Terra Indígena Waimiri Atroari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 37: Línia 37:
{{referències}}
{{referències}}


==Fonts==
{{refbegin}}
*{{citation
|last1=Andrews|first1=Chris|last2=McGuire|first2=Matt|title=Post-Conflict Literature: Human Rights, Peace, Justice
|url=https://books.google.com/books?id=JysFDAAAQBAJ&pg=PA122|accessdate=2016-07-29|date=2016-04-20|publisher=Routledge|isbn=978-1-317-42506-9}}
*{{citation
|last=Baines|first=Stephen G.|editor=Adolfo de Oliveira|title=Decolonising Indigenous Rights
|chapter-url=https://books.google.com/books?id=Xdp-AgAAQBAJ&pg=PA46|accessdate=2016-07-29|date=2008-10-27|publisher=Routledge|isbn=978-1-134-30076-1
|chapter=The Reconstruction of Waimiri-Atroari Territory}}
*{{citation |ref={{harvid|Balbina, a hidrelétrica que não deu certo – CEPA}}
|title=Balbina, a hidrelétrica que não deu certo|publisher=CEPA: Centro de Ensino e Pesquisa Aplicada
|url=http://www.cepa.if.usp.br/energia/energia1999/Grupo2B/Hidraulica/balbina.htm |accessdate=2016-07-29}}
*{{citation|ref={{harvid|Contemporary Waimiri Atroari society – ISA}}
|title=Contemporary Waimiri Atroari society|publisher=ISA: Instituto Socioambiental
|url=https://pib.socioambiental.org/en/povo/waimiri-atroari/702|accessdate=2016-07-29}}
*{{citation |title=Minsur seeking to develop Brazil's Pitinga tin mine, boost Peru reserves
|last=Emery|first=Alex|date=3 April 2014|journal=Business News Americas
|url=http://www.bnamericas.com/en/news/mining/minsur-seeking-to-develop-brazils-pitinga-tin-mine-boost-peru-reserves|accessdate=2016-07-29}}
*{{citation|ref={{harvid|Justiça suspende licença ambiental ... Folha}}
|title=Justiça suspende licença ambiental para Linhão de Tucuruí |date=23 February 2016|language=Portuguese|work=Folha Web|publisher=Editora Boa Vista
|url=http://www.folhabv.com.br/noticia/Justica-suspende-licenca-ambiental-para-Linhao-de-Tucurui/14156|accessdate=2016-07-28}}
*{{citation|ref={{harvid|Justiça suspende licença – Amazônia Real}}
|title=Justiça suspende licença prévia do Linhão de Tucuruí até consulta à indígenas|publisher=Amazônia Real |date=2 March 2016|language=Portuguese
|url=http://infoamazonia.org/pt/2016/03/license-to-power-transmission-line-is-suspended-until-indigenous-consultation/#!/story=post-14665|accessdate=2016-07-28}}
*{{citation|ref={{harvid|Licença prévia do linhão do Tucuruí é suspensa...}}|work=Portal Amazônia |date=24 February 2016
|title=Licença prévia do linhão do Tucuruí é suspensa pela Justiça no Amazonas|language=Portuguese
|url=http://portalamazonia.com/noticias-detalhe/cidades/licenca-previa-do-linhao-do-tucurui-e-suspensa-pela-justica-no-amazonas/?cHash=a779cc72dd5d771d6d4bbf832390caa6}}
*{{citation|journal=Sociedade & Natureza|issn=1982-4513|volume=23|issue=3|location=Uberlândia |year=2011|language=Portuguese
|last1=Rodrigues |last2=Pinheiro |first1=Eduardo Paschoal |first2=Eduardo da Silva|title=O desflorestamento ao longo da rodovia BR-174 (Manaus/AM - Boa Vista/RR)
|pages=513–528|doi=10.1590/S1982-45132011000300011|url=http://www.scielo.br/pdf/sn/v23n3/v23n3a11.pdf|accessdate=2016-07-29|doi-access=free}}
*{{citation|ref={{harvid|Terra Indígena Waimiri Atroari – ISA}}|language=Portuguese
|title=Terra Indígena Waimiri Atroari|publisher=ISA: Instituto Socioambiental
|url=https://ti.socioambiental.org/#!/pt-br/terras-indigenas/3902|accessdate=2016-07-28}}
*{{citation|ref={{harvid|The Company - History: Mineração Taboca}}
|title=The Company - History|publisher=Mineração Taboca
|url=http://www.mtaboca.com.br/eng/empresa/historico.asp|accessdate=2016-07-29}}
*{{citation|ref={{harvid|The rights and wrongs of Belo Monte}}
|title=The rights and wrongs of Belo Monte|date=4 May 2013 |journal=[[The Economist]]
|url=https://www.economist.com/news/americas/21577073-having-spent-heavily-make-worlds-third-biggest-hydroelectric-project-greener-brazil|accessdate=2016-07-29}}
*{{citation |title=Waimiri Atroari não autorizam linhão de Tucuruí em suas terras
|last=Trajano |first=Andrezza|date=7 January 2016 |language=Portuguese|work=Amazônia Real
|url=http://amazoniareal.com.br/waimiri-atroari-nao-autorizam-linhao-de-tucurui-em-suas-terras/|accessdate=2016-07-28}}
*{{citation |title=Desembargador federal libera continuidade das obras do Linhão de Tucuruí|date=12 March 2016
|last=Valério |first=Luiz|journal=Boa Vista Agora
|url=http://www.boavistaagora.com.br/desembargador-federal-libera-continuidade-das-obras-do-linhao-de-tucurui/|accessdate=2016-07-28}}
*{{citation|ref={{harvid|Waimiri Atroari: Contact Situation – ISA}}
|title=Waimiri Atroari: Contact Situation|publisher=ISA: Instituto Socioambiental
|url=https://pib.socioambiental.org/en/povo/waimiri-atroari/701|accessdate=2016-07-29}}
{{refend}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Terres indígenes del Brasil]]
[[Categoria:Terres indígenes del Brasil]]

Revisió del 01:15, 10 oct 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaTerra Indígena Waimiri Atroari
Imatge
Localització
Map
 0° 52′ S, 60° 31′ O / 0.86°S,60.52°O / -0.86; -60.52
EstatBrasil
Unitat FederativaRoraima Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.009 Modifica el valor a Wikidata (0,08 hab./km²)
Geografia
Superfície25.859 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1989 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webterrasindigenas.org.br… Modifica el valor a Wikidata

La Terra Indígena Waimiri Atroari és una terra indígena als estats de l'Amazones i Roraima, Brasil. Hi ha hagut una llarga història de conflictes violents entre els indígenes Waimiri-atroaris i els nouvinguts d'altres parts del Brasil. Des dels anys seixanta hi ha hagut molts esforços per "civilitzar" els Waimiri-Atroari per evitar problemes amb l'autopista BR-174, que travessa tot el territori, i amb mines d'estany i l'enorme embassament Balbina. Ara el territori és considerablement més reduït, però hi ha hagut millores en el nivell de vida.

Ubicació

El territori té una superfície de 25.859,10 km², dividida entre els estats d'Amazones i Roraima. Es troba al nord-oest de l’embassament massiu de l'embassament Balbina i a l’est del Riu Negro.[1] La reserva conté les conques dels rius Jauaperi i Camanaú i els seus afluents, l'Alalaú, Curiaú, Pardo i Santo Antonio do Abonari.[2] La carretera federal BR-174 de Manaus a Boa Vista travessa la reserva de sud a nord.[3]

Història

El primer contacte europeu registrat amb els Waimiri-Atroari va ser quan el botànic João Barbosa Rodrigues va viatjar per diversos pobles de la regió el 1884. El van seguir els caçadors que buscaven pell d’animals, nous del Brasil, palissandre, cautxú i altres recursos naturals. Els intrusos van ser atacats per indis armats amb arcs i fletxes. Com a resposta, el govern va muntar expedicions militars en què van morir molts indis.[4] Una aproximació aproximada de la població a principis del segle XX és de 2000 a 6.000.[2] Alípio Bandeira del Serviço de Proteção ao Índio (SPI) va viatjar a la regió del riu Jauaperi el 1911 i va establir la primera estació d'atracció índia al riu el 1912, on va establir els primers contactes amistosos amb persones que llavors es deien Uaimirys. No obstant això, els recol·lectors de productes naturals continuen envaint el territori i el cicle d'atacs als recol·lectors i les represàlies del govern van continuar. Es van destruir pobles sencers.[4]

El SPI fou substituït per la Fundação Nacional do Índio (Funai) el 1967. Gilberto Pinto Figueiredo de Funai va iniciar contactes amistosos amb els indígenes per preparar-los per a la construcció de la carretera BR-174 a través de la seva terra, després va ser substituït pel sacerdot italià Giovanni Calleri en un esforç per accelerar el procés. Calleri va dirigir una expedició de deu persones al territori. Tots els membres menys un van ser assassinats i Figueiredo va ser nomenat de nou.[4] Funai va establir el Front d'Atracció Waimiri-Atroari (FAWA) el 1970 amb l'objectiu d'accelerar la integració dels indis a la societat brasilera..[5] La reserva indígena Waimiri Atroari es va delimitar mitjançant el decret 68.907 de 13 de juliol de 1971.[6]

Projectes de desenvolupament

BR-174

BR-174 a la terra índia Waimiri Atroari

Els governs estatals de de Roirama i Amazonas va decidir construir una carretera entre Manaus i Caracaraí a finals dels anys seixanta i va demanar a l'SPI que accelerés la pacificació dels indis el territori dels quals travessaria la carretera. El projecte de l'autopista va ser assumit pel govern federal i es va ampliar fins a convertir-se en la carretera BR-174 de Manaus a Boa Vista. La tasca es va assignar a un batalló de la construcció de l'exèrcit.[4] El tram del BR-174 que travessa el territori es va construir entre el 1972 i el 1979. [6] L'exèrcit va ignorar les directrius de Funai per tractar els Waimiri-Atroari i augmentaren les tensions amb els indis.[4] El 2014 la Comissió de la Veritat del Brasil publicada per Funai calcula que la població Waimiri-Atroari va caure d’uns 3.000 el 1972 a 1.000 el 1974. Sembla que l'objectiu del règim militar era eliminar els Waimiri-Atroari i altres pobles indígenes.[7]

Referències

  1. ↑ Terra Indígena Waimiri Atroari – ISA.
  2. ↑ 2,0 2,1 Contemporary Waimiri Atroari society – ISA.
  3. ↑ Terra indígena Waimiri Atroari - ISA.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Waimiri Atroari: Contact Situation – ISA.
  5. ↑ Baines, 2008, p. 46.
  6. ↑ 6,0 6,1 Baines, 2008, p. 50.
  7. ↑ Andrews i McGuire, 2016, p. 122.

Fonts

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terra_Indígena_Waimiri_Atroari&oldid=28393762»