Ovella Polly: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències |
Referències |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
L{{'}}'''ovella Polly''' va ser la primera ovella clònica i transgènica alhora. Aquest individu únic va ser creat al Roslin Institute a Edinburg, l'any 1997, cinc mesos després del naixement de l'[[ovella Dolly]] i pel mateix equip d'investigadors liderat per [[Ian Wilmut]].<ref>{{Ref-publicació|article=Production of gene-targeted sheep by nuclear transfer from cultured somatic cells|cognom=McCreath|nom5=A. E.|cognom4=Colman|nom4=A.|cognom3=Campbell|nom3=K. H. S.|cognom2=Howcroft|nom2=J.|nom=K. J.|url=https://www.nature.com/articles/35016604|llengua=en|doi=10.1038/35016604|exemplar=6790|volum=405|pàgines=1066–1069|issn=1476-4687|data=2000-06|publicació=Nature|cognom5=Schnieke}}</ref> |
L{{'}}'''ovella Polly''' va ser la primera ovella clònica i transgènica alhora. Aquest individu únic va ser creat al Roslin Institute a Edinburg, l'any 1997, cinc mesos després del naixement de l'[[ovella Dolly]] i pel mateix equip d'investigadors liderat per [[Ian Wilmut]].<ref>{{Ref-publicació|article=Production of gene-targeted sheep by nuclear transfer from cultured somatic cells|cognom=McCreath|nom5=A. E.|cognom4=Colman|nom4=A.|cognom3=Campbell|nom3=K. H. S.|cognom2=Howcroft|nom2=J.|nom=K. J.|url=https://www.nature.com/articles/35016604|llengua=en|doi=10.1038/35016604|exemplar=6790|volum=405|pàgines=1066–1069|issn=1476-4687|data=2000-06|publicació=Nature|cognom5=Schnieke}}</ref> |
||
En aquest cas el procés es va dur a terme inserint un gen humà de valor terapèutic en cèl·lules fetals d'ovella i van aplicar el procediment habitual ja realitzat amb èxit en l'ovella Dolly. |
En aquest cas el procés es va dur a terme inserint un gen humà de valor terapèutic en cèl·lules fetals d'ovella i van aplicar el procediment habitual ja realitzat amb èxit en l'ovella Dolly.<ref>{{Ref-publicació|article=The Dolly case, the Polly drug, and the morality of human cloning|url=http://www.scielo.br/j/csp/a/DQFYvrvDzFn6DfsFzGLH8xf/?lang=en|publicació=Cadernos de Saúde Pública|data=1999|issn=0102-311X|pàgines=S51–S64|volum=15|doi=10.1590/S0102-311X1999000500007|llengua=en|nom=Fermin Roland|cognom=Schramm}}</ref> |
||
Polly va ser anomenada així per ser de la raça Poll Dorset. Són ovelles transgèniques (en essència no clòniques) que produeixen la proteïna alfa1proteinasa (anteriorment coneguda com a [[Alfa-1-antitripsina|alfa-1antitripsina]]) així com els factors de coagulació VII i IX.<ref>{{Ref-publicació|article=Dolly, Polly and other ‘ollys’: likely impact of cloning technology on biomedical uses of livestock|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1050386299000224|publicació=Genetic Analysis: Biomolecular Engineering|data=1999-11-01|issn=1050-3862|pàgines=167–173|volum=15|exemplar=3|doi=10.1016/S1050-3862(99)00022-4|llengua=en|nom=Alan|cognom=Colman}}</ref> |
Polly va ser anomenada així per ser de la raça Poll Dorset. Són ovelles transgèniques (en essència no clòniques) que produeixen la proteïna alfa1proteinasa (anteriorment coneguda com a [[Alfa-1-antitripsina|alfa-1antitripsina]]) així com els factors de coagulació VII i IX.<ref>{{Ref-publicació|article=Dolly, Polly and other ‘ollys’: likely impact of cloning technology on biomedical uses of livestock|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1050386299000224|publicació=Genetic Analysis: Biomolecular Engineering|data=1999-11-01|issn=1050-3862|pàgines=167–173|volum=15|exemplar=3|doi=10.1016/S1050-3862(99)00022-4|llengua=en|nom=Alan|cognom=Colman}}</ref> |
||
Va morir un any després de ser clonada. |
Va morir un any després de ser clonada. |
||
Els casos de clonació suposen un debat ètic i moral que es basa en l'existència de raons per aplicar la clonació als éssers humans, com ara la salut, i sobre quines motivacions podrien suscitar l'exercici de la [[clonació humana]].<ref>{{Ref-publicació|article="Goodbye Dolly?" The ethics of human cloning.|url=https://jme.bmj.com/content/23/6/353|publicació=Journal of Medical Ethics|data=1997-12-01|issn=0306-6800|pmc=PMC1377577|pmid=9451604|pàgines=353–360|volum=23|exemplar=6|doi=10.1136/jme.23.6.353|llengua=en|nom=J.|cognom=Harris}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Cloning: The Work Not Done|url=https://www.jstor.org/stable/3527796|publicació=The Hastings Center Report|data=1997|issn=0093-0334|pàgines=18–20|volum=27|exemplar=5|doi=10.2307/3527796|nom=Daniel|cognom=Callahan}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 22:55, 30 oct 2021
| Tipus | mamífer clonat  |
|---|---|
L'ovella Polly va ser la primera ovella clònica i transgènica alhora. Aquest individu únic va ser creat al Roslin Institute a Edinburg, l'any 1997, cinc mesos després del naixement de l'ovella Dolly i pel mateix equip d'investigadors liderat per Ian Wilmut.[1]
En aquest cas el procés es va dur a terme inserint un gen humà de valor terapèutic en cèl·lules fetals d'ovella i van aplicar el procediment habitual ja realitzat amb èxit en l'ovella Dolly.[2]
Polly va ser anomenada així per ser de la raça Poll Dorset. Són ovelles transgèniques (en essència no clòniques) que produeixen la proteïna alfa1proteinasa (anteriorment coneguda com a alfa-1antitripsina) així com els factors de coagulació VII i IX.[3]
Va morir un any després de ser clonada.
Els casos de clonació suposen un debat ètic i moral que es basa en l'existència de raons per aplicar la clonació als éssers humans, com ara la salut, i sobre quines motivacions podrien suscitar l'exercici de la clonació humana.[4][5]
Referències
- ↑ McCreath, K. J.; Howcroft, J.; Campbell, K. H. S.; Colman, A.; Schnieke, A. E. «Production of gene-targeted sheep by nuclear transfer from cultured somatic cells» (en anglès). Nature, 405, 6790, 2000-06, pàg. 1066–1069. DOI: 10.1038/35016604. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Schramm, Fermin Roland «The Dolly case, the Polly drug, and the morality of human cloning» (en anglès). Cadernos de Saúde Pública, 15, 1999, pàg. S51–S64. DOI: 10.1590/S0102-311X1999000500007. ISSN: 0102-311X.
- ↑ Colman, Alan «Dolly, Polly and other ‘ollys’: likely impact of cloning technology on biomedical uses of livestock» (en anglès). Genetic Analysis: Biomolecular Engineering, 15, 3, 01-11-1999, pàg. 167–173. DOI: 10.1016/S1050-3862(99)00022-4. ISSN: 1050-3862.
- ↑ Harris, J. «"Goodbye Dolly?" The ethics of human cloning.» (en anglès). Journal of Medical Ethics, 23, 6, 01-12-1997, pàg. 353–360. DOI: 10.1136/jme.23.6.353. ISSN: 0306-6800. PMC: PMC1377577. PMID: 9451604.
- ↑ Callahan, Daniel «Cloning: The Work Not Done». The Hastings Center Report, 27, 5, 1997, pàg. 18–20. DOI: 10.2307/3527796. ISSN: 0093-0334.