Forusràcids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Referències
Referències
Línia 5: Línia 5:
| peu = Dibuix d'un ''[[Phorusrhacos longissimus]]'', de [[Charles R. Knight]]
| peu = Dibuix d'un ''[[Phorusrhacos longissimus]]'', de [[Charles R. Knight]]
}}
}}
Els '''forusràcids''' (Phorusrhacidae) foren unes [[aus]] [[dieta carnívora|carnívor]]es no voladores, els depredadors dominants a [[Sud-amèrica]] durant la major part del [[Cenozoic]].<ref>{{Ref-publicació|article=The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay|url=https://doi.org/10.1007/s12542-017-0388-y|publicació=PalZ|data=2018-06-01|issn=1867-6812|pàgines=365–372|volum=92|exemplar=2|doi=10.1007/s12542-017-0388-y|llengua=en|nom=Washington|cognom=Jones|nom2=Andrés|cognom2=Rinderknecht|nom3=Herculano|cognom3=Alvarenga|nom4=Felipe|cognom4=Montenegro|nom5=Martín|cognom5=Ubilla}}</ref> Feien entre un i tres metres d'alçada. ''Titanis walleri'', una de les espècies més grosses, també és conegut de [[Nord-amèrica]], fent-ne un dels pocs exemples d'animals que aparegueren a Sud-amèrica i que aconseguiren passar al continent nord-americà després de la formació de l'[[Istme de Panamà]]. No s'han trobat els avantpassats del ''T. walleri''; nogensmenys, és possible que hi hagi més espècies nord-americanes que encara no han estat descobertes. Del ''T. walleri'', només se n'ha trobat uns quants ossos, disseminats a Florida i en alguns jaciments de la costa de Texas; tampoc se n'ha trobat mai cap esquelet complet.
Els '''forusràcids''' (''Phorusrhacidae)'' foren unes [[aus]] [[dieta carnívora|carnívor]]es no voladores, els depredadors dominants a [[Sud-amèrica]] durant la major part del [[Cenozoic]], 62 a 0,1 milions d'anys (Mil·lions d'anys-Ma)<ref>{{Ref-publicació|article=The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay|url=https://doi.org/10.1007/s12542-017-0388-y|publicació=PalZ|data=2018-06-01|issn=1867-6812|pàgines=365–372|volum=92|exemplar=2|doi=10.1007/s12542-017-0388-y|llengua=en|nom=Washington|cognom=Jones|nom2=Andrés|cognom2=Rinderknecht|nom3=Herculano|cognom3=Alvarenga|nom4=Felipe|cognom4=Montenegro|nom5=Martín|cognom5=Ubilla}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes)|url=http://www.scielo.br/j/paz/a/4Fg4WZvd43qzy65KSpSyWLb/?lang=en|publicació=Papéis Avulsos de Zoologia|data=2003|issn=0031-1049|pàgines=55–91|volum=43|doi=10.1590/S0031-10492003000400001|llengua=en|nom=Herculano M. F.|cognom=Alvarenga|nom2=Elizabeth|cognom2=Höfling}}</ref>

== Descripció ==
Tenien una alçada d'1 a 3 m (3 a 10 peus). Es creu que els seus parents actuals més propers són les sèries de 80 centímetres d'alçada (31 polzades). ''Titanis walleri'', una de les espècies més grans, es coneix a Texas i Florida a Amèrica del Nord. Això fa que els forusàcids siguin l'únic gran depredador sud-americà conegut que va emigrar cap al nord al [[Gran intercanvi americà|Gran Intercanvi americà]] que va seguir la formació del pont terrestre de l'[[Istme de Panamà]] (el pols principal de l'intercanvi va començar fa uns 2,6 Ma; ''Titanis'' a 5 Ma va ser primerenc). migrant cap al nord).<ref>{{Ref-publicació|article=The Great American Biotic Interchange: Dispersals, Tectonics, Climate, Sea Level and Holding Pens|url=https://doi.org/10.1007/s10914-010-9144-8|publicació=Journal of Mammalian Evolution|data=2010-12-01|issn=1573-7055|pmc=PMC2987556|pmid=21125025|pàgines=245–264|volum=17|exemplar=4|doi=10.1007/s10914-010-9144-8|llengua=en|nom=Michael O.|cognom=Woodburne}}</ref>

Una vegada es va creure que ''T. walleri'' es va extingir a Amèrica del Nord al voltant del moment de l'arribada dels humans,<ref>{{Ref-publicació|article=The giant flightless bird Titanis walleri (Aves: Phorusrhacidae) from the Pleistocene coastal plain of south Texas|url=https://doi.org/10.1080/02724634.1995.10011266|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology|data=1995-12-27|issn=0272-4634|pàgines=842–844|volum=15|exemplar=4|doi=10.1080/02724634.1995.10011266|nom=Jon A.|cognom=Baskin}}</ref> però les datacions posteriors dels fòssils de ''Titanis'' no van proporcionar proves de la seva supervivència després d'1,8 Ma.<ref>{{Ref-publicació|article=Revised age of the late Neogene terror bird (Titanis) in North America during the Great American Interchange|url=https://doi.org/10.1130/G23186A.1|publicació=Geology|data=2007|issn=0091-7613|pàgines=123|volum=35|exemplar=2|doi=10.1130/g23186a.1|nom=Bruce J.|cognom=MacFadden|nom2=Joann|cognom2=Labs-Hochstein|nom3=Richard C.|cognom3=Hulbert|nom4=Jon A.|cognom4=Baskin}}</ref> No obstant això, els informes de l'Uruguai mostren noves troballes d'una forma relativament petita (''[[Psilopterus]]'') datats de fa 18.000 <ref>{{Ref-publicació|article=The youngest record of phorusrhacid birds (Aves, Phorusrhacidae) from the late Pleistocene of Uruguay|url=https://www.schweizerbart.de/papers/njgpa/detail/256/74956/The_youngest_record_of_phorusrhacid_birds_Aves_Pho?af=crossref|publicació=Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen|data=2010-05-01|pàgines=229–234|doi=10.1127/0077-7749/2010/0052|llengua=en|nom=Herculano|cognom=Alvarenga|nom2=Washington|cognom2=Jones|nom3=Andrés|cognom3=Rinderknecht}}</ref> i 96.000 <ref>{{Ref-publicació|article=The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay|url=https://doi.org/10.1007/s12542-017-0388-y|publicació=PalZ|data=2018-06-01|issn=1867-6812|pàgines=365–372|volum=92|exemplar=2|doi=10.1007/s12542-017-0388-y|llengua=en|nom=Washington|cognom=Jones|nom2=Andrés|cognom2=Rinderknecht|nom3=Herculano|cognom3=Alvarenga|nom4=Felipe|cognom4=Montenegro|nom5=Martín|cognom5=Ubilla}}</ref> anys implicarien que els foràcids hi van sobreviure fins fa molt poc temps (és a dir, fins al [[Plistocè]] final). Amb tot, l'informe inicial d'una data tan recent ha estat qüestionat.<ref>{{Ref-publicació|article=La posición sistemática de Hermosiornis (Aves, Phororhacoidea) y sus implicancias filogenéticos|url=http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S1853-04002013000100003&lng=es&nrm=iso&tlng=es|publicació=Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales|data=2013-06|issn=1853-0400|pàgines=39–60|volum=15|exemplar=1|cognom=Federico L}}</ref>


Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a "aus terrorífiques", car les espècies més grosses eren els depredadors dominants i uns dels [[dieta carnívora|carnívor]]s més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.
Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a "aus terrorífiques", car les espècies més grosses eren els depredadors dominants i uns dels [[dieta carnívora|carnívor]]s més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.

Revisió del 12:39, 13 nov 2022

Infotaula d'ésser viuForusràcids
Phorusrhacidae Modifica el valor a Wikidata

Dibuix d'un Phorusrhacos longissimus, de Charles R. Knight
Període
Paleocè – Pliocè
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCariamiformes
SuperfamíliaPhorusrhacoidea
FamíliaPhorusrhacidae Modifica el valor a Wikidata
Ameghino, 1889

Els forusràcids (Phorusrhacidae) foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic, 62 a 0,1 milions d'anys (Mil·lions d'anys-Ma)[1][2]

Descripció

Tenien una alçada d'1 a 3 m (3 a 10 peus). Es creu que els seus parents actuals més propers són les sèries de 80 centímetres d'alçada (31 polzades). Titanis walleri, una de les espècies més grans, es coneix a Texas i Florida a Amèrica del Nord. Això fa que els forusàcids siguin l'únic gran depredador sud-americà conegut que va emigrar cap al nord al Gran Intercanvi americà que va seguir la formació del pont terrestre de l'Istme de Panamà (el pols principal de l'intercanvi va començar fa uns 2,6 Ma; Titanis a 5 Ma va ser primerenc). migrant cap al nord).[3]

Una vegada es va creure que T. walleri es va extingir a Amèrica del Nord al voltant del moment de l'arribada dels humans,[4] però les datacions posteriors dels fòssils de Titanis no van proporcionar proves de la seva supervivència després d'1,8 Ma.[5] No obstant això, els informes de l'Uruguai mostren noves troballes d'una forma relativament petita (Psilopterus) datats de fa 18.000 [6] i 96.000 [7] anys implicarien que els foràcids hi van sobreviure fins fa molt poc temps (és a dir, fins al Plistocè final). Amb tot, l'informe inicial d'una data tan recent ha estat qüestionat.[8]

Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a "aus terrorífiques", car les espècies més grosses eren els depredadors dominants i uns dels carnívors més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.

Els animals vivents més propers als forusràcids són les seriemes.

Taxonomia

Després de la revisió feta per Alvarenga i Höfling, actualment hi ha 5 subfamílies, que contenen 13 gèneres i 17 espècies:

Alvarenga and Höfling no van incloure Ameghinornithinae ni Aenigmavis sapea, espècies europees, dins el grup dels forusràcids, ja que opinen que el primer grup en són parents propers, mentre que l'espècie Aenigmavis és de filiació incerta.

Referències

  1. ↑ Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés; Alvarenga, Herculano; Montenegro, Felipe; Ubilla, Martín «The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). PalZ, 92, 2, 01-06-2018, pàg. 365–372. DOI: 10.1007/s12542-017-0388-y. ISSN: 1867-6812.
  2. ↑ Alvarenga, Herculano M. F.; Höfling, Elizabeth «Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes)» (en anglès). Papéis Avulsos de Zoologia, 43, 2003, pàg. 55–91. DOI: 10.1590/S0031-10492003000400001. ISSN: 0031-1049.
  3. ↑ Woodburne, Michael O. «The Great American Biotic Interchange: Dispersals, Tectonics, Climate, Sea Level and Holding Pens» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 17, 4, 01-12-2010, pàg. 245–264. DOI: 10.1007/s10914-010-9144-8. ISSN: 1573-7055. PMC: PMC2987556. PMID: 21125025.
  4. ↑ Baskin, Jon A. «The giant flightless bird Titanis walleri (Aves: Phorusrhacidae) from the Pleistocene coastal plain of south Texas». Journal of Vertebrate Paleontology, 15, 4, 27-12-1995, pàg. 842–844. DOI: 10.1080/02724634.1995.10011266. ISSN: 0272-4634.
  5. ↑ MacFadden, Bruce J.; Labs-Hochstein, Joann; Hulbert, Richard C.; Baskin, Jon A. «Revised age of the late Neogene terror bird (Titanis) in North America during the Great American Interchange». Geology, 35, 2, 2007, pàg. 123. DOI: 10.1130/g23186a.1. ISSN: 0091-7613.
  6. ↑ Alvarenga, Herculano; Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés «The youngest record of phorusrhacid birds (Aves, Phorusrhacidae) from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 01-05-2010, pàg. 229–234. DOI: 10.1127/0077-7749/2010/0052.
  7. ↑ Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés; Alvarenga, Herculano; Montenegro, Felipe; Ubilla, Martín «The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). PalZ, 92, 2, 01-06-2018, pàg. 365–372. DOI: 10.1007/s12542-017-0388-y. ISSN: 1867-6812.
  8. ↑ Federico L «La posición sistemática de Hermosiornis (Aves, Phororhacoidea) y sus implicancias filogenéticos». Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales, 15, 1, 2013-06, pàg. 39–60. ISSN: 1853-0400.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forusràcids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forusràcids&oldid=30918766»