Llei de Conway: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Conway's law» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:08, 4 gen 2022
La Llei de Conway és un adagi que afirma que els sistemes de disseny de les organitzacions s'emmirallen en les seves mateixes estructures de comunicació pròpies. És anomenat a partir del nom del programador d'ordinadors Melvin Conway, qui va introduir la idea el 1967.[1] Les seves paraules originals foren:
La llei es basa en el raonament que dins ordre per un mòdul de programari per funcionar, els autors múltiples han de comunicar freqüentment amb cada altre. Per això, l'estructura d'interfície del programari d'un sistema reflectirà les fronteres socials de les organitzacions que el van produir, a través de quina comunicació és més difícil. Conway la llei va ser pretesa com a observació sociològica vàlida, tot i que de vegades és utilitzat en un context humorístic. Va ser batejat Conway llei per participants al 1968 Simposi Nacional en Programació Modular.[2]
En termes col·loquials, vol dir que el programari o els sistemes automatitzats acaben "tenint la forma" de l'estructura organitzativa en què estan dissenyats o per a què estan dissenyats. Algunes interpretacions de la llei diuen que aquesta reflexió de patrons organitzatius és una característica útil d'aquests sistemes, mentre que altres interpretacions diuen que és simplement el resultat de la naturalesa humana o del biaix organitzatiu.
Variacions
Eric S. Raymond, un defensor del codi obert, va reiterar la llei de Conway a The New Hacker's Dictionary, una obra de referència basada en l'Jargon File, un glossari i diccionari d'ús de l'argot utilitzat pels programadors informàtics. L'organització del programari i l'organització de l'equip de programari seran congruents, va dir. Resumint un exemple al document de Conway, Raymond va escriure: Raymond també presentà l'esmena de Tom Cheatham a la Llei de Conway, que diu: Yourdon i Constantine, en el seu llibre de 1979 sobre Disseny estructurat, van donar una variació més profunda de la llei de Conway: James O. Coplien i Neil B. Harrison van afirmar en un llibre de 2004 relacionat amb els patrons organitzatius del desenvolupament de programari àgil:
Donant suport a l'evidència
Un exemple de l'impacte de la Llei de Conway es pot trobar en el disseny d'alguns llocs web de les organitzacions. Nigel Bevan va afirmar en un article de 1997, sobre problemes d'usabilitat als llocs web: "Les organitzacions sovint produeixen llocs web amb un contingut i una estructura que reflecteix les preocupacions internes de l'organització més que les necessitats dels usuaris del lloc". [3]
L'evidència en suport de la llei de Conway ha estat publicada per un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Harvard Business School que, utilitzant "la hipòtesi del reflex" com a terme equivalent per a la llei de Conway, van trobar "evidències sòlides per donar suport a la hipòtesi del reflex", i que "el producte desenvolupat per l'organització poc acoblada és significativament més modular que el producte de l'organització estretament acoblada". Els autors destacaren l'impacte de "les decisions de disseny organitzatiu en l'estructura tècnica dels artefactes que aquestes organitzacions despleguen posteriorment". [4]
Nagappan, Murphy i Basili a la Universitat de Maryland en col·laboració amb Microsoft, [5] i Syeed i Hammouda a la Universitat Tecnològica de Tampere a Finlàndia han dut a terme estudis de casos addicionals i de suport de la llei de Conway. [6]
Vegeu també
- Dimensions cognitives de notacions
- Deutsch Límit
- Teoria organitzativa
- Regulador bo
Referències
- ↑ Conway, Melvin. «Conway's Law». Mel Conway’s Home Page. Arxivat de l'original el 2019-09-29. [Consulta: 29 setembre 2019].
- ↑ Yourdon, Edward. Structured Design: Fundamentals of a Discipline of Computer Program and Systems Design. 2nd. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall, 1979. ISBN 0138544719. OCLC 4503223.
- ↑ (November 1997) "Usability issues in website design" a Proceedings of the Seventh International Conference on Human-Computer Interaction (HCI International '97). 2: 803–806, San Francisco, California, USA: Elsevier
- ↑ MacCormack, Alan; Rusnak, John; Baldwin, Carliss Y. SSRN Working Paper Series, 2011. DOI: 10.2139/ssrn.1104745. ISSN: 1556-5068. «We find strong evidence to support the mirroring hypothesis. In all of the pairs we examine, the product developed by the loosely-coupled organization is significantly more modular than the product from the tightly-coupled organization. […] Our results have significant managerial implications, in highlighting the impact of organizational design decisions on the technical structure of the artifacts that these organizations subsequently develop.»
- ↑ Nagappan, Nachiappan; Murphy, Brendan; Basili, Victor Proceedings of the 13th International Conference on Software Engineering - ICSE '08 [New York, New York, USA], 2008, pàg. 521. DOI: 10.1145/1368088.1368160.
- ↑ Syeed, M. M. Mahbubul. «Socio-technical Congruence in OSS Projects: Exploring Conway's Law in FreeBSD». A: Open Source Software: Quality Verification. 404, 2013, p. 109–126 (IFIP Advances in Information and Communication Technology). DOI 10.1007/978-3-642-38928-3_8. ISBN 978-3-642-38927-6.
Bibliografia
- Alan MacCormack, John Rusnak & Carliss Baldwin, 2012, "Exploring the Duality between Product and Organizational Architectures: A Test of the 'Mirroring' Hypothesis," Research Policy 41:1309–1324 [earlier Harvard Business School Working Paper 08-039], see [1], accessed 9 March 2015.
- Lise Hvatum & Allan Kelly, Eds., "What do I think about Conway's Law now? Conclusions of a EuroPLoP 2005 Focus Group," European Conference on Pattern Languages of Programs, Kloster Irsee, Germany, January 16, 2006, see [2], addressed 9 March 2015.
- Lyra Colfer & Carliss Baldwin. "The Mirroring Hypothesis: Theory, Evidence and Exceptions." Harvard Business School Working Paper, No. 16-124, April 2016. (Revised May 2016.) See [3], accessed 2 August 2016.