Gràfica de tisores: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
= Gràfica de les tisores =
= Gràfica de les tisores =
Es la representació gràfica del [[Biaix de gènere a la Viquipèdia|biaix de gènere]] a les universitats o centres de recerca. Representa el pes dels homes i les dones al llarg de la carrera científica. A l’eix de les abscisses s’indiquen les diverses etapes de la carrera investigadora ja sigui a la universitat o centres de recerca (des de l’etapa formativa universitària passant pels diferents graus de personal docent i/o investigador, fins als càrrecs més alts com a professors titulars o catedràtics a les universitats o caps de grup als centres de recerca) i a l’eix de les coordenades s’indica el percentatge que representen els homes i dones. AFEGIR GRÀFICA
La gràfica de les tisores representa el pes dels homes i de les dones al llarg de la carrera investigadora. Mentre que a les carreres universitàries (amb algunes excpecions) el percentatge de dones supera el percentatge d'homes ade mujeres supera al porcentaje de hombres en las primeras dos etapas de la carrera académica, pero no lo hace en las otras tres, en las que el porcentaje de mujeres se hace cada vez menor. GRÀFIC


La gràfica mostra com, de forma generalitzada, les dones acadèmiques o investigadores, tot i ser majoria en les etapes formatives, es van perden a mesura que ascendeixen a la carrera científica i són moltes menys que els homes en les posicions de més responsabilitat professional com professores titulars, catedràtiques o caps de grup. Aquesta realitat dibuixa una forma similar a unes tisores amb un punt de creuament que coincideix amb l’etapa del doctorat en el que els homes i les dones tenen el mateix pes.<ref>{{Ref-web|títol=Women and science: from photography 51 to the scissor graph. Have we progressed much at all?|url=https://blog.aquas.cat/2017/04/28/women-science-scissor/?lang=en|data=2017-04-28|consulta=2020-03-22|llengua=en-US|nom=D.|cognom=Ruiz-Muñoz|editor=}}</ref>
mostra la discriminació envers les dones en l'àmbit de la ciència. Concretament en matèria d'ocupar posicions de responsabilitat en la falta de dones en posicions de responsabilitat a la ciència fins i tot en contextos on hi ha més dones que homes fen carreres universitàries de ciències


La gràfica de les tisores mostra la [[Segregació laboral|segregació vertical]] que viuen les dones al llarg de la carrera científica segons la categoria laboral. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Pastor|nom=I.|article=|publicació=El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la informe 2019. Política universitària. Núm 5. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.|url=ISBN: 978-84-09-11682-9|data=2019|pàgines=|autor=|cognom2=Pérez|nom2=A (coord.)}}</ref> Tenint en compte que el desequilibri comença a donar-se al final de l’etapa formativa, una vegada els homes i les dones s'incorporen al món laboral, i que el desequilibri  s’accentua a mesura que s'ascendeix a la carrera professional, es pot deduir que les causes de la inversió de les xifres en detriment de les dones es produeix degut a la [[discriminació per gènere]] que es produeix durant els processos de selecció i promoció de la carrera professional, alhora de definir les condicions laborals (condicions i tipus contractuals, [[bretxa salarial]],...) i alhora de finançar la recerca<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Gvozdanovic|nom=J.|article=|publicació=Implicit bias in academia: A challenge to the meritocratic principle and to women’s careers – And what to do about it. Advice Paper, No 23. Leuven: League of European Reearch Universities|url=|data=2018|pàgines=}}</ref>.  
mentre que la quantitat de dones als centres “és correcta” (entre el 40% i el 50%), la seva presència en posicions de responsabilitat “és molt menys freqüent”. Pel que fa als gerents de centre, la xifra és força equilibrada, però en els investigadors principals, caps de programa i caps de grup, la gran majoria són homes. (informe del 2015 de la Unesco ''Women in science)''


== Dades del biaix de gènere a la ciència a Catalunya ==
''She figures'' reivindica que les organitzacions de recerca han de desenvolupar un entorn laboral que potenciï “la igualtat de gènere, sobretot quan es tracta de la promoció professional, la qualitat de l’ocupació i la igualtat de representació en els nivells superiors”.
Seguint la mateixa tendència que a la resta de l’Estat espanyol<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Informe Mujeres Investigadoras, 2019. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas|url=|data=2019|pàgines=}}</ref> i que a la Unió Europea<ref>{{Ref-web|títol=She figures 2018.|url=http://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/9540ffa1-4478-11e9-a8ed-01aa75ed71a1/language-en|data=2019-03-11|consulta=2020-03-22|doi=10.2777/936|llengua=en|nom=Publications Office of the European|cognom=Union}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=She figures : gender equality in Research and Innovation in the European Union : doctoral graduates.|url=http://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/96495d6b-fb95-11e9-8c1f-01aa75ed71a1/language-en|data=2019-10-30|consulta=2020-03-22|doi=10.2777/280832|llengua=en|nom=Publications Office of the European|cognom=Union}}</ref>, les xifres indiquen que a Catalunya la presència de dones i a les universitats és equilibrada amb els homes, i fins i tot lleugerament superior en l’etapa formativa, però la seva presència en posicions de responsabilitat, com a caps de grup als centres de recerca, és molt menys freqüent (27% respecte el 73% que representen els homes) i evidencia la segregació vertical (vegeu taula a continuació). Dels 42 centres de recerca que hi ha a Catalunya només dos estan dirigits per dones<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Dona i ciència {{!}} Centres de Recerca de Catalunya|url=https://cerca.cat/dona-i-ciencia/|consulta=2020-03-22|llengua=ca}}</ref>. Aquesta segregació vertical que s'observa al llarg de la carrera científica dels professionals que treballen en centres de recerca és equiparable a la dels i les professionals que duen a terme la seva activitat a la universitat.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/.content/11_dones_ciencia_i_societat/ciencia_i_societat/dones_i_ciencia/documents_enllacos/Indicadors-Dona-i-Ciencia_CDC_CIC.pdf|títol=Indicadors sobre Dona i ciència.|consulta=22/03/2020|llengua=català|editor=Comissió de Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya|data=}}</ref>


SUBSTITUIR LA TAULA PER LA GRÀFICA
dels 42 centres de recerca que hi ha a Catalunya només dos estan dirigits per dones.
{| class="wikitable"
|+Homes i dones al llarg de la carrera científica. Centres de Recerca de Catalunya, 2016-2019
!categories
!Dones
!Homes
! rowspan="4" |
|-
|Estudiants predoctorals
|55%
|45%
|-
|Professional científic
|46%
|54%
|-
|Caps de grup
|27%
|73%
|}
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels Centres de Recerca de Catalunya, 2016-2019.


Segons dades de 2018, la menor proporció de dones com a caps de grup és especialment accentuada en àrees científico-tecnològiques (17%).<ref name=":1" /> Fins i tot en àrees de coneixement on les dones estan sobrerepresentades a les carreres universitàries, com el cas de les ciències de la salut (el 73% del total d’estudiants són dones)<ref name=":2" /> elles continuen tenint un pes ínfim en els càrrecs de responsabilitat.
La proporción de mujeres baja según se asciende en la carrera científica.


Hi ha d’altres indicadors que mostren la discriminació per gènere en la carrera científica en detriment de les dones.<ref name=":2" /> Les dones ocupen les posicions més precàries o inestables a la recerca. Si bé des de 2007 es produeix una tendència a igualar-se el percentatge d’homes i de dones que tenen contractes permanents a les universitats de Catalunya, el 2017 les dones encara representaven el 45% de tots els contractes permanents.  Un altre indicador és el percentatge de títols [[Honoris causa|''honoris causa'']] atorgats a dones a les universitat pública. El percentatge més alt de dones a qui se’ls ha otorgat aquest títol entre 2006 i 2016 era el 33% que s’observava a la Universitat Oberta de Catalunya i es reduïa fins el 7% a la Universitat Pompeu Fabra. El 2018, el 29% del total de recerques finançades per convocatòries competitives eren liderades per dones. La darrera dada disponible mostrava que en el 12% de les publicacions la primera autora era una dona, en el 30% l'autoria era compartida i el 58% de les publicacions restants estaven liderades per un home.<ref name=":2" />
De forma generalizada, podemos observar cómo se da un “efecto embudo” o de "tijeras" en las universidades y centros de conocimiento, por el cual comprobamos que las mujeres académicas, aunque mayoría en los estudios de grado, van desapareciendo a medida que ascendemos en la escala de grados, concentrándose significativamente en las categorías más inestables y precarizadas, como puede ser la de profesora asociada https://www.redalyc.org/pdf/537/53732940001.pdf


== Causes del biaix de gènere a la ciència ==
file:///C:/Users/laia/Downloads/Reflexionando_sobre_el_genero_ciencia_y_feminismo.pdf
La pèrdua de dones al llarg de la carrera científica, tal i com succeeix en altres àmbits professionals, és el resultat de barreres invisibles que limiten l’ascens a la carrera professional o [[sostre de vidre]] i, també, a forces invisibles  que retenen a les dones a treballs de menys prestigi o salari, l’anomenat [[Terra enganxós|terra enganxós.]]<ref>{{Ref-publicació|article=Techos universitarios de cristal blindado|url=https://revistas.ucm.es/index.php/INFE/article/view/53964|publicació=Investigaciones Feministas|data=2016-12-19|issn=2171-6080|pàgines=25–39|volum=7|exemplar=2|doi=10.5209/INFE.53964|llengua=castellano|nom=Ana Guil|cognom=Bozal}}</ref>


Algunes d’aquestes barreres o forces invisibles que dificulten a les dones arribar a càrrecs de poder són les següent:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez|nom=Eugenia|article=|publicació=El efecto tijera en la carrera científica de las mujeres. En Foro abierto de ciencias Latinoamérica y el Caribe. CILAC, Panamá|url=|data=2018|pàgines=|cognom2=De León|nom2=Nadia}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Sánchez|nom=I.|article=|publicació=Libro Blanco. Situación de las Mujeres en la Ciencia Española. Madrid: Ministerio de ciencia e innovación|url=|data=2011|pàgines=|cognom2=De la Rica|nom2=S.|cognom3=Dolado|nom3=JJ.}}</ref><ref name=":3">{{Ref-llibre|edició=1ª ed. en lengua castellana|títol=Directivas y empresarias : mujeres rompiendo el techo de cristal|url=https://www.worldcat.org/oclc/864135032|editorial=Aresta|data=2013|lloc=[Bellcaire, Gerona]|isbn=978-84-939597-8-4|cognom=Berbel Sánchez, Sara, 1963-}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=diagrama de tijera|url=https://blogs.20minutos.es/ciencia-para-llevar-csic/tag/diagrama-de-tijera/|consulta=2020-03-22|llengua=es-ES}}</ref><ref name=":0" /><ref>{{Ref-publicació|article=What is The Lancet doing about gender and diversity?|url=https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(19)30289-2/abstract|publicació=The Lancet|data=2019-02-09|issn=0140-6736|pmid=30739674|pàgines=508–510|volum=393|exemplar=10171|doi=10.1016/S0140-6736(19)30289-2|llengua=Anglès|nom=Jocalyn|cognom=Clark|nom2=Richard|cognom2=Horton}}</ref>
UN [[Women]]: Recent  studies have found that women in STEM fields publish less, are paid less for their research, and do not progress as far as men in their careers. Girls are often made to believe they are not smart enough for STEM, or that boys and men have natural affinity for the field.


* La discriminació de gènere basada en estereotips que es produeix alhora de contractar, promocionar, avaluar i finançar la recerca<ref>{{Ref-publicació|article=How stereotypes impair women’s careers in science|doi=10.1073/pnas.1314788111|nom3=Luigi|cognom2=Sapienza|nom2=Paola|cognom=Reuben|nom=Ernesto|llengua=en|exemplar=12|url=https://www.pnas.org/content/111/12/4403|volum=111|pàgines=4403–4408|pmid=24616490|pmc=PMC3970474|issn=0027-8424|data=2014-03-25|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|cognom3=Zingales}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Gender effects in research evaluation|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048733317300458|publicació=Research Policy|data=2017-06-01|issn=0048-7333|pàgines=911–924|volum=46|exemplar=5|doi=10.1016/j.respol.2017.03.002|llengua=en|nom=Tullio|cognom=Jappelli|nom2=Carmela Anna|cognom2=Nappi|nom3=Roberto|cognom3=Torrini}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Beyond sex and gender difference in funding and reporting of health research|exemplar=1|nom3=Gemma|cognom2=Springer|nom2=Kristen W.|cognom=Hankivsky|nom=Olena|doi=10.1186/s41073-018-0050-6|volum=3|url=https://doi.org/10.1186/s41073-018-0050-6|pàgines=6|pmid=30167330|pmc=PMC6112145|issn=2058-8615|data=2018-08-28|publicació=Research Integrity and Peer Review|cognom3=Hunting}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Persistent Underrepresentation of Women’s Science in High Profile Journals|url=http://biorxiv.org/lookup/doi/10.1101/275362|data=2018-03-02|doi=10.1101/275362|llengua=en|nom=Yiqin Alicia|cognom=Shen|nom2=Jason M.|cognom2=Webster|nom3=Yuichi|cognom3=Shoda|nom4=Ione|cognom4=Fine|publicació=bioRxiv|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Differences in research funding for women scientists: a systematic comparison of UK investments in global infectious disease research during 1997–2010|nom=Michael G.|nom5=Rifat|cognom4=Wurie|nom4=Fatima B.|cognom3=Cooke|nom3=Mary K.|cognom2=Fitchett|nom2=Joseph R.|cognom=Head|llengua=anglès|url=https://bmjopen.bmj.com/content/3/12/e003362|doi=10.1136/bmjopen-2013-003362|exemplar=12|volum=3|pàgines=e003362|pmid=24327360|pmc=PMC3865386|issn=2044-6055|data=2013-12-01|publicació=BMJ Open|cognom5=Atun}}</ref>
desequilibrio de género a la ciència
* La cultura androcèntrica a les institucions científiques. predominen els valors tradicionalment masculins (competitivitat, individualisme, interès personal, voler vèncer,...) i no es tenen en compte les necessitats i interessos de les dones, per exemple, pel que fa la conciliació de la vida familiar i professional<ref name=":3" /><ref name=":4">{{Ref-llibre|títol=La igualdad de oportunidades : los discursos de las mujeres sobre avances, obstáculos y resistencias|url=https://www.worldcat.org/oclc/55871043|editorial=Icaria|data=2003|lloc=Barcelona|isbn=84-7426-681-5}}</ref>
* Les baixes per maternitat en un context de falta de polítiques de cures i de poca promoció de la corresponsabilitat familiar<ref name=":4" /><ref>{{Ref-publicació|article=Children and Gender Inequality: Evidence from Denmark|url=http://www.nber.org/papers/w24219.pdf|data=2018-01|lloc=Cambridge, MA|pàgines=181-209|doi=10.3386/w24219|llengua=anglès|nom=Henrik|cognom=Kleven|nom2=Camille|cognom2=Landais|nom3=Jakob Egholt|cognom3=Søgaard|publicació=American Economic Journal: Applied Economics}}</ref><ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom=Güell|nom=Eduard|article=Gènere i ciència: cap a una recerca inclusiva per ser transformadora|publicació=Annals de medicina|url=|data=2019|pàgines=132-134|cognom2=Solans|nom2=Maite|cognom3=Adam|nom3=Paula|exemplar=102}}</ref>
* Els factors psicosocials i culturals que relacionen la masculinitat amb el lideratge, l’autoritat i amb la pressa de decisions<ref>{{Ref-llibre|títol=Gender and Leadership: Negotiating the Labyrinth|url=http://link.springer.com/10.1007/978-1-4419-1467-5_19|editorial=Springer New York|data=2010|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4419-1466-8|pàgines=443–468|doi=10.1007/978-1-4419-1467-5_19|llengua=en|nom=Ronit|cognom=Kark|nom2=Alice H.|cognom2=Eagly}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Are leader stereotypes masculine? A meta-analysis of three research paradigms.|nom=Anne M.|nom4=Tiina|cognom3=Mitchell|nom3=Abigail A.|cognom2=Eagly|nom2=Alice H.|cognom=Koenig|llengua=en|url=http://doi.apa.org/getdoi.cfm?doi=10.1037/a0023557|doi=10.1037/a0023557|exemplar=4|volum=137|pàgines=616–642|issn=1939-1455|data=2011|publicació=Psychological Bulletin|cognom4=Ristikari}}</ref><ref name=":4" />


== Impacte del biaix de gènere a la ciència ==
-And now what? Is the excuse of there being an academic ‘gap’ still true? This reasoning is no longer valid when we see that there are more women than men studying science degrees. Why are women today still absent in positions of responsibility in science? What is happening along the way? How is it possible that in Catalonia there are more women than men studying science but yet only 2 out of the 42 research centres have women as General Managers?
Obstaculitzar la plena participació de la dona a la ciència genera un impacte negatiu a la ciència i la societat. Suposa una pèrdua de potencial intel·lectual<ref>{{Ref-web|url=https://www.amit-es.org|títol=Asociación de mujeres investigadoras y tecnólogas|consulta=22 de març de 2020|llengua=|editor=|data=}}</ref> i una pèrdua de qualitat de la investigació ('''Ref. edalyc'''), així com limita la meritocràcia acadèmica i la competitivitat<ref>{{Ref-publicació|article=Science faculty's subtle gender biases favor male students|nom=C. A.|nom5=J.|cognom4=Graham|nom4=M. J.|cognom3=Brescoll|nom3=V. L.|cognom2=Dovidio|nom2=J. F.|cognom=Moss-Racusin|llengua=en|url=http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1211286109|doi=10.1073/pnas.1211286109|exemplar=41|volum=109|pàgines=16474–16479|pmid=22988126|pmc=PMC3478626|issn=0027-8424|data=2012-10-09|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|cognom5=Handelsman}}</ref>. La manca de diversitat en els equips de recerca perpetua una cultura organitzativa androcèntrica centrada en la competició i afavoreix la presa de decisions vertical, així com suposa un biaix en la selecció de quins són els temes rellevants d’investigació, quins mètodes s’utilitzen i com s’apliquen o quines són les veus a qui es dóna autoritat.<ref name=":5" />


La brecha de género en los sectores de la ciencia, la tecnología, la ingeniería y las matemáticas (STEM) persiste desde hace años en todo el mundo. A pesar de que la participación de las mujeres en las carreras de grado superior ha aumentado enormemente, estas todavía se encuentran insuficientemente representadas en estos campos.


En los últimos 15 años, la comunidad internacional ha hecho un gran esfuerzo para inspirar y promover la participación de las mujeres y las niñas en la ciencia. Sin embargo, las mujeres siguen encontrando obstáculos para desenvolverse en el campo de la ciencia


== Exemples de bones pràctiques ==
istorical gender biases may have created a path dependency that means that the research system and the impacts of research are biased towards male researchers and male beneficiaries, making it inherently difficult (though not impossible) to eliminate gender bias.<ref>{{Ref-publicació|article=A global call for action to include gender in research impact assessment|nom=Pavel V.|nom5=Saba|cognom4=Grant|nom4=Jonathan|cognom3=Adam|nom3=Paula|cognom2=Greenhalgh|nom2=Trisha|cognom=Ovseiko|llengua=en|url=http://health-policy-systems.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12961-016-0126-z|doi=10.1186/s12961-016-0126-z|exemplar=1|volum=14|pàgines=50|pmid=27432056|pmc=PMC4950803|issn=1478-4505|data=2016-12|publicació=Health Research Policy and Systems|cognom5=Hinrichs-Krapels}}</ref>
Els darrers 15 anys, la comunitat internacional i el nostre context més pròxim ha fet un esforç per promoure i integrar la perspectiva de gènere en el món científic (<nowiki>https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/0d995e01-25d4-11e9-8d04-01aa75ed71a1</nowiki>; Practical Guide to Improving Gender Equality in Research Organisations . <nowiki>https://www.csic.es/es/el-csic/ciencia-en-igualdad/mujeres-y-ciencia</nowiki>


Més recentment, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participación plena de les nenes i les dones a la ciència l’Assamblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el dia 11 de febrero com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència <nowiki>https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day</nowiki>)


Algunes de les bones practiques que es proposen en els diversos plans i informes nacionals i internacionals per contrasrrestar l biaix de gènere a la carrera investigadora són:    
Desperdicio del talento femenino. sistemes andorcèntrics tot hi haver accedirt a nivells iguals o superiors als homes no podem accedir a posicions de repsonsaiblitato direcció. Les dones uqe han accedit han acceptat subordinar-se a les formes de pensament i d'organització de caràcter androcèntric . en surt perfjudicades les dones però tmabé tot el sistema si continuen predominant els valors tradicionals masculins (competitivitat , individulaisme interés personal, voler vèncer)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Subirats|nom=Marina|títol=Forjar un hombre, moldear una mujer|url=|edició=Primera|llengua=|data=2013|editorial=Aresta|lloc=|pàgines=|isbn=9788490645109}}</ref>


<nowiki>http://uis.unesco.org/sites/default/files/documents/saga-sti-objectives-list-wp1-2016-en.pdf</nowiki>


<nowiki>https://www.leru.org/files/implicit-bias-in-academia-full-paper.pdf</nowiki>: <nowiki>https://www3.vives.org/publicacions/arxius/biaix.pdf</nowiki>
Hoy la universidad y el mundo profesional están habitados por mujeres, pero cabe preguntarse si la igualdad de derechos y de oportunidades es efectiva en todos los dominios profesionales de la ciencia y la tecnología, y en todos los niveles de liderazgo y responsabilidad. https://metode.es/noticias/dones-i-ciencia.html


Integrating gender  equality into academia  and research organizations <nowiki>https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/0d995e01-25d4-11e9-8d04-01aa75ed71a1</nowiki>


-         Sensibilització de les comunitats universitàries i més visibilització de les dones en el context científic.
http://forocilac.org/wp-content/uploads/2018/10/19.-El-efecto-tijera-en-la-carrera-cient%C3%ADfica-de-las-mujeres.pdf


-         Fomentar una nova cultura organitzativa a les insitutcions científiques, promoure la recerca inclusiva i desmasculinitzar els equips directius i comités d’avaluació. file:///C:/Users/laia/Downloads/2004_Torre_de_los_Lujanes.pdf, <nowiki>http://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=13713</nowiki>
https://11defebrero.org/mujer-y-ciencia/situacion-actual/


-         Incloure la perpesectiva de gènere en l’avaluació de projectes i de les publicacions (ref)
http://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=13713


-         Revisar models exitosos en la implementació de la perspectiva de gènere que s’hagin aplicat en altres sistemes de recerca internacionals
https://www.ara.cat/societat/dones-recerca-ciencia-biomedica_0_2193980653.html


-         Impementar mesures estructurals. Revisar i millorar les mesures per a la conciliació i el marc de regulacions legislatives, laborals i. file:///C:/Users/laia/Downloads/2004_Torre_de_los_Lujanes.pdf
https://www.ara.cat/societat/Tisorada-al-sexisme-academic_0_1619238084.html

https://www.unwomen.org/es

http://uis.unesco.org/en/topic/women-science

https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(19)30280-6/fulltext

== Algunes dades ==
https://icono.fecyt.es/sites/default/files/filepublicaciones/indicadores_2019.pdf

CSIC

She figures

http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/.content/11_dones_ciencia_i_societat/ciencia_i_societat/dones_i_ciencia/documents_enllacos/Indicadors-Dona-i-Ciencia_CDC_CIC.pdf

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/ciencia_i_societat/dones_i_ciencia/documents/

UN [[Women]]:

Today, just 30 per cent of researchers worldwide are women, and only 35 per cent of all students enrolled in STEM related fields of study are women.


alrededor del 30 por ciento de todas las estudiantes escogen estudios superiores dentro del campo de las ciencias, la tecnología, la ingeniería y matemáticas (STEM). https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day

Segons l’informe ''She figures'' de l’any 2015, elaborat per la Comissió Europea (CE), en més de la meitat dels països les dones estan infrarepresentades en relació amb els homes: constitueixen menys del 45% dels científics i enginyers. Dins de la UE-28 les dones constitueixen el 28% dels membres dels consells científics i només el 22% ocupa els càrrecs més importants. L’informe també mostra com en només vuit dels 28 estats membres de la UE les dones representen més del 40% dels investigadors. (https://www.ara.cat/dossier/ocupen-carrecs-directius-recerca-europea_0_1665433462.html)

La proporción de mujeres baja según se asciende en la carrera científica. Esta tendencia, común a los 28 países que forman la Unión Europea, se mantiene a pesar de que en los últimos años las mujeres obtienen el 65% de los grados universitarios y más del 45% de los doctorados.

La proporción de mujeres investigadoras disminuye de forma considerable, con respecto a la de los hombres, en los niveles superiores de la carrera científica. No obstante, la evolución de los datos de 2005 y 2015 refleja un lento progreso hacia la igualdad. file:///C:/Users/edona30806/Downloads/TRIPTICO_MUJERES_A4.pdf

Ciència de la salut alguna de les àrees on el biaix de gènere és més clar

== Algunes explicacions ==
- One reason to explain the invisibility of women in science is the fact that there were considerable barriers impeding women from gaining access to academic education for many years. it was almost impossible for them to get an academic education in equal terms to men, and it was, therefore, normal that later they did not stand out as scientists or let alone managed to become one.
AcQuas (Doloores ruiz ):

- This reasoning is no longer valid when we see that there are more women than men studying science degrees<ref>{{Ref-web|títol=Women and science: from photography 51 to the scissor graph. Have we progressed much at all?|url=https://blog.aquas.cat/2017/04/28/women-science-scissor/?lang=en|data=2017-04-28|consulta=2020-02-21|llengua=en-US|nom=Author|cognom=AQuAS}}</ref>

- preu personal molt alt mans i mànigues per poder compaginar ser mare i investigadora d’alt nivell (aRA.CAT)

- dificultats que pateixen les dones en els processos de selecció d’investigadores.(sHE FIGURES)

- '''sovint les limitacions per arribar als llocs de responsabilitat “són inconscients”. Per exemple, apunta que si una dona ha tingut fills segurament haurà pogut produir menys articles. “Per aquest motiu un tribunal de selecció hauria de canviar i valorar només la qualitat i no la quantitat” de publicacions, (aRA.CAT)'''

-This is a clear reflection of the [[Sostre de vidre|glass ceiling]] which acts as an invisible barrier and which women come up against in the majority of fields in the labour market in their quest to attain positions of responsibility.

falta de conciliació és potser el principal escull que planteja ser dona i investigadora.

-La atmósfera es aparentemente favorable, desde luego: los científicos saben que el sexismo es políticamente incorrecto. Es preciso ahora que este clima favorable tenga frutos, tanto en las decisiones reales sobre contrataciones, como en todos los procesos y relaciones implicados en el éxito en las carreras científicas.

- Las elecciones de las mujeres sobre sus vidas y sus profesiones, su contexto personal y familiar, las decisiones sobre contrataciones, promociones o publicaciones, las dinámicas sociales en las comunidades científicas… todos ellos son elementos interrelacionados que podemos aislar para comprender mejor, pero es preciso no perder de vista el modo en que se articulan y se refuerzan. https://blogs.20minutos.es/ciencia-para-llevar-csic/tag/diagrama-de-tijera/

UIS:

a survey has been developed that investigates the drivers and barriers to a career in science and engineering. By comparing responses for men and women, the results will show the extent to which family decisions, financial considerations, workplace cultures and discrimination can shape their respective careers in STEM fields.


Gender innovation in science:

Vertical segregation describes disparities between women and men by level of seniority in a particular field. Data consistently show that women's representation declines as rank increase in both the EU and U.S. One of the many consequences of vertical segregation is that women are substantially underrepresented as academic "gatekeepers", such as grant evaluators, tenure committee members, journal editors, and members of national academies


-         Assegurar la implementació efectiva de les mesures preses
<br />
<br />

== Algunes barreres per aconseguir la igualtat entre homes i dones al món laboral ==
Des de la pressió soical passant per desconfiança i l'exigència a dmeosrtarbarreres familiars. prioritat del rol familiar per sobre del laboral en la dona . Si la dona sent la pressió llavors la dona accepta la situació amb realtivam facilatat<ref>{{Ref-llibre|títol=La igualdad de oportunidades : los discursos de las mujeres sobre avances, obstáculos y resistencias|url=https://www.worldcat.org/oclc/55871043|editorial=Icaria|data=2003|lloc=Barcelona|isbn=84-7426-681-5}}</ref> (Igualdad de oportunidades Icaria C

Barreres d'accés al lloc de treball. posades pels emepleadors enn el acceso a un puesto concreto .

Barrera en la promoció i valoració a la feina de les dones Existei una segregació de les dones en els processos de promoció . La causa del baix progre´s de les dones vindira justificad per la desvalorització del treball de les dones, la presunció de les empreses que les dones prioritzen a al familia . Com a conseqüència de la segregació femenina de les dones en els processos de promoció fes fa evdient en la sociedad un escaso numero de mujeres con cargos laborales destacados y de rsponsaibliatat

== La llei de la Ciència a Espanya ==
La vigente Ley de la Ciencia tiene como objetivo general el “promover la inclusión de la perspectiva de género como categoría transversal en la ciencia, la tecnología y la innovación, así como una presencia equilibrada de mujeres y hombres en todos los ámbitos del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación. (art.2 de la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación) https://www.csic.es/es/el-csic/ciencia-en-igualdad/mujeres-y-ciencia

== Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència ==
declarado así por Naciones Unidas con el fin de promover la participación plena y en condiciones de igualdad de las mujeres y las niñas en la educación, la capacitación, el empleo y los procesos de adopción de decisiones en la ciencia, y eliminar toda forma de discriminación contra la mujer.

Con el fin de lograr el acceso y la participación plena y equitativa en la ciencia para las mujeres y las niñas, y además para lograr la igualdad de género y el empoderamiento de las mujeres y las niñas, la Asamblea General de las Naciones Unidas decidió proclamar en 2016 (resolución A/RES/70/212 ) el 11 de febrero como el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia.8<nowiki/>https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day)


La igualdad de género ha sido siempre un tema central de las Naciones Unidas. La igualdad entre los géneros y el empoderamiento de las mujeres y las niñas contribuirán decisivamente no solo al desarrollo económico del mundo, sino también al progreso respecto de todos los objetivos y metas de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible.

El 14 de marzo de 2011, la Comisión de la Condición Jurídica y Social de la Mujer aprobó el informe en su 55º período de sesiones, con las conclusiones convenidas sobre el acceso y la participación de la mujer y la niña en la educación, la capacitación y la ciencia y la tecnología, incluida la promoción de la igualdad de acceso de la mujer al pleno empleo y a un trabajo decente. El 20 de diciembre de 2013, la Asamblea General aprobó la resolución relativa a la ciencia, la tecnología y la innovación para el desarrollo, en que reconoció que el acceso y la participación plenos y en condiciones de igualdad en la ciencia, la tecnología y la innovación para las mujeres y las niñas de todas las edades eran imprescindibles para lograr la igualdad entre los géneros y el empoderamiento de la mujer y la niña.

La Asamblea General declaró el 11 de febrero Día Internacional de las Mujeres y las Niñas en la Ciencia en reconocimiento al papel clave que desempeñan las mujeres en la comunidad científica y la tecnología. En su resolución del 22 de diciembre de 2015, el órgano de las Naciones Unidas dónde están representados todos los Estados Miembros aprobó una resolución en la que justificaba la proclamación de este Día Internacional y alababa las iniciativas llevadas a cabo de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO), la Entidad de las Naciones Unidas para la Igualdad de Género y el Empoderamiento de las Mujeres (ONU Mujeres), la Unión Internacional de Telecomunicaciones (UIT) y otras organizaciones competentes para apoyar a las mujeres científicas y promover el acceso de las mujeres y las niñas a la educación, la capacitación y la investigación en los ámbitos de la ciencia, la tecnología, la ingeniería y las matemáticas.

https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day/background

== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

Revisió del 00:47, 23 març 2020

Gràfica de les tisores

Es la representació gràfica del biaix de gènere a les universitats o centres de recerca. Representa el pes dels homes i les dones al llarg de la carrera científica. A l’eix de les abscisses s’indiquen les diverses etapes de la carrera investigadora ja sigui a la universitat o centres de recerca (des de l’etapa formativa universitària passant pels diferents graus de personal docent i/o investigador, fins als càrrecs més alts com a professors titulars o catedràtics a les universitats o caps de grup als centres de recerca) i a l’eix de les coordenades s’indica el percentatge que representen els homes i dones. AFEGIR GRÀFICA

La gràfica mostra com, de forma generalitzada, les dones acadèmiques o investigadores, tot i ser majoria en les etapes formatives, es van perden a mesura que ascendeixen a la carrera científica i són moltes menys que els homes en les posicions de més responsabilitat professional com professores titulars, catedràtiques o caps de grup. Aquesta realitat dibuixa una forma similar a unes tisores amb un punt de creuament que coincideix amb l’etapa del doctorat en el que els homes i les dones tenen el mateix pes.[1]

La gràfica de les tisores mostra la segregació vertical que viuen les dones al llarg de la carrera científica segons la categoria laboral. [2] Tenint en compte que el desequilibri comença a donar-se al final de l’etapa formativa, una vegada els homes i les dones s'incorporen al món laboral, i que el desequilibri  s’accentua a mesura que s'ascendeix a la carrera professional, es pot deduir que les causes de la inversió de les xifres en detriment de les dones es produeix degut a la discriminació per gènere que es produeix durant els processos de selecció i promoció de la carrera professional, alhora de definir les condicions laborals (condicions i tipus contractuals, bretxa salarial,...) i alhora de finançar la recerca[3].  

Dades del biaix de gènere a la ciència a Catalunya

Seguint la mateixa tendència que a la resta de l’Estat espanyol[4] i que a la Unió Europea[5][6], les xifres indiquen que a Catalunya la presència de dones i a les universitats és equilibrada amb els homes, i fins i tot lleugerament superior en l’etapa formativa, però la seva presència en posicions de responsabilitat, com a caps de grup als centres de recerca, és molt menys freqüent (27% respecte el 73% que representen els homes) i evidencia la segregació vertical (vegeu taula a continuació). Dels 42 centres de recerca que hi ha a Catalunya només dos estan dirigits per dones[7]. Aquesta segregació vertical que s'observa al llarg de la carrera científica dels professionals que treballen en centres de recerca és equiparable a la dels i les professionals que duen a terme la seva activitat a la universitat.[8]

SUBSTITUIR LA TAULA PER LA GRÀFICA

Homes i dones al llarg de la carrera científica. Centres de Recerca de Catalunya, 2016-2019
categories Dones Homes
Estudiants predoctorals 55% 45%
Professional científic 46% 54%
Caps de grup 27% 73%

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels Centres de Recerca de Catalunya, 2016-2019.

Segons dades de 2018, la menor proporció de dones com a caps de grup és especialment accentuada en àrees científico-tecnològiques (17%).[7] Fins i tot en àrees de coneixement on les dones estan sobrerepresentades a les carreres universitàries, com el cas de les ciències de la salut (el 73% del total d’estudiants són dones)[8] elles continuen tenint un pes ínfim en els càrrecs de responsabilitat.

Hi ha d’altres indicadors que mostren la discriminació per gènere en la carrera científica en detriment de les dones.[8] Les dones ocupen les posicions més precàries o inestables a la recerca. Si bé des de 2007 es produeix una tendència a igualar-se el percentatge d’homes i de dones que tenen contractes permanents a les universitats de Catalunya, el 2017 les dones encara representaven el 45% de tots els contractes permanents.  Un altre indicador és el percentatge de títols honoris causa atorgats a dones a les universitat pública. El percentatge més alt de dones a qui se’ls ha otorgat aquest títol entre 2006 i 2016 era el 33% que s’observava a la Universitat Oberta de Catalunya i es reduïa fins el 7% a la Universitat Pompeu Fabra. El 2018, el 29% del total de recerques finançades per convocatòries competitives eren liderades per dones. La darrera dada disponible mostrava que en el 12% de les publicacions la primera autora era una dona, en el 30% l'autoria era compartida i el 58% de les publicacions restants estaven liderades per un home.[8]

Causes del biaix de gènere a la ciència

La pèrdua de dones al llarg de la carrera científica, tal i com succeeix en altres àmbits professionals, és el resultat de barreres invisibles que limiten l’ascens a la carrera professional o sostre de vidre i, també, a forces invisibles  que retenen a les dones a treballs de menys prestigi o salari, l’anomenat terra enganxós.[9]

Algunes d’aquestes barreres o forces invisibles que dificulten a les dones arribar a càrrecs de poder són les següent:[10][11][12][13][3][14]

  • La discriminació de gènere basada en estereotips que es produeix alhora de contractar, promocionar, avaluar i finançar la recerca[15][16][17][18][19]
  • La cultura androcèntrica a les institucions científiques. predominen els valors tradicionalment masculins (competitivitat, individualisme, interès personal, voler vèncer,...) i no es tenen en compte les necessitats i interessos de les dones, per exemple, pel que fa la conciliació de la vida familiar i professional[12][20]
  • Les baixes per maternitat en un context de falta de polítiques de cures i de poca promoció de la corresponsabilitat familiar[20][21][22]
  • Els factors psicosocials i culturals que relacionen la masculinitat amb el lideratge, l’autoritat i amb la pressa de decisions[23][24][20]

Impacte del biaix de gènere a la ciència

Obstaculitzar la plena participació de la dona a la ciència genera un impacte negatiu a la ciència i la societat. Suposa una pèrdua de potencial intel·lectual[25] i una pèrdua de qualitat de la investigació (Ref. edalyc), així com limita la meritocràcia acadèmica i la competitivitat[26]. La manca de diversitat en els equips de recerca perpetua una cultura organitzativa androcèntrica centrada en la competició i afavoreix la presa de decisions vertical, així com suposa un biaix en la selecció de quins són els temes rellevants d’investigació, quins mètodes s’utilitzen i com s’apliquen o quines són les veus a qui es dóna autoritat.[22]


Exemples de bones pràctiques

Els darrers 15 anys, la comunitat internacional i el nostre context més pròxim ha fet un esforç per promoure i integrar la perspectiva de gènere en el món científic (https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/0d995e01-25d4-11e9-8d04-01aa75ed71a1; Practical Guide to Improving Gender Equality in Research Organisations . https://www.csic.es/es/el-csic/ciencia-en-igualdad/mujeres-y-ciencia

Més recentment, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participación plena de les nenes i les dones a la ciència l’Assamblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el dia 11 de febrero com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day)

Algunes de les bones practiques que es proposen en els diversos plans i informes nacionals i internacionals per contrasrrestar l biaix de gènere a la carrera investigadora són:    

http://uis.unesco.org/sites/default/files/documents/saga-sti-objectives-list-wp1-2016-en.pdf

https://www.leru.org/files/implicit-bias-in-academia-full-paper.pdf: https://www3.vives.org/publicacions/arxius/biaix.pdf

Integrating gender  equality into academia  and research organizations https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/0d995e01-25d4-11e9-8d04-01aa75ed71a1

-         Sensibilització de les comunitats universitàries i més visibilització de les dones en el context científic.

-         Fomentar una nova cultura organitzativa a les insitutcions científiques, promoure la recerca inclusiva i desmasculinitzar els equips directius i comités d’avaluació. file:///C:/Users/laia/Downloads/2004_Torre_de_los_Lujanes.pdf, http://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=13713

-         Incloure la perpesectiva de gènere en l’avaluació de projectes i de les publicacions (ref)

-         Revisar models exitosos en la implementació de la perspectiva de gènere que s’hagin aplicat en altres sistemes de recerca internacionals

-         Impementar mesures estructurals. Revisar i millorar les mesures per a la conciliació i el marc de regulacions legislatives, laborals i. file:///C:/Users/laia/Downloads/2004_Torre_de_los_Lujanes.pdf

-         Assegurar la implementació efectiva de les mesures preses

Referències

  1. Ruiz-Muñoz, D. «Women and science: from photography 51 to the scissor graph. Have we progressed much at all?» (en anglès americà), 28-04-2017. [Consulta: 22 març 2020].
  2. Pastor, I.; Pérez, A (coord.) El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la informe 2019. Política universitària. Núm 5. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats., 2019.
  3. 3,0 3,1 Gvozdanovic, J. Implicit bias in academia: A challenge to the meritocratic principle and to women’s careers – And what to do about it. Advice Paper, No 23. Leuven: League of European Reearch Universities, 2018.
  4. Informe Mujeres Investigadoras, 2019. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019.
  5. Union, Publications Office of the European. «She figures 2018.» (en anglès), 11-03-2019. DOI: 10.2777/936. [Consulta: 22 març 2020].
  6. Union, Publications Office of the European. «She figures : gender equality in Research and Innovation in the European Union : doctoral graduates.» (en anglès), 30-10-2019. DOI: 10.2777/280832. [Consulta: 22 març 2020].
  7. 7,0 7,1 «Dona i ciència | Centres de Recerca de Catalunya». [Consulta: 22 març 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Indicadors sobre Dona i ciència.». Comissió de Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. [Consulta: 22 març 2020].
  9. Bozal, Ana Guil «Techos universitarios de cristal blindado» (en castellano). Investigaciones Feministas, 7, 2, 19-12-2016, pàg. 25–39. DOI: 10.5209/INFE.53964. ISSN: 2171-6080.
  10. Rodríguez, Eugenia; De León, Nadia El efecto tijera en la carrera científica de las mujeres. En Foro abierto de ciencias Latinoamérica y el Caribe. CILAC, Panamá, 2018.
  11. Sánchez, I.; De la Rica, S.; Dolado, JJ. Libro Blanco. Situación de las Mujeres en la Ciencia Española. Madrid: Ministerio de ciencia e innovación, 2011.
  12. 12,0 12,1 Berbel Sánchez, Sara, 1963-. Directivas y empresarias : mujeres rompiendo el techo de cristal. 1ª ed. en lengua castellana. [Bellcaire, Gerona]: Aresta, 2013. ISBN 978-84-939597-8-4. 
  13. «diagrama de tijera» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 març 2020].
  14. Clark, Jocalyn; Horton, Richard «What is The Lancet doing about gender and diversity?» (en anglès). The Lancet, 393, 10171, 09-02-2019, pàg. 508–510. DOI: 10.1016/S0140-6736(19)30289-2. ISSN: 0140-6736. PMID: 30739674.
  15. Reuben, Ernesto; Sapienza, Paola; Zingales, Luigi «How stereotypes impair women’s careers in science» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 111, 12, 25-03-2014, pàg. 4403–4408. DOI: 10.1073/pnas.1314788111. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC3970474. PMID: 24616490.
  16. Jappelli, Tullio; Nappi, Carmela Anna; Torrini, Roberto «Gender effects in research evaluation» (en anglès). Research Policy, 46, 5, 01-06-2017, pàg. 911–924. DOI: 10.1016/j.respol.2017.03.002. ISSN: 0048-7333.
  17. Hankivsky, Olena; Springer, Kristen W.; Hunting, Gemma «Beyond sex and gender difference in funding and reporting of health research». Research Integrity and Peer Review, 3, 1, 28-08-2018, pàg. 6. DOI: 10.1186/s41073-018-0050-6. ISSN: 2058-8615. PMC: PMC6112145. PMID: 30167330.
  18. Shen, Yiqin Alicia; Webster, Jason M.; Shoda, Yuichi; Fine, Ione «Persistent Underrepresentation of Women’s Science in High Profile Journals» (en anglès). bioRxiv, 02-03-2018. DOI: 10.1101/275362.
  19. Head, Michael G.; Fitchett, Joseph R.; Cooke, Mary K.; Wurie, Fatima B.; Atun, Rifat «Differences in research funding for women scientists: a systematic comparison of UK investments in global infectious disease research during 1997–2010» (en anglès). BMJ Open, 3, 12, 01-12-2013, pàg. e003362. DOI: 10.1136/bmjopen-2013-003362. ISSN: 2044-6055. PMC: PMC3865386. PMID: 24327360.
  20. 20,0 20,1 20,2 La igualdad de oportunidades : los discursos de las mujeres sobre avances, obstáculos y resistencias. Barcelona: Icaria, 2003. ISBN 84-7426-681-5. 
  21. Kleven, Henrik; Landais, Camille; Søgaard, Jakob Egholt «Children and Gender Inequality: Evidence from Denmark» (en anglès). American Economic Journal: Applied Economics [Cambridge, MA], 2018-01, pàg. 181-209. DOI: 10.3386/w24219.
  22. 22,0 22,1 Güell, Eduard; Solans, Maite; Adam, Paula «Gènere i ciència: cap a una recerca inclusiva per ser transformadora». Annals de medicina, 102, 2019, pàg. 132-134.
  23. Kark, Ronit; Eagly, Alice H. Gender and Leadership: Negotiating the Labyrinth (en anglès). New York, NY: Springer New York, 2010, p. 443–468. DOI 10.1007/978-1-4419-1467-5_19. ISBN 978-1-4419-1466-8. 
  24. Koenig, Anne M.; Eagly, Alice H.; Mitchell, Abigail A.; Ristikari, Tiina «Are leader stereotypes masculine? A meta-analysis of three research paradigms.» (en anglès). Psychological Bulletin, 137, 4, 2011, pàg. 616–642. DOI: 10.1037/a0023557. ISSN: 1939-1455.
  25. «Asociación de mujeres investigadoras y tecnólogas». [Consulta: 22 març 2020].
  26. Moss-Racusin, C. A.; Dovidio, J. F.; Brescoll, V. L.; Graham, M. J.; Handelsman, J. «Science faculty's subtle gender biases favor male students» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 109, 41, 09-10-2012, pàg. 16474–16479. DOI: 10.1073/pnas.1211286109. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC3478626. PMID: 22988126.



Aquesta pàgina de proves és en l'espai de noms principal. O bé reanomeneu aquesta pàgina al vostre espai d'usuari o bé traieu la plantilla {{Proves d'usuari}}.