Mirmeleòntids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m simplificant dates de categories de manteniment
Referències
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=2019}}
{{Infotaula d'ésser viu
{{Infotaula d'ésser viu
| imatge = Myrmeleontidae roesel.jpg
| imatge = Myrmeleontidae roesel.jpg
Línia 18: Línia 17:
* [[Nemoleontinae]]
* [[Nemoleontinae]]
}}
}}
Els '''mirmeleòntids''' (Myrmeleontidae) són una [[Família (biologia)|família]] de l'[[Ordre (biologia)|ordre]] [[Neuroptera]], coneguts comunament com a '''formigues lleó'''.
Els '''mirmeleòntids''' (Myrmeleontidae)<ref>{{Ref-web|títol=Myrmeleontidae|url=https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/D3X|consulta=2022-03-27|editor=catalogueoflife.org}}</ref> són una [[Família (biologia)|família]] de l'[[Ordre (biologia)|ordre]] [[Neuroptera]], coneguts comunament com a '''formigues lleó'''.<ref>{{Ref-web|títol=Antlion Pit: "Antlion" in the World's Languages|url=https://www.antlionpit.com/language.html|consulta=2022-03-27|editor=antlionpit.com}}</ref>


El nom de formiga lleó es refereix a la larva, que viu en sòls sorrencs i excava un [[clot]] en forma d'[[embut]] en el fons del qual s'amaga, deixant sobresortir només les seves [[Mandíbula|mandíbules]]. Els insectes petits cauen en aquesta fossa i no poden sortir a causa de les parets de sorra solta, de manera que són menjats per la formiga lleó. Totes les larves de formigues lleó s'alimenten d'altres insectes, però no totes les espècies caven les clots.
El nom de formiga lleó es refereix a la larva, que viu en sòls sorrencs i excava un [[Clotada|clot]] en forma d'[[embut]] en el fons del qual s'amaga, deixant sobresortir només les seves [[Mandíbula|mandíbules]]. Els insectes petits cauen en aquesta fossa i no poden sortir a causa de les parets de sorra solta, de manera que són menjats per la formiga lleó. Totes les larves de formigues lleó s'alimenten d'altres insectes, però no totes les espècies caven els clots<ref>{{Ref-publicació|article=Digging the optimum pit: antlions, spirals and spontaneous stratification|cognom=Franks|nom5=Kim|cognom4=Sendova-Franks|nom4=Ana B.|cognom3=Falkenberg|nom3=Max|cognom2=Worley|nom2=Alan|nom=Nigel R.|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rspb.2019.0365|doi=10.1098/rspb.2019.0365|exemplar=1899|volum=286|pàgines=20190365|pmid=30900535|pmc=PMC6452065|data=2019-03-27|publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences|cognom5=Christensen}}</ref>.


Hi ha centenars d'espècies de mirmeleòntids. Quan estan desenvolupades completament, poden arribar a mesurar al voltant d'1 cm de longitud. Posseeix grans i poderoses mandíbules. Passa la fase de [[pupa]] a la primavera, a l'interior d'un [[capoll]] recobert de sorra. Els adults són depredadors, alimentant-se de petits insectes voladors, [[Eruga|erugues]] i altres espècies de formigues lleó. Es comuniquen per mitjà de feromones. Els seus ous els posen sobre la vegetació, sobre el sòl o lleugerament enterrats.
Hi ha centenars d'espècies de mirmeleòntids. Quan estan desenvolupades completament, poden arribar a mesurar al voltant d'1 cm de longitud. Posseeix grans i poderoses mandíbules. Passa la fase de [[pupa]] a la primavera, a l'interior d'un [[Capoll de seda|capoll]] recobert de sorra. Els adults són depredadors, alimentant-se de petits insectes voladors, [[Eruga|erugues]] i altres espècies de formigues lleó. Es comuniquen per mitjà de feromones. Els seus ous els posen sobre la vegetació, sobre el sòl o lleugerament enterrats.<ref>{{Ref-llibre|títol=Studying Vibrational Communication|url=https://books.google.com/books?id=snMrBAAAQBAJ&pg=PA319|editorial=Springer|data=2014-07-25|isbn=978-3-662-43607-3|llengua=en|nom=Reginald B.|cognom=Cocroft|nom2=Matija|cognom2=Gogala|nom3=Peggy S. M.|cognom3=Hill|nom4=Andreas|cognom4=Wessel|pàgines=319}}</ref>


Es troben, sobretot, a les regions tropicals, però a Europa viuen alguns gèneres, arribant una espècie fins i tot fins a [[Finlàndia]]. L'espècie mediterrània ''[[Palpessis libelluloides|Palpares libelluloides]]'' mereix especial esment, ja que arriba a mesurar els 11 cm d'envergadura.
Es troben, sobretot, a les regions tropicals, però a Europa viuen alguns gèneres, arribant una espècie fins i tot fins a [[Finlàndia]]. <ref>{{Ref-web|títol=Els mirmeleòntids: reis de formigues o formigues lleó|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-1025401.xml|consulta=2022-03-27|editor=Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural PPCC|obra=Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins|nom=Victor|cognom=Montserrat}}</ref>L'espècie mediterrània ''[[Palpessis libelluloides|Palpares libelluloides]]'' mereix especial esment, ja que arriba a mesurar els 11 cm d'envergadura.


== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}{{Commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}


Revisió del 20:37, 27 març 2022

Infotaula d'ésser viuMirmeleòntids
Myrmeleontidae Modifica el valor a Wikidata

Formiga lleó
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreNeuroptera
FamíliaMyrmeleontidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille 1803
Subfamílies

Els mirmeleòntids (Myrmeleontidae)[1] són una família de l'ordre Neuroptera, coneguts comunament com a formigues lleó.[2]

El nom de formiga lleó es refereix a la larva, que viu en sòls sorrencs i excava un clot en forma d'embut en el fons del qual s'amaga, deixant sobresortir només les seves mandíbules. Els insectes petits cauen en aquesta fossa i no poden sortir a causa de les parets de sorra solta, de manera que són menjats per la formiga lleó. Totes les larves de formigues lleó s'alimenten d'altres insectes, però no totes les espècies caven els clots[3].

Hi ha centenars d'espècies de mirmeleòntids. Quan estan desenvolupades completament, poden arribar a mesurar al voltant d'1 cm de longitud. Posseeix grans i poderoses mandíbules. Passa la fase de pupa a la primavera, a l'interior d'un capoll recobert de sorra. Els adults són depredadors, alimentant-se de petits insectes voladors, erugues i altres espècies de formigues lleó. Es comuniquen per mitjà de feromones. Els seus ous els posen sobre la vegetació, sobre el sòl o lleugerament enterrats.[4]

Es troben, sobretot, a les regions tropicals, però a Europa viuen alguns gèneres, arribant una espècie fins i tot fins a Finlàndia. [5]L'espècie mediterrània Palpares libelluloides mereix especial esment, ja que arriba a mesurar els 11 cm d'envergadura.

Referències

  1. ↑ «Myrmeleontidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 27 març 2022].
  2. ↑ «Antlion Pit: "Antlion" in the World's Languages». antlionpit.com. [Consulta: 27 març 2022].
  3. ↑ Franks, Nigel R.; Worley, Alan; Falkenberg, Max; Sendova-Franks, Ana B.; Christensen, Kim «Digging the optimum pit: antlions, spirals and spontaneous stratification». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 286, 1899, 27-03-2019, pàg. 20190365. DOI: 10.1098/rspb.2019.0365. PMC: PMC6452065. PMID: 30900535.
  4. ↑ Cocroft, Reginald B.; Gogala, Matija; Hill, Peggy S. M.; Wessel, Andreas. Studying Vibrational Communication (en anglès). Springer, 2014-07-25, p. 319. ISBN 978-3-662-43607-3. 
  5. ↑ Montserrat, Victor. «Els mirmeleòntids: reis de formigues o formigues lleó». Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins. Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural PPCC. [Consulta: 27 març 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirmeleòntids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mirmeleòntids&oldid=29790468»