Sistema informàtic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22402882 de Paucabot (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:


És freqüent, en el món educatiu, sentir a algú dir que li agradaria estudiar informàtica i que es trobi llavors, amb estudis tan diferents dels que un usuari domèstic en sap.
És freqüent, en el món educatiu, sentir a algú dir que li agradaria estudiar informàtica i que es trobi llavors, amb estudis tan diferents dels que un usuari domèstic en sap.

== Desenvolupament ==

Els sistemes informàtics passen per diferents fases en el seu cicle de vida, des de la captura de requisits fins al manteniment. En l'actualitat s'empren nombrosos sistemes informàtics en l'administració pública, per exemple, les operadores de la policia, el servei al client, entre unes altres.

Va començar com una màquina de càlcul aritmètic coneguda com la '''Màquina Analítica'''. No obstant això, podem situar l'origen de les computadores en un sentit estricte l'any 1936, quan [[Konrad Zuse|Konrad Zuse]] va inventar la Z1, la primera computadora programable. Aquí comença la trucada primera generació, que abasta fins a l'any 1946, tenint propòsits bàsicament militars. Va ser en aquesta dècada on s'implementarien nous protocols en la computació, una d'elles va donar motiu als primers passos de l'Internet d'aquell llavors ([[Arpanet|ARPANET]]).<ref>{{ref-publicació| publicació=A Science of Operations: Machines, Logic and the Invention of Programming |nom=Mark |cognom=Priestley |editorial=Springer |any=2011 |isbn=978-1-84882-554-3}}</ref><ref>{{ref-publicació |url=http://www.cs.man.ac.uk/ccs/res/res37.htm#c |nom=Raúl |cognom=Rojas |títol=The Zuse Computers|publicació=RESURRECTION The Bulletin of the Computer Conservation Society ISSN 0958-7403 |exemplar=37 |data=Primavera 2006}}</ref>

== Estructura ==

Els sistemes informàtics solen estructurar-se en subsistemes:
* Subsistema físic: associat al ''[[maquinari]]''. Inclou entre altres elements: CPU, memòria principal, placa basi, perifèrics d'entrada i sortida, etc.
* Subsistema lògic: associat al ''[[programari]]'' i l'arquitectura; inclou, [[sistema operatiu]], ''[[firmware]]'', aplicacions i [[base de dades|bases de dades]].

== Classificació ==

Els sistemes informàtics poden classificar-se amb base a nombrosos criteris. Les classificacions no són estances i és comuna trobar sistemes híbrids que no encaixin en una única categoria.

;Pel seu ús:

* Sistemes d'ús específic. En sistemes complexos és freqüent tenir subsistemes que s'encarreguen de tasques específiques com per exemple el [[sistema de detecció d'intrusos]] o el [[sistema de monitoratge]].
* Sistemes d'ús general.

;Pel paral·lelisme dels processadors:

* [[MIMD]], ''Multiple Instruction Multiple Data''.
* [[SIMD]], ''Single Instruction Multiple Data''.
* [[SISD]], ''Single Instruction Single Data''.

;Pel tipus de computadora utilitzat en el sistema:

* [[Estació de treball|Estacions de treball]] (''workstations'').<ref>{{ref-web|url=http://www.yourwindow.to/information-security/gl_workstation.htm|títol=Workstation|llengua=anglès|consulta=28-04-2010}}</ref>
* Macroordinadors (servidors de gran capacitat).
* Miniordinadors (per exemple, [[computadores personals]]).
* Microordinadors (servidors petits).
* Superordinadors.
* Terminals lleugers (''thin clients'').

;Per l'arquitectura:

* Arquitectura [[client-servidor]].
* Arquitectura de 3 capes.
* Arquitectura de 4 capes.
* Arquitectura de n capes.
* Monitor de teleprocés o servidor de transaccions.
* [[Servidor d'aplicacions]].
* Sistema aïllat.


==Vegeu també==
==Vegeu també==
{{Portal|Informàtica}}
{{Portal|Informàtica}}
*[[Administrador de sistemes]]
*[[Informàtica]]
*[[Pla de recuperació de desastres]]
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom= Amadeo|nom= Victor|cognom2= Bañuls|títol= fundamentos de la prospectiva en sistemas de informacion |editorial= Ra-Ma |data= 2009 |isbn= 978-84-789-7916-5 }}
* {{Ref-llibre |cognom= Amadeo|nom= Victor|cognom2= Bañuls|títol= Fundamentos de la prospectiva en sistemas de informacion |editorial= Ra-Ma |data= 2009 |isbn= 978-84-789-7916-5 }}

== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [http://www.alegsa.com.ar/Dic/sistema%20informatico.php Sistemes informàtics]
* [http://www.alegsa.com.ar/Dic/sistema%20informatico.php Sistemes informàtics]



{{esborrany d'informàtica}}
{{esborrany d'informàtica}}

Revisió del 00:16, 25 nov 2019

Un sistema informàtic és els conjunt dels elements que integren l'entorn informàtic, i sembla més fidel parlar de sistemes en lloc d'informàtica. L'integren els recursos humans, el programari i el maquinari. Sense un sols d'aquest elements conjuntats, el terme informàtica no té sentit ni funcionalitat.

Hom defineix la informàtica com a la ciència que estudia el tractament automàtic i racional de la informació. Es diu que el tractament és automàtic en tant que són màquines les que realitzen els treballs de captura, procés i presentació de la informació, i es parla de racional perquè tot el procés està definit a través de programes que segueixen el raonament humà. I és aquest punt, l'humà, el que queda sempre relegat i oblidat en les teories informàtiques, deixant la definició bàsica un poc curta quan es tracta de representar la realitat actual.

És freqüent, en el món educatiu, sentir a algú dir que li agradaria estudiar informàtica i que es trobi llavors, amb estudis tan diferents dels que un usuari domèstic en sap.

Desenvolupament

Els sistemes informàtics passen per diferents fases en el seu cicle de vida, des de la captura de requisits fins al manteniment. En l'actualitat s'empren nombrosos sistemes informàtics en l'administració pública, per exemple, les operadores de la policia, el servei al client, entre unes altres.

Va començar com una màquina de càlcul aritmètic coneguda com la Màquina Analítica. No obstant això, podem situar l'origen de les computadores en un sentit estricte l'any 1936, quan Konrad Zuse va inventar la Z1, la primera computadora programable. Aquí comença la trucada primera generació, que abasta fins a l'any 1946, tenint propòsits bàsicament militars. Va ser en aquesta dècada on s'implementarien nous protocols en la computació, una d'elles va donar motiu als primers passos de l'Internet d'aquell llavors (ARPANET).[1][2]

Estructura

Els sistemes informàtics solen estructurar-se en subsistemes:

Classificació

Els sistemes informàtics poden classificar-se amb base a nombrosos criteris. Les classificacions no són estances i és comuna trobar sistemes híbrids que no encaixin en una única categoria.

Pel seu ús
Pel paral·lelisme dels processadors
  • MIMD, Multiple Instruction Multiple Data.
  • SIMD, Single Instruction Multiple Data.
  • SISD, Single Instruction Single Data.
Pel tipus de computadora utilitzat en el sistema
  • Estacions de treball (workstations).[3]
  • Macroordinadors (servidors de gran capacitat).
  • Miniordinadors (per exemple, computadores personals).
  • Microordinadors (servidors petits).
  • Superordinadors.
  • Terminals lleugers (thin clients).
Per l'arquitectura
  • Arquitectura client-servidor.
  • Arquitectura de 3 capes.
  • Arquitectura de 4 capes.
  • Arquitectura de n capes.
  • Monitor de teleprocés o servidor de transaccions.
  • Servidor d'aplicacions.
  • Sistema aïllat.

Vegeu també

Referències

  1. Priestley, Mark A Science of Operations: Machines, Logic and the Invention of Programming. Springer, 2011.
  2. Rojas, Raúl «The Zuse Computers». RESURRECTION The Bulletin of the Computer Conservation Society ISSN 0958-7403, 37, Primavera 2006.
  3. «Workstation» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2010].

Bibliografia

  • Amadeo, Victor; Bañuls. Fundamentos de la prospectiva en sistemas de informacion. Ra-Ma, 2009. ISBN 978-84-789-7916-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema informàtic