Contraindicació de la llet per al consum humà adult: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «La llet és un aliment líquid blanc i ric en nutrients produït per les glàndules mamàries dels mamífers. És la font principal de nutrició per als mamí...».
 
afegit nutricio i salut
Línia 1: Línia 1:
La llet és un aliment líquid blanc i ric en nutrients produït per les glàndules mamàries dels mamífers. És la font principal de nutrició per als mamífers lactants (inclosos els humans alletats) abans que puguin digerir altres tipus d’aliments.<ref>{{Ref-publicació|article=Clinical practice|nom=Myriam|nom4=Stephanie|cognom3=De Bruyne|nom3=Ruth|cognom2=Vande Velde|nom2=Saskia|cognom=Van Winckel|doi=10.1007/s00431-011-1547-x|url=http://dx.doi.org/10.1007/s00431-011-1547-x|exemplar=12|volum=170|pàgines=1489–1494|issn=0340-6199|data=2011-09-13|publicació=European Journal of Pediatrics|cognom4=Van Biervliet}}</ref> La llet en lactància precoç conté calostre, que porta els anticossos de la mare a les cries i pot reduir el risc de moltes malalties. Conté molts altres nutrients <ref>{{Ref-publicació|article=USDA's National Food and Nutrient Analysis Program: Food Sampling|cognom=Pehrsson|nom5=D.G.|cognom4=Perry|nom4=C.R.|cognom3=Holden|nom3=J.M.|cognom2=Haytowitz|nom2=D.B.|nom=P.R.|url=http://dx.doi.org/10.1006/jfca.1999.0867|doi=10.1006/jfca.1999.0867|exemplar=4|volum=13|pàgines=379–389|issn=0889-1575|data=2000-08|publicació=Journal of Food Composition and Analysis|cognom5=Beckler}}</ref> incloent proteïnes i lactosa. El consum entre llet entre espècies no és infreqüent, particularment entre els humans, molts dels quals consumeixen llet d’altres mamífers. <ref>{{Ref-llibre|títol=Breastfeeding : biocultural perspectives|url=https://www.worldcat.org/oclc/32430760|editorial=Aldine De Gruyter|data=1995|lloc=New York|isbn=0-202-01191-7}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=American folk medicine : a symposium|url=https://www.worldcat.org/oclc/2406063|editorial=University of California Press|data=1976|lloc=Berkeley|isbn=0-520-02941-0}}</ref>
La [[llet]] és un aliment líquid blanc i ric en nutrients produït per les glàndules mamàries dels mamífers. És la font principal de nutrició per als mamífers lactants (inclosos els humans alletats) abans que puguin digerir altres tipus d’aliments.<ref>{{Ref-publicació|article=Clinical practice|nom=Myriam|nom4=Stephanie|cognom3=De Bruyne|nom3=Ruth|cognom2=Vande Velde|nom2=Saskia|cognom=Van Winckel|doi=10.1007/s00431-011-1547-x|url=http://dx.doi.org/10.1007/s00431-011-1547-x|exemplar=12|volum=170|pàgines=1489–1494|issn=0340-6199|data=2011-09-13|publicació=European Journal of Pediatrics|cognom4=Van Biervliet}}</ref> La llet en lactància precoç conté calostre, que porta els anticossos de la mare a les cries i pot reduir el risc de moltes malalties. Conté molts altres nutrients <ref>{{Ref-publicació|article=USDA's National Food and Nutrient Analysis Program: Food Sampling|cognom=Pehrsson|nom5=D.G.|cognom4=Perry|nom4=C.R.|cognom3=Holden|nom3=J.M.|cognom2=Haytowitz|nom2=D.B.|nom=P.R.|url=http://dx.doi.org/10.1006/jfca.1999.0867|doi=10.1006/jfca.1999.0867|exemplar=4|volum=13|pàgines=379–389|issn=0889-1575|data=2000-08|publicació=Journal of Food Composition and Analysis|cognom5=Beckler}}</ref> incloent proteïnes i lactosa. El consum entre llet entre espècies no és infreqüent, particularment entre els humans, molts dels quals consumeixen llet d’altres mamífers. <ref>{{Ref-llibre|títol=Breastfeeding : biocultural perspectives|url=https://www.worldcat.org/oclc/32430760|editorial=Aldine De Gruyter|data=1995|lloc=New York|isbn=0-202-01191-7}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=American folk medicine : a symposium|url=https://www.worldcat.org/oclc/2406063|editorial=University of California Press|data=1976|lloc=Berkeley|isbn=0-520-02941-0}}</ref>
[[File:Glass of Milk (33657535532).jpg|thumb|Got de llet]]
⚫
Com a producte agrícola, la llet, també anomenada llet lactia, s’extreu d’animals de granja durant o poc després de l’embaràs. Les explotacions làctiques van produir prop de 730 milions de tones de llet el 2011,<ref>{{Ref-publicació|article=OECD-FAO Agricultural Outlook 2012|url=http://dx.doi.org/10.1787/agr_outlook-2012-en|publicació=OECD-FAO Agricultural Outlook|data=2012-07-11|issn=1999-1142|doi=10.1787/agr_outlook-2012-en}}</ref> de 260 milions de vaques lacties.<ref>{{Ref-publicació|article=Work Integrated Learning: A Conceptual Model|url=http://dx.doi.org/10.15242/icehm.ed0314048|editorial=International Centre of Economics, Humanities and Management|data=2014-03-22|doi=10.15242/icehm.ed0314048}}</ref> L’Índia és el major productor mundial de llet i és el principal exportador de llet desnatada en pols, tot i que exporta pocs altres productes lactis.<ref>{{Ref-publicació|article=Mackie, Sir Richard, (1851–30 June 1923), JP; ship owner and coal exporter|url=http://dx.doi.org/10.1093/ww/9780199540884.013.u199727|editorial=Oxford University Press|data=2007-12-01}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Calendar of Forthcoming Meetings Powder Diffraction June 2015|url=http://dx.doi.org/10.1017/s0885715615000184|publicació=Powder Diffraction|data=2015-06|issn=0885-7156|pàgines=188–189|volum=30|exemplar=2|doi=10.1017/s0885715615000184|nom=Gang|cognom=Wang}}</ref>L’augment cada vegada més gran de la demanda interna de productes lactis i una gran bretxa entre la demanda i l’oferta de la demanda podria comportar que l’Índia sigui un importador net de productes lactis en el futur.<ref>{{Ref-web|títol=Supplemental Information 5: Public bicycle data set from April 1, 2015 to June 30, 2015|url=http://dx.doi.org/10.7717/peerj-cs.224/supp-5|consulta=2020-05-07}}</ref> Nova Zelanda, Alemanya i Països Baixos són els majors exportadors de productes lactis.<ref>{{Ref-web|títol=Figure 3.2.6. Share of top three exporting countries in world exports of oilseeds and oilseed products|url=http://dx.doi.org/10.1787/888933381778|consulta=2020-05-07}}</ref> La Xina i Rússia van ser els majors importadors mundials de llet i productes lactis fins al 2016, quan els dos països es van autosuficient, contribuint a la glutxa mundial de llet. <ref>{{Ref-publicació|article=LC Headings from February-March 2016 Lists|url=http://dx.doi.org/10.31046/tcbv24no3_648|publicació=Theology Cataloging Bulletin|data=2016-05-01|issn=1548-8497|pàgines=3–5|volum=24|exemplar=3|doi=10.31046/tcbv24no3_648|nom=Ann|cognom=Heinrchs}}</ref>


A tot el món, més de sis mil milions de persones consumeixen llet i productes lactis. Més de 750 milions de persones viuen en llars de ramaderia. <ref>{{Ref-publicació|article=Food and Agriculture Organization of the United Nations Food Security Through Sustainable Crop Production./Food and Agriculture Organization of the United Nations Food Security Through Sustainable Crop Production./Annual report: crop improvement and seed|url=http://dx.doi.org/10.2458/azu_acku_serial_s271_f66_v2001|data=2012}}</ref>
⚫
Com a producte agrícola, la llet, també anomenada llet lactia, s’extreu d’animals de granja durant o poc després de l’embaràs. Les explotacions làctiques van produir prop de 730 milions de tones de llet el 2011,<ref>{{Ref-publicació|article=OECD-FAO Agricultural Outlook 2012|url=http://dx.doi.org/10.1787/agr_outlook-2012-en|publicació=OECD-FAO Agricultural Outlook|data=2012-07-11|issn=1999-1142|doi=10.1787/agr_outlook-2012-en}}</ref> de 260 milions de vaques lacties.<ref>{{Ref-publicació|article=Work Integrated Learning: A Conceptual Model|url=http://dx.doi.org/10.15242/icehm.ed0314048|editorial=International Centre of Economics, Humanities and Management|data=2014-03-22|doi=10.15242/icehm.ed0314048}}</ref> L’Índia és el major productor mundial de llet i és el principal exportador de llet desnatada en pols, tot i que exporta pocs altres productes lactis.<ref>{{Ref-publicació|article=Mackie, Sir Richard, (1851–30 June 1923), JP; ship owner and coal exporter|url=http://dx.doi.org/10.1093/ww/9780199540884.013.u199727|editorial=Oxford University Press|data=2007-12-01}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Calendar of Forthcoming Meetings Powder Diffraction June 2015|url=http://dx.doi.org/10.1017/s0885715615000184|publicació=Powder Diffraction|data=2015-06|issn=0885-7156|pàgines=188–189|volum=30|exemplar=2|doi=10.1017/s0885715615000184|nom=Gang|cognom=Wang}}</ref>L’augment cada vegada més gran de la demanda interna de productes lactis i una gran bretxa entre la demanda i l’oferta de la demanda podria comportar que l’Índia sigui un importador net de productes lactis en el futur.<ref>{{Ref-web|títol=Supplemental Information 5: Public bicycle data set from April 1, 2015 to June 30, 2015|url=http://dx.doi.org/10.7717/peerj-cs.224/supp-5|consulta=2020-05-07}}</ref> Nova Zelanda, Alemanya i Països Baixos són els majors exportadors de productes lactis. [10] La Xina i Rússia van ser els majors importadors mundials de llet i productes lactis fins al 2016, quan els dos països es van autosuficient, contribuint a la glutxa mundial de llet. [11]

== Nutrició i salut ==

=== Recerca mèdica ===
En general, la llet de vaca pot ser útil per millorar una dieta d’una altra manera de mala qualitat, però per a una dieta altrament sana, és redundant o possiblement perjudicial.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Milk and Health|url=http://dx.doi.org/10.1056/nejmra1903547|publicació=New England Journal of Medicine|data=2020-02-13|issn=0028-4793|pàgines=644–654|volum=382|exemplar=7|doi=10.1056/nejmra1903547|nom=Walter C.|cognom=Willett|nom2=David S.|cognom2=Ludwig}}</ref>

No hi ha bones proves que el consum de llet ajudi a prevenir fractures òssies, tot i que el govern nord-americà ho recomana amb aquest propòsit.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|títol=Revised Dietary Guidelines to Help Americans Live Healthier Lives|url=http://dx.doi.org/10.1037/e494592006-004|data=2005|consulta=2020-05-07}}</ref>

Una revisió del 2008 va trobar evidències que suggereixen que el consum de llet és eficaç per promoure el creixement muscular.<ref>{{Ref-publicació|article=Milk: the new sports drink? A Review|url=http://dx.doi.org/10.1186/1550-2783-5-15|publicació=Journal of the International Society of Sports Nutrition|data=2008-10-02|issn=1550-2783|volum=5|exemplar=1|doi=10.1186/1550-2783-5-15|nom=Brian D|cognom=Roy}}</ref> Alguns estudis han suggerit que l'àcid linoleic conjugat, que es pot trobar en productes lactis, és un suplement eficaç per reduir el greix corporal.<ref>{{Ref-publicació|article=Efficacy of conjugated linoleic acid for reducing fat mass: a meta-analysis in humans|url=http://dx.doi.org/10.1093/ajcn/85.5.1203|publicació=The American Journal of Clinical Nutrition|data=2007-05-01|issn=0002-9165|pàgines=1203–1211|volum=85|exemplar=5|doi=10.1093/ajcn/85.5.1203|nom=Leah D|cognom=Whigham|nom2=Abigail C|cognom2=Watras|nom3=Dale A|cognom3=Schoeller}}</ref>

=== Absorció de calci ===
El calci dels productes lactis té una biodisponibilitat més gran que el calci de certs vegetals, com els espinacs, que contenen nivells elevats d’agents quelants del calci, <ref>{{Ref-llibre|títol=LIPIDS|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-012134836-6/50009-3|editorial=Elsevier|data=1999|isbn=978-0-12-134836-6|pàgines=311–378|nom=TOM|cognom=BRODY}}</ref> però una biodisponibilitat similar o menor que el calci procedent de vegetals baixos en oxalats com el kale, el bròquil, o altres verdures del gènere Brassica.<ref>{{Ref-publicació|article=Calcium absorption from kale|url=http://dx.doi.org/10.1093/ajcn/51.4.656|publicació=The American Journal of Clinical Nutrition|data=1990-04-01|issn=0002-9165|pàgines=656–657|volum=51|exemplar=4|doi=10.1093/ajcn/51.4.656|nom=R P|cognom=Heaney|nom2=C M|cognom2=Weaver}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Your Mind Your Body, February 2011|url=http://dx.doi.org/10.1037/e571622011-001|data=2011|consulta=2020-05-07}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
<br />

Revisió del 22:48, 7 maig 2020

La llet és un aliment líquid blanc i ric en nutrients produït per les glàndules mamàries dels mamífers. És la font principal de nutrició per als mamífers lactants (inclosos els humans alletats) abans que puguin digerir altres tipus d’aliments.[1] La llet en lactància precoç conté calostre, que porta els anticossos de la mare a les cries i pot reduir el risc de moltes malalties. Conté molts altres nutrients [2] incloent proteïnes i lactosa. El consum entre llet entre espècies no és infreqüent, particularment entre els humans, molts dels quals consumeixen llet d’altres mamífers. [3][4]

Got de llet

Com a producte agrícola, la llet, també anomenada llet lactia, s’extreu d’animals de granja durant o poc després de l’embaràs. Les explotacions làctiques van produir prop de 730 milions de tones de llet el 2011,[5] de 260 milions de vaques lacties.[6] L’Índia és el major productor mundial de llet i és el principal exportador de llet desnatada en pols, tot i que exporta pocs altres productes lactis.[7][8]L’augment cada vegada més gran de la demanda interna de productes lactis i una gran bretxa entre la demanda i l’oferta de la demanda podria comportar que l’Índia sigui un importador net de productes lactis en el futur.[9] Nova Zelanda, Alemanya i Països Baixos són els majors exportadors de productes lactis.[10] La Xina i Rússia van ser els majors importadors mundials de llet i productes lactis fins al 2016, quan els dos països es van autosuficient, contribuint a la glutxa mundial de llet. [11]

A tot el món, més de sis mil milions de persones consumeixen llet i productes lactis. Més de 750 milions de persones viuen en llars de ramaderia. [12]

Nutrició i salut

Recerca mèdica

En general, la llet de vaca pot ser útil per millorar una dieta d’una altra manera de mala qualitat, però per a una dieta altrament sana, és redundant o possiblement perjudicial.[13]

No hi ha bones proves que el consum de llet ajudi a prevenir fractures òssies, tot i que el govern nord-americà ho recomana amb aquest propòsit.[13][14]

Una revisió del 2008 va trobar evidències que suggereixen que el consum de llet és eficaç per promoure el creixement muscular.[15] Alguns estudis han suggerit que l'àcid linoleic conjugat, que es pot trobar en productes lactis, és un suplement eficaç per reduir el greix corporal.[16]

Absorció de calci

El calci dels productes lactis té una biodisponibilitat més gran que el calci de certs vegetals, com els espinacs, que contenen nivells elevats d’agents quelants del calci, [17] però una biodisponibilitat similar o menor que el calci procedent de vegetals baixos en oxalats com el kale, el bròquil, o altres verdures del gènere Brassica.[18][19]

Referències

  1. ↑ Van Winckel, Myriam; Vande Velde, Saskia; De Bruyne, Ruth; Van Biervliet, Stephanie «Clinical practice». European Journal of Pediatrics, 170, 12, 13-09-2011, pàg. 1489–1494. DOI: 10.1007/s00431-011-1547-x. ISSN: 0340-6199.
  2. ↑ Pehrsson, P.R.; Haytowitz, D.B.; Holden, J.M.; Perry, C.R.; Beckler, D.G. «USDA's National Food and Nutrient Analysis Program: Food Sampling». Journal of Food Composition and Analysis, 13, 4, 2000-08, pàg. 379–389. DOI: 10.1006/jfca.1999.0867. ISSN: 0889-1575.
  3. ↑ Breastfeeding : biocultural perspectives. New York: Aldine De Gruyter, 1995. ISBN 0-202-01191-7. 
  4. ↑ American folk medicine : a symposium. Berkeley: University of California Press, 1976. ISBN 0-520-02941-0. 
  5. ↑ «OECD-FAO Agricultural Outlook 2012». OECD-FAO Agricultural Outlook, 11-07-2012. DOI: 10.1787/agr_outlook-2012-en. ISSN: 1999-1142.
  6. ↑ «Work Integrated Learning: A Conceptual Model». Falta indicar la publicació. International Centre of Economics, Humanities and Management, 22-03-2014. DOI: 10.15242/icehm.ed0314048.
  7. ↑ «Mackie, Sir Richard, (1851–30 June 1923), JP; ship owner and coal exporter». Falta indicar la publicació. Oxford University Press, 01-12-2007.
  8. ↑ Wang, Gang «Calendar of Forthcoming Meetings Powder Diffraction June 2015». Powder Diffraction, 30, 2, 2015-06, pàg. 188–189. DOI: 10.1017/s0885715615000184. ISSN: 0885-7156.
  9. ↑ «Supplemental Information 5: Public bicycle data set from April 1, 2015 to June 30, 2015». [Consulta: 7 maig 2020].
  10. ↑ «Figure 3.2.6. Share of top three exporting countries in world exports of oilseeds and oilseed products». [Consulta: 7 maig 2020].
  11. ↑ Heinrchs, Ann «LC Headings from February-March 2016 Lists». Theology Cataloging Bulletin, 24, 3, 01-05-2016, pàg. 3–5. DOI: 10.31046/tcbv24no3_648. ISSN: 1548-8497.
  12. ↑ «Food and Agriculture Organization of the United Nations Food Security Through Sustainable Crop Production./Food and Agriculture Organization of the United Nations Food Security Through Sustainable Crop Production./Annual report: crop improvement and seed». Falta indicar la publicació, 2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 Willett, Walter C.; Ludwig, David S. «Milk and Health». New England Journal of Medicine, 382, 7, 13-02-2020, pàg. 644–654. DOI: 10.1056/nejmra1903547. ISSN: 0028-4793.
  14. ↑ «Revised Dietary Guidelines to Help Americans Live Healthier Lives», 2005. [Consulta: 7 maig 2020].
  15. ↑ Roy, Brian D «Milk: the new sports drink? A Review». Journal of the International Society of Sports Nutrition, 5, 1, 02-10-2008. DOI: 10.1186/1550-2783-5-15. ISSN: 1550-2783.
  16. ↑ Whigham, Leah D; Watras, Abigail C; Schoeller, Dale A «Efficacy of conjugated linoleic acid for reducing fat mass: a meta-analysis in humans». The American Journal of Clinical Nutrition, 85, 5, 01-05-2007, pàg. 1203–1211. DOI: 10.1093/ajcn/85.5.1203. ISSN: 0002-9165.
  17. ↑ BRODY, TOM. LIPIDS. Elsevier, 1999, p. 311–378. ISBN 978-0-12-134836-6. 
  18. ↑ Heaney, R P; Weaver, C M «Calcium absorption from kale». The American Journal of Clinical Nutrition, 51, 4, 01-04-1990, pàg. 656–657. DOI: 10.1093/ajcn/51.4.656. ISSN: 0002-9165.
  19. ↑ «Your Mind Your Body, February 2011», 2011. [Consulta: 7 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contraindicació_de_la_llet_per_al_consum_humà_adult&oldid=23487321»