informació que les families han d'utilitzar per sobreviure, crèixer i sortir endavant. A més González afegeix que els fons de coneixement impliquen l'experiència de primera mà per proporcionar una manera de representar els recursos existents, les competències i el coneixements. [3]

Per fons de coneixement entenem: “Cuerpos de conocimiento culturalmente desarrollados e históricamente acumulados, así como las habilidades esenciales para el funcionamiento y bienestar familiar o individual”.[4][5]

El terme Fons de Coneixement part de l'antropologia, específicament dels estudis sobre les xarxes d'intercanvi econòmiques dels immigrants mexicans en USA. Una de les novetats que presenta el programa és la noció que tenen sobre el concepte de cultura. Entén la cultura com un concepte dinàmic que s'experimenta en el quefer quotidià a partir d'una sèrie de dispositius que ens ajuden a percebre el món, entendre-ho i avaluar-lo.[5][6]

La idea de fons de coneixement, segons Vélez-Ibáñez i Greenberg, té antecedents en discusions de diversos fons familiars com es van conceptualitzar en l'estudi antropològic de Wolf (1966). En aquest estudi va discutir diverses comunitats internacionals que representaven generacions econòmiques inferiors de les seves societats i la seva producció i manteniment de recursos o fons que eren necessaris per recolzar les seves llars.[7]

Introducció

El programa educatiu Fons de Coneixement (FoK)neix al voltant de la University of Arizona, situada en Tucson, una ciutat estatunidenca pròxima a la frontera amb Mèxic amb 41.59% de població d'origen hispà i de classe social baixa. Es tracta d'una ciutat històricament sensible a la diversitat antropològica, tret que explica el sorgiment del programa educatiu que pretén enfortir les relacionis família i escola, i millorar el rendiment acadèmic dels alumnes de grups minoritzats.[5][8]

Els FoK sorgeixen com un enfocament innovador per a fer front a una realitat estesa en un gran nombre de països (receptors de capital humà) que l'imaginari social de la immigració i les minories recau en la creença del dèficit o la manca cultural. El paradigma o model del dèficit cultural posa l'èmfasi en què els estudiants procedents de minories ètniques i culturals porten amb si una sort de manques, dificultats i altres impediments que els impossibiliten rendir satisfactòriament a les escoles. D'aquesta manera, es justifiquen els pobres resultats acadèmics a causa de les limitacions i les capacitats deficients i pobres de les seves famílies i cultures d'origen que impedeixen l'òptim suport al treball escolar.

Es busca lluitar contra el dèficit en l'educació amb el que es culpa, de l'origen dels mals resultats i el fracàs escolar, a la falta de coneixement intel·lectual, econòmica o social que tenen els joves i les seves famílies. Des d'aquest fons, s'accepta que hi ha joves de diferents cultures, religions, països, etc. amb talent i interessos que serveixen per expressar-se i definir-se, la qual cosa ajuda la seva incorporació a l'escola.[9]

Els fons de coneixement són un enfocament pel desenvolupament curricular i l'ensenyament, es refereix als cossos de coneixement desenvolupats socials i històricament. Inclou una visió positiva de les llars que es considera que tenen amplis recursos culturals i cognitius que poden ser utilitzats per la orientació dins l'aula. Moll va presentar les llars com una unitat primària d'anàlisi i va proposar desenvolupar relacions sòlides entre mestres i famílies mitjançant l'ús de mètode etnogràfics d'investigació. [10]

El concepte de fons de coneixement es basa en una idea senzilla: les persones són competents, tenen coneixement i les seves experiències de vida els han donat aquest coneixement. Les experiències d’investigació de primera mà amb les famílies permeten documentar aquesta competència i aquest coneixement. Aquest compromís ha obert moltes possibilitats d’actuacions pedagògiques positives.[8] Dit d'una altra forma, es basen en el reconeixement de les experiències d'un individu dins l'entorn familiar o la societat, produeixin coneixements útils i transferibles. Els mestres que els utilitzen, s'impliquen més que els que busquen i fan ús d'alternatives per als estudiants. Això permet als estudiants saber amb facilitat què poden millorar respecte al seu compromís i procés d'aprenentatge dins l'aula.[11]

L'autor Carlos Vélez-Ibáñez va desenvolupar una anàlisi de grau de xarxes d'intercanvi i de confiança. Destacant la confiança com a mediador més important en les relacions socials, Vélez-Ibáñez (1983) va afirmar que la confiança en confiança, la confiança en la confiança mútua, era una intersecció cultural primordial per a poblacions d'origen mexicà (pàg. 136).[12] S'ha documentat una millora en les relacions entre la família i l'escola basades en la que els autors anomenen confiança (mutual trust), modifica el tipus de relacions tradicionals que han mantingut professor-pare/mare/tutor. En la manera tradicional el contacte entre tots dos s'origina a partir de tutories en què un docent informa a la família sobre el rendiment del seu fill o filla; en canvi, el que es proposa en el programa fons de coneixement és que el docent visiti les llars de les famílies per documentar els coneixements, pràctiques i habilitats que tenen les famílies.[13]

És important destacar que, l’enfocament dels fons de coneixement en el context de l’educació, la cultura es caracteritza per les pràctiques domèstiques (allò que realment fan les famílies i com es pensa en allò que fan) que es transformen i es transformen en circumstàncies sociohistòriques, és a dir, se centra en les estratègies i les adaptacions que les famílies han desenvolupat al llarg del temps i les experiències viscudes dels estudiants i de les seves famílies.[14]

Els professors Luis C. Moll, Cathy Amanti, Deborah J. Neff i Norma Gonzàlez utilitzen el terme "fons de coneixement" per a referir-se a aquests coneixements i habilitats acumulats i desenvolupats culturalment per al funcionament i el benestar de la llar o la persona.[15]

Qui és fons de coneixement?

Tots els membres que formen part de l'educació: els estudiants, els docents i companys de feina i les famílies dels estudiants són fons de coneixement.[16]

Les famílies són contextos de vida i escenaris d'ensenyament i aprenentatge al igual que el context escolar, de manera que es tracta de conèixer les seves fortaleses per poder-les fer visibles i utilitzar-les de manera pedagògica. Al llarg de les visites, el coneixement i reconeixement mutu entre docents i famílies, es formen llaços de col·laboració, cooperació i reconeixement i a això ho anomenen confiança mútua (mutual trust). També s'han creat unitats didàctiques a partir dels fons de coneixement detectats que promouen que els aprenentatges siguin significatius (adaptar les experiències i coneixements previs amb les informacions noves).[13]

Ens interessa identificar la cultura particular de les famílies fugint de generalitzacions per a indagar així en les seves pràctiques quotidianes, les seves històries de vida i en l'establiment de relacions que mantenen amb la comunitat de referència. Aquestes xarxes socials són cossos de coneixement d'importància estratègica per a les llars i per al benestar familiar.[4][5]

Les pràctiques familiars són fons de coneixement fonamentals per a construir a les aules millors processos de desenvolupament en els alumnes. D'aquesta manera, incorporant aquests fons, es pretén reformular la pràctica educativa i així millorar l'ensenyament escolar de tots els alumnes, especialment dels més vulnerables.[5]

Com podem fer servir els fons de coneixement dins l'aula i les llars?

Els professors han de ser qui fomentin, elaborin i portin a terme aquests coneixements a les aules. És important que sigui els mateixos docents els encarregats de realitzar les entrevistes per a la recollida d'informació, d'aquesta manera són ells els que acudeixen a les llars i estableixen unes interaccions diferents a les normativitzades per la institució escolar i a les establertes al protocol.[5]

La manera d'utilitzar-los és a partir de la construcció de connexions entre estudiants i famílies. D'aquesta manera els infants aconsegueixen un desenvolupament favorable i els professors poden crear les bases necessàries per experiències positives cap als seus alumnes.[16]

Els professors i professores Luis C. Moll, Cathy Amanti, Deborah J. Neff i Norma Gonzàlez van fer un estudi (enfocament qualitatiu per connectar llars i aules) entre l'educació i l'antropologia que estudia les pràctiques familiars i les aules dins la classe treballadora per desenvolupar innovacions en l'ensenyament que es basin en els coneixements i habilitats de les llars locals. Van desenvolupar un enfocament basat en la comprensió de les families de forma qualitativa. Aquest enfocament implica comprendre aspectes del context socio-polític i econòmic de les llars; analitzar la història social, els seus orígens i desenvolupament, i l'historial laboral de les famílies, que revela els coneixements que tenen. També implica estudiar com els membres de la llar utilitzen els seus fons de coneixement per a fer front a circumstàncies socials i econòmiques. Es interessant com les famílies desenvolupen xarxes socials que les interconnecten amb els seus entorns socials i com aquestes relacions socials faciliten el desenvolupament i intercanvi de recursos, la inclusió d'habilitats de coneixement i la mà d'obra, que milloren les llars.[17]

A més, a diferència de les llars i les seves xarxes socials, l'aula sembla estar aïllada del món social i dels recursos de la comunitat. Quan els fons de coneixement no estan fàcilment disponibles dins de les llars, les relacions amb individus fora de les llars s'activen per a satisfer les necessitats de la llar o individuals. A les aules, no obstant això, els mestres rares vegades utilitzen els recursos dels "fons de coneixement" del món del nen fora del context de la classe.[17]

Un professor va utilitzar l'experiència d'estiu d'un nen a Mèxic per ensenyar a la classe sobre la fabricació de dolços. Aquest suggereix aplicar l'enfocament de fons de coneixement a classe de la següent manera:

  • Fer visites a la llar tot i que a vegades no són possibles. També intentar fer reunions diürnes i/o nocturnes per conèixer els pares.
  • Convidar els pares/cuidadors a l'aula per mostrar els seus coneixements i talents, ja que ajuda a conèixer l'infant i la família.
  • Compartir amb els pares els fons de coneixement fora de l'horari de treball. (Ex. projecte familiar)
  • Ha d'estar obert a aquells estudiants que vulguin compartir els seus fons. S'ha de permetre que els nens comparteixin beneficis tan importants com crear confiança.
  • Utilitza el coneixement que has recopilat per crear experiències culturalment rellevants per als teus alumnes. No haureu de confiar en els visitants de la classe per fer-ho.
  • Crear connexions dins l'aula.
  • Utilitzar els coneixements de les famílies i que les comparteixin per connectar amb els seus fills.

L'objectiu general és que el professor aprengui de l'estudiant i la família, connectant-lo i utilitzant aquest coneixement per crear un entorn d'aprenentatge més autèntic per al nen i la classe en general.[16]

Les Multi-metodologies Autobiogràfiques

en los nuevos avances sobre el enfoque FoK, los aprendices aprenden de forma cooperativa a partir de actividades porque están motivados a hacerlo en base a sus intereses, necesidades, curiosidades y placeres (Esteban-Guitart, Subero, & BritoRivera, 2015; Hedges, 2011, 2015; Hedges, Cullen, & Jordan, 2011; Moje et al., 2004; Sugarman, 2010). Los intereses de los chicos emergen de sus experiencias cotidianas así como de las prácticas socioculturales que experimentan con sus amigos.

una de les crítiques que se li ha fet a l'enfocament dels FoK és l'ús d'una única metodologia, de base qualitativa i específicament etnogràfica basada en tècniques com l'entrevista en profunditat. Des de la metodologia qualitativa s'han introduït proposades com les multi-metodologies autobiogràfiques, [18][19][20] però també s'ha defensat la inclusió de procediments quantitatius amb la condició de poder detectar els fons de coneixement i relacionar-los estadísticament.[5]

Fons d’identitat

Hi ha fons de coneixement que independentment del seu origen cultural tenen significat per a l'alumne però que, pel seu contingut marginal o pejoratiu, existeix la creença que no són un contingut vàlid per a dur-lo a terme en les pràctiques educatives escolars. Els fons d'Iientitat, per exemple, neixen amb la vocació de superar aquestes limitacions i fer extensible el concepte original cap a noves metes i horitzons.[5][14] Des dels Fons d'identitat (FoI), es reconeix que qualsevol pedagogia inclusiva ha de reafirmar de forma positiva les identitats dels estudiants, així com els seus aprenentatges i pràctiques socioculturals prèvies, descrites com a contextualització en el CREDE. La instrucció escolar ha de facilitar la connexió de les experiències de coneixement i aprenentatge dels alumnes amb el nou coneixement acadèmic i les experiències d'aprenentatge formal escolar. Els FoI, estan constituïts a través d'interaccions socials situades i basats en experiències de vida.[21]

Para Esteban-Guitart & Moll s'entenen per Fons d'Identitat: “Los fondos de conocimientos se convierten en fondos de identidad cuando las personas utilizan dichos fondos para autodefinirse. En particular, entendemos por fondos de identidad los recursos, socialmente distribuidos, históricamente acumulados y culturalmente desarrollados esenciales en la auto-comprensión, auto-expresión y auto-definición. Dicho con otras palabras, la noción de fondos de identidad denota una serie de recursos o caja de signos e instrumentos”.[14] D'alguna manera, la qual cosa els fons d'identitat possibiliten és l'acte-definició i acte-conformació dels alumnes a partir dels seus propis mons socials, trajectòries i experiències. I per a això, no sempre és necessari partir dels fons de coneixement que sorgeixen de les seves llars. Els fons d'identitat inclouen objectes, activitats, o persones que formen part de la nostra experiència significativa.

A partir de l’aproximació i la documentació dels nombrosos fons de coneixement que tenen els estudiants, les seves identitats es poden validar i incorporar a l’escola. La identitat és un instrument conceptuals que permet la reflexió sobre els processos emocionals i congnitius d'un mateix autodefinint-se en el pasat, present i futur. A través de les pràctiques socioculturals, els individus aprenen activitats i a més aprenen a ser membres de les diverses comunitats de la societat a partir de l'experimentació d'ells mateixos.[15]

El terme de fons d'identitat es basa en que les persones tenen i acumulen experiències de la seva vida que els ajuden a definir-se a si mateixos. S'aprèn a través de vincles i processos que es troben entre les activitats socials formals i informals. A través de pràctiques culturals i les experiències viscudes basades en els processos de la vida quotidiana i les activitats diàries, els individus interioritzen, utilitzen i creen aquests fons d'identitat. L'experiència viscuda és una via cap a la subjectivitat que ajuda a la integració dels fenòmens d'identitat dins les activitats socials, històriques i culturals, és a dir, ajuda a tenir en compte l'experiència psicològica. [22]

Els fons d'identitat no només són eines que es poden utilitzar per identificar fons de coneixement sinó que també són recursos mòbils que s'utilitzen amb objectius pedagògics per facilitar les conexions entre els contextos d'aprenentatge i les experiències de les persones. Les escoles són un context en el que els fons d'identitat poden relacionar-se amb pràctiques i activitats educatives. [14]

Com detectar els fons d’identitat?

La identitat es distribueix en cinc grans àmbits: els fons geogràfics, els fons socials, els fons culturals, la pràctica d'identitat i els fons institucionals. D'aquesta manera, els fons d'identitat es constitueixen com a caixa d'eines que pot ser usada pels aprenents per a autodefinir-se, així com recurs mòbil amb propòsits pedagògics que faciliti vincles entre els contextos d'aprenentatge i les experiències individuals. L'aprenentatge, d'aquesta manera, no solament és un procés mediat de creació de coneixement, sinó que també és un procés de creació d'identitats.[14][21]

A Catalunya, les aplicacions i desenvolupaments inspirats en els Fons de Coneixement i Identitat han estat liderats per Esteban-Guitart[23]: Alguns exemples són el Projecte “Girona”, el projecte “Camins” i l'estudi amb una familia d'origen marroquí que veurem més endavant.[5]

Tradicionalment, la investigació en aquest camp ha utilitzat tècniques d'etnografia per detectar fons de coneixement. Els professors visiten llars, exploren l'entorn i realitzen entrevistes per detectar l’estructura familiar, la història del treball, les activitats de la llar, actituds dels pares, diners, religió, educació i identitat ètnica.

  • L’autoretrat consisteix en un dibuix que el participant fa d’ell mateix. El docent li demana que en un tros de paper mostri aquell moment de la seva vida en el qual es troba i que si vol, afegeixi les persones i les coses més importants per ell en aquell moment. Un cop dibuixat, li demana al participant que ho expliqui. L’autoretrat ens proporciona informació sobre els fons d’identitat dels participants. La comunitat, la família o la geografia local (naturalesa) són fonts de fons de coneixement que es converteixen en fons d'identitat quan els participants els apropien i els utilitzen per definir-se. De fet, aquestes fonts d’autoestima o fons d’identitat són signes a través dels quals els éssers humans es constitueixen. Aquesta tècnica es pot utilitzar a tota la franja d’edat i s'ha administrat amb èxit a nens i adolescents fins a persones d’edat avançada.
  • El cercle significatiu consisteix en demanar als participants de l’estudi que resumeixin, dins un cercle, els seus objectes, activitats, persones més importants, institucions i aficions.Els més propers al mig de la imatge són els més importants per al tema. La idea és obtenir un ‘retrat’ executat per la persona mateixa, que conté les persones, objectes i activitats més importants de la seva vida. Com en la tècnica de l’autoretrat, l’investigador fa preguntes i el participant explica què ha dibuixat.

El propòsit de les dues tècniques és generar informació sobre les experiències viscudes en relació amb la identitat del participant per tal de recollir els seus fons d’identitat. Això pot complementar un estudi etnogràfic utilitzant altres procediments, com ara entrevistes en profunditat. Evidentment, els investigadors poden utilitzar altres tècniques per obtenir més detalls dels participants sobre la seva identitat. Tanmateix, aquestes dues estratègies, l’autoretrat i el cercle significatiu, són maneres fàcils de detectar i expressar informació rellevant sobre la identitat des de la perspectiva dels participants.

Estudis de famílies immigrants i de minoríes ètniques

Els autors Moisès Esteban-Guitart, Judith Oller i Ignasi Vila van fer un estudi d'un cas amb una família d'origen marroquí en el qual vinculaven l'escola, la família i la comunitat a través dels fons de coneixement i d'identitat. L'objectiu de l'estudi es descriure els fons de coneixement i identitat d'una alumna i família d'origen marroquí que viuen a Catalunya, Espanya, així com documentar com els docents poden detectar els "fons de coneixement" de les famílies i els "fons d'identitat" de l'alumnat per establir fils de connexió entre la vida dels estudiants i la instrucció escolar. [8] Un dels objectius principals de fer aquests estudis era demostrar i anotar el canvi en les idees i creences que els docents tenien vers les famílies immigrants. [4]

En aquesta última experiència es pretén vincular a la família i l'escola mitjançant el reconeixement de la llengua materna (l'àrab), un fons de coneixement familiar com la cuina, la religió o la construcció. A més, es busca complementar aquest reconeixement incidint en els fons d'identitat de la nena, és a dir, aquells recursos de benestar i interessos imprescindibles per a ella. D'aquesta manera, es va identificar el dibuix com a activitat significativa per a la nena, així com la importància de la seva germana major a l'hora de participar en activitats conjuntes amb ella. Aquests fons van permetre dissenyar unitats didàctiques incorporant un diccionari trilingüe (català-castellà-àrab) en les classes de llengua o incidint en la incorporació del dibuix com a tècnica en les classes de coneixement del mitjà. Així, els fons de coneixement i identitat es van convertir en eines i recursos educatius en incorporar-se i aprofitar-se per a la pràctica escolar.[5]

Un dels capítols de Vélez-Ibáñez i Greenberg (2005) parla sobre la importància de la investigació dels fons pedagògics de la vida dels estudiants de posicions socials esctructurals que no són d'èlit. El títol de "Formació i Transformació de Fons de coneixement" significa una activitat de transformació del coneixement entre les relacions familiars mexicà-americanes que inclouen les fronteres dels Estats Units Mexicans. En relació a les habilitats laborals i històriques, els autors observen modalitats de procés de transacció pedagògica del coneixement com per exemple que els nens mexicà-americans són exposats a múltiples dominis en els que s'utilitzen fons de coneixement i amb ells experimenten cada un d'aquests. [24]

Introducció

Durant els últims anys, ha crescut molt la població escolar d'origen estranger, quasi la mateixa quantitat de la mitjana espanyola. Aquests alumnes acostumen a tenir pitjors resultats acadèmics que no pas els alumnes natius del propi país. Sempre s'han explicat aquestes diferències amb les dificultats que tenen, com per exemple amb la llengua. Hi ha avaluacions que demostren que els resultats dels nens d'origen africà són molt pitjors que els de l'alumnat català. Tot i així els resultats depenen de l'adaptació a l'escola, la presència social i la competència lingüística formal i informal. Es pot veure que una de les raons que explica el rendiment acadèmic és el domini de la llengua i el seu ús. [8]

El programa Fons de Coneixement (Funds of Knowledge)

Totes les persones posseeixen recursos educatius acumulats en la seva història social, laboral i familiar. Vélez-Ibáñez va treballar sobre la vida basada en la confiança mútua, el que ell anomena com "mutual trust" que depèn de les relacions i els vincles socials i a més pot estar lligada amb els conflictes ocasionats per la migració.[25]

El projecte Tucson consistia a estudiar els sistemes d'intercanvi de la comunitat d'origen mexicà de Tucson a partir d'entrevistes etnogràfiques. En la dècada dels 90 es va realitzar el projecte de Fons de coneixement que estava format per un estudi etnogràfic de les famílies per tal d'investigar la història familiar, en concret la laboral, dels alumnes de parla hispana. Els resultats és el que s'anomena fons de coneixements culturals i històrics acumulats pel funcionament i benestar familiar o individual. Aquests, estan basats en habilitats, informacions i coneixements que tenen les famílies com a resultat de les seves experiències i intercanvis en les xarxes socials.[25]

Sorgeix un problema que són les diferents cultures que hi ha a les escoles. L'objectiu és aproximar la cultura escolar a la família a través de la formació dels mestres en tècniques antropològiques. Els fons de la família no sempre es transformen en fons de sentit pels alumnes a l'hora de buscar significats i per tant no és segur que siguin recursos educatius. Més endavant, s'afegeix un concepte que són els fons d'identitat, els quals s'utilitzen per donar més importància als recursos històrics, culturals i socials de les persones, a més es poden utilitzar pedagògicament per realitzar activitats a l'escola.[25]

El programa educatiu desenvolupat a partir dels fons de coneixement i posat en pràctica, ha demostrat eficàcia en el rendiment acadèmic dels estudiants immigrants, la innovació educativa mitjançant la creació d'unitats didàctiques i la millora de les relacions familiar a partir de les relacions basades en la confiança, més enllà dels estereotips i prejudicis que existeixen entres mestres i famílies d'origen extranger. [26]

Per què els fons de coneixement de les comunitats tinguin sentit, és necessari que es basin en estudis d'investigació detallats on els infants i les famílies procedents de minoríes ètniques participin en igualtat. Vincent, C (1995) explora les qüestions relacionades amb la participació de les famílies d'aquestes minoríes en l'educació i planteja reptes a les escoles i les famílies per evitar la trampa de veure a les comunitats com fixes o estàtiques. Afirma que els fons de coneixement poden derivar-se d'una varietat de fonts per una exploració amb detall de l'aprenentatge que pot tenir lloc quan els nens s'involucren amb la cultura popular i per tant, el repte per les escoles és ser conscient de quins fons de coneixement podríen tractar d'aprofitar per tal de recolzar l'aprenentatge dels nens procedents de minoríes ètniques.[27]

Tabla 1. La Multi-metodología Autobiográfica Extendida (MAE)

Aquest estudi té com a objectiu detectar els fons de coneixement i identitat de la família analitzada i ho fa utilitzant la multi-metodologia autobiogràfica (MMAE) inspirada en Bagnoli. La MMAE és una aproximació qualitativa que combina diferents tècniques per estudiar la construcció narrativa de la identitat, fons de coneixement i formes de vida dels participants. Consta de quatre grups de tècniques: entrevistes en profunditat, el retrat o dibuix identitari revisat, l'anàlisi dels artefactes-rutines-formes de vida i la utilització de diferents "mapes psicològics o psicogeogràfics".[28][29]

Per realitzar l'avaluació de les creences que teníen els mestres en relació a les famílies immigrants abans i després de participar en el programa, es van dissenyar tres feines. En primer lloc es va preguntar sobre el pensament que teníen al sentir "familia immigrant" i els mestres donaven 5 respotes abans i després de participar. També s'omplien un qüestionari de quatre preguntes obertes i finalment es van fer 30 entrevistes sobre els canvis positivius i negatius que havien experimentat com a conseqüència de la participació al programa. [4]

Participants i procediment

L'estudi dut a terme es va realitzar a un equip docent de P5 d'un col·legi públic de Salt (Girona, Cataluya), amb un percentatge d'immigració a Infantil d'un 52% i van triar una família procedent del Marroc. Abans, els docents es van familiaritzar i van provar les diferents tècniques metodològiques. A més, prèviament a les entrevistes, es van llegir i discutir diferents experiències dels Estats Units d'Amèrica relacionades amb el programa "Fons de Coneixement".[25]

Un cop familiaritzats i apreses les diferents estratègies de la MMAE, l'equip docent format per tres mestres va triar la familia per fer l'estudi. Després de realitzar el primer contacte a l'escola, la mestra va visitar la família a la seva llar i va aplicar les diferents tècniques amb l'objectiu de detectar els seus fons de coneixement i d'identitat de l'alumne. Van anar poc a poc i en la primera sessió es van realitzar les quatre tecniques de la MMAE. Un cop obtinguda tota la informació, l'equip docent i de recerca es va reunir per analitzar el material.[25]

La família, que procedeix de Tànger (ciutat del nord del Marroc), l'any 2011 feia 12 anys que vivia a Catalunya. El pare de la família era a l'atur al moment de fer les visites i la mare treballava com a assistent en una llar, ajudant en les tasques a una persona d'edat avançada. A casa vivien el pare, la mare i els seus quatre fills: tres nens, que assisteixen a l'escola de Salt, i un nen, encara no escolaritzat.[25]

L'equip docent va escollir cinc tècniques disponibles segons la MMAE:[28][29]

  • L'entrevista en profunditat
  • El dibuix identitari
  • Les rutines educatives familiars a traves de les fotografies
  • El genograma familiar
  • El “cercle significatiu”

Referències

  1. ↑ «Funds of Knowledge» (en anglès). IGI Global, 2016. [Consulta: 9 desembre 2018].
  2. ↑ Esteban Guitart, Moisés; Saubich, Xènia. Teoría de la educación. 25. 2, Gener 2013, p. 189-211. 
  3. ↑ Kendrick, Maureen; Kakuru, Doris «Funds of knowledge in child-headed households: A Ugandan case study». Childhood, 19, 3, 2012-08, pàg. 397–413. DOI: 10.1177/0907568212439587. ISSN: 0907-5682.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Esteban-Guitart, Moises. Vygotsky y la educación : connotaciones y aplicaciones de la psicología sociohistórica en la educación. Buenos Aires: Aique, 1993. ISBN 950701215X. 
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Subero, David. La incorporació de los fondos de conocimiento e identidad en el medio abierto: Los proyectos FICAB y EUCAB (tesi) (en español). Universitat de Girona, 21-01-2018, p. 153. 
  6. ↑ Banks, James A.; Banks, Cherry A. McGee. Handbook of research on multicultural education (en anglès). Jossey-Bass, 2004. ISBN 9780787959159. 
  7. ↑ Rodriguez, Gloria M. «Power and Agency in Education». Review of Research in Education, 37, 1, 2013-03, pàg. 87–120. DOI: 10.3102/0091732x12462686. ISSN: 0091-732X.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gonzalez, Norma; Moll, Luis C.; Amanti, Cathy. Funds of Knowledge: Theorizing Practices in Households, Communities, and Classrooms (en english). Routledge, 2006-04-21. ISBN 9781135614058. 
  9. ↑ Keengwe, Jared. Handbook of Research on Promoting Cross-Cultural Competence and Social Justice in Teacher Education (en anglès). University of North Dakota, USA: IGI Global, 2016, p. 470. ISBN 1522508988. 
  10. ↑ Larrotta, Clarena; Serrano, Arlene «Adult Learners’ Funds of Knowledge: The Case of an English Class for Parents». Journal of Adolescent & Adult Literacy, 55, 4, 2011-12, pàg. 316–325. DOI: 10.1002/jaal.00038. ISSN: 1081-3004.
  11. ↑ Cowie, Bronwen; Jones, Alister; Otrel-Cass, Kathrin «RE-ENGAGING STUDENTS IN SCIENCE: ISSUES OF ASSESSMENT, FUNDS OF KNOWLEDGE AND SITES FOR LEARNING». International Journal of Science and Mathematics Education, 9, 2, 30-07-2010, pàg. 347–366. DOI: 10.1007/s10763-010-9229-0. ISSN: 1571-0068.
  12. ↑ Vélez-Ibañez, Carlos G. Bonds of Mutual Trust: The Culture Systems of Rotating Credit Associations Among Urban Mexicans and Chicanos (en anglès). Rutgers University Press, 1983, p. 180. ISBN 0813509521. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Saubich, Xénia; Esteban-Guitart, Moisés «La práctica educativa desde la perspectiva de los fondos de conocimiento e identidad» (en español). Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 25, 2, 28-02-2014, pàg. 189–211. DOI: 10.14201/ted.11583. ISSN: 2386-5660.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Esteban-Guitart, Moisès; Moll, Luis C «Lived experience, funds of identity and education». Culture & Psychology, 20, 1, 2014-03, pàg. 70–81. DOI: 10.1177/1354067x13515940. ISSN: 1354-067X.
  15. ↑ 15,0 15,1 Esteban-Guitart, Moisès; Moll, Luis C «Funds of Identity: A new concept based on the Funds of Knowledge approach». Culture & Psychology, 20, 1, 2014-03, pàg. 31–48. DOI: 10.1177/1354067x13515934. ISSN: 1354-067X.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 No Time For Flash Cards (2018). How to use funds of knowledge in your classroom and create better connections. Retrieved from https://www.notimeforflashcards.com/2018/02/funds-of-knowledge.html
  17. ↑ 17,0 17,1 Moll, Luis C.; Amanti, Cathy; Neff, Deborah; Gonzalez, Norma «Funds of knowledge for teaching: Using a qualitative approach to connect homes and classrooms». Theory Into Practice, 31, 2, 01-03-1992, pàg. 132–141. DOI: 10.1080/00405849209543534. ISSN: 0040-5841.
  18. ↑ Bagnoli, Anna «‘Researching Identities with Multi-method Autobiographies’». Sociological Research Online, 9, 2, 2004-05, pàg. 1–15. DOI: 10.5153/sro.909. ISSN: 1360-7804.
  19. ↑ Esteban-Guitart, Moisès «Towards a multimethodological approach to identification of funds of identity, small stories and master narratives». Narrative Inquiry, 22, 1, 31-12-2012, pàg. 173–180. DOI: 10.1075/ni.22.1.12est. ISSN: 1387-6740.
  20. ↑ Esteban Guitart, Moisès. La Multi-metodología Autobiográfica Extendida (MAE). Una estrategia cualitativa para estudiar la identidad, los fondos de conocimiento y las formas de vida. Universidad de Oviedo. Facultad de Psicología, 2013-10-28. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Esteban-Guitart, Moisès. Funds of Identity: Connecting Meaningful Learning Experiences In and Out of School (en english). Cambridge University Press, 2016-08-18. ISBN 9781107147119. 
  22. ↑ Esteban-Guitart, Moises. Funds of Identity (en english). New York, NY: Springer New York, 2014, p. 752–757. DOI 10.1007/978-1-4614-5583-7_576. ISBN 9781461455837. 
  23. ↑ Esteban-Guitart, Moises. PRINCIPIOS Y APLICACIONES DE LA PSICOLOGIA CULTURAL. UNA APROXIMACION VYGOTSKIANA. Miño y Dávila, 2013, p. 168. ISBN 8415295510. 
  24. ↑ Zipin, Lew «Dark funds of knowledge, deep funds of pedagogy: exploring boundaries between lifeworlds and schools». Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 30, 3, 2009-09, pàg. 317–331. DOI: 10.1080/01596300903037044. ISSN: 0159-6306.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 «Vinculando escuela, familia y comunidad a través de los fondos de conocimiento e identidad. Un estudio de caso con una familia». [Consulta: 20 gener 2019].
  26. ↑ Jovés, Pol; Siqués, Carina; Esteban-Guitart, Moisès «The incorporation of funds of knowledge and funds of identity of students and their families into educational practice. A case study from Catalonia, Spain». Teaching and Teacher Education, 49, 2015-07, pàg. 68–77. DOI: 10.1016/j.tate.2015.03.001. ISSN: 0742-051X.
  27. ↑ Andrews, Jane; Yee, Wan Ching «Children's ‘funds of knowledge’ and their real life activities: two minority ethnic children learning in out‐of‐school contexts in the UK». Educational Review, 58, 4, 2006-11, pàg. 435–449. DOI: 10.1080/00131910600971909. ISSN: 0013-1911.
  28. ↑ 28,0 28,1 Esteban Guitart, Moises «La multimetodología autobiográfica extendida y los fondos de identidad». Revista de Ciencias Sociales (Ve), XVIII, 4, 2012. ISSN: 1315-9518.
  29. ↑ 29,0 29,1 Esteban-Guitart, Moisés. [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4107732.pdf La Multi-metodología Autobiográfica Extendida (MAE). Una estrategia cualitativa para estudiar la identidad, los fondos de conocimiento y las formas de vida.] (en español). 17. 2, 2012, p. 51-64. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fons_de_coneixement&oldid=21090413»