Eleccions presidencials de la República de la Xina de 1996: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
El resultat dels comicis fou la victòria del fins aleshores [[President de la República de la Xina|President]] [[Lee Teng-hui]], del [[Kuomintang|Partit Nacionalista]] (PN) i de [[Lien Chan]] com a Vice-president. Lee triumfà amb el 54% dels vots emesos. La seua elecció estigué precedida per proves militars amb míssils en aigües territorials per part de la [[República Popular Xinesa]] (RPX). Això fou un intent d'intimidació cap a l'electorat taiwanés i d'atemorir als votants de Lee, tot i que la tàctica fou un fracás. La participació fou del 76,04% del cens electoral.<ref>[[Dieter Nohlen]], Florian Grotz & Christof Hartmann (2001) ''Elections in Asia: A data handbook, Volume II'', p558 {{ISBN|0-19-924959-8}}</ref>
El resultat dels comicis fou la victòria del fins aleshores [[President de la República de la Xina|President]] [[Lee Teng-hui]], del [[Kuomintang|Partit Nacionalista]] (PN) i de [[Lien Chan]] com a Vice-president. Lee triumfà amb el 54% dels vots emesos. La seua elecció estigué precedida per proves militars amb míssils en aigües territorials per part de la [[República Popular Xinesa]] (RPX). Això fou un intent d'intimidació cap a l'electorat taiwanés i d'atemorir als votants de Lee, tot i que la tàctica fou un fracás. La participació fou del 76,04% del cens electoral.<ref>[[Dieter Nohlen]], Florian Grotz & Christof Hartmann (2001) ''Elections in Asia: A data handbook, Volume II'', p558 {{ISBN|0-19-924959-8}}</ref>


El fins aleshores governant [[Kuomintang|Partit Nacionalista]] (PN) presentà com a candidat a la presidència a [[Lee Teng-hui]] al XIVé Congrés del Partit a l'agost de [[1995]] després d'haver descartat instituïr un sistema intern de primàries proposat pels seus oponents al partit.<ref>{{cite book|last1=Copper|first1=John Franklin|title=Taiwan's Mid-1990s Elections: Taking the Final Steps to Democracy|date=1998|publisher=Greenwood Publishing Group|isbn=9780275962074|page=104|url=https://books.google.com/books?id=ShTkbedObTQC&q=kuomintang+nominate+lee+teng+hui+1996+closed+primary&pg=PA104|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120920/https://books.google.com/books?id=ShTkbedObTQC&q=kuomintang+nominate+lee+teng+hui+1996+closed+primary&pg=PA104|url-status=live}}</ref><ref>{{cite book|last1=Clough|first1=Ralph N.|title=Cooperation Or Conflict in the Taiwan Strait?|date=1999|publisher=Rowman & Littlefield|isbn=9780847693269|page=4|url=https://books.google.com/books?id=OmkdcFUxP6EC&q=kuomintang+nominate+lee+teng+hui+1996&pg=PA4|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120941/https://books.google.com/books?id=OmkdcFUxP6EC&q=kuomintang+nominate+lee+teng+hui+1996&pg=PA4|url-status=live}}</ref> Lee trià com a company de candidatura [[Lien Chan]], qui havia intentat renunciar al seu càrrec de Primer Ministre per tal de presentar-se als comicis amb Lee.<ref>{{cite news|last1=Trenhaile|first1=John|title=The New Cabinet|url=http://www.taiwantoday.tw/ct.asp?xItem=54929&ctNode=2198&mp=9|access-date=12 October 2016|work=Taiwan Today|date=1 August 1996|archive-url=https://web.archive.org/web/20160915152001/http://www.taiwantoday.tw/ct.asp?xItem=54929&ctNode=2198&mp=9|archive-date=15 September 2016|url-status=dead}}</ref><ref>{{cite book|title=The Far East and Australasia 2003|date=2002|publisher=Psychology Press|isbn=9781857431339|url=https://books.google.com/books?id=LclscNCTz9oC&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA391|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120919/https://books.google.com/books?id=LclscNCTz9oC&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA391|url-status=live}}</ref> El President no acceptà la dimissió de Lien, ja que tots els potencials successors d'aquest al càrrec tenien poques probabilitats de ser investits per la cambra legislativa.<ref>{{cite book|editor1-last=Tsang|editor1-first=Steve|editor2-last=Tien|editor2-first=Hung-mao|editor-link2=Tien Hung-mao|title=Democratisation in Taiwan: Implications for China|date=1999|publisher=Springer|isbn=9781349272792|page=155|url=https://books.google.com/books?id=feywCwAAQBAJ&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA155|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120920/https://books.google.com/books?id=feywCwAAQBAJ&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA155|url-status=live}}</ref> Després de les eleccions, el [[Yuan Judicial]] va permetre Lien compaginar ambdós càrrecs.<ref>{{cite book|last1=Jayasuriya|first1=Kanishka|title=Law, Capitalism and Power in Asia: The Rule of Law and Legal Institutions|date=2006|publisher=Routledge|isbn=9781134738267|page=233|url=https://books.google.com/books?id=SjmEAgAAQBAJ&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA233|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120922/https://books.google.com/books?id=SjmEAgAAQBAJ&q=Lien+chan+resign+premier+vice+president&pg=PA233|url-status=live}}</ref>

L'opositor [[Partit Progressista Democràtic]] (PPD) dugué a terme un extens procés de primàries: el candidat presidencial fou elegit després de dues votacions i cinquanta debats públics entre els dos finalistes. [[Hsu Hsin-liang]], [[Lin Yi-hsiung]], [[You Ching]] i [[Peng Ming-min]] competiren pel nominament. Peng, de 72 anys, resultà triomfant i nomenà al diputat [[Hsieh Chang-ting]] com a candidat a la Vicepresidència. Peng s'oposà al comerç amb la [[República Popular Xinesa]] (RPX) fins que aquesta no tractara "Taiwan com a un igual". Tot i què argumentà que la política d'"[[Una Xina]]" conduirïa a un altre [[incident 228]], va assumir que Taiwan ja era independent ''[[de facto]]'' i que una [[declaració d'independència]] era innecessària mentre la RPX no atacara Taiwan. No obstant això, Peng rebutjà la unificació de la Xina, describint la idea com a "suïcida" i "autodestructiva".<ref>{{cite news|title=Deserting 'Independence'|url=http://edition.cnn.com/ASIANOW/asiaweek/95/1027/nat3.html|access-date=3 June 2016|publisher=CNN|date=27 October 1995|archive-date=7 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160807075528/http://edition.cnn.com/ASIANOW/asiaweek/95/1027/nat3.html|url-status=live}}</ref>

Un antic governador provincial de Taiwan, [[Lin Yang-kang]], va concòrrer com a [[candidat independent]] presidenciable amb l'ex Primer Ministre [[Hau Pei-tsun]] com a candidat a la vicepresidència.<ref>{{cite news|last1=Sheng|first1=Virginia|title=Lin names former premier, Hau, as running mate for March vote|url=http://www.taiwantoday.tw/fp.asp?xItem=13743&CtNode=451|access-date=25 September 2016|work=Taiwan Today|date=17 November 1995|archive-url=https://web.archive.org/web/20160927111854/http://www.taiwantoday.tw/fp.asp?xItem=13743&CtNode=451|archive-date=27 September 2016|url-status=dead}}</ref> Després de presentar la seua candidatura, foren recolzats pel [[Partit Nou (República de la Xina)|Partit Nou]] (PN). Ambdós candidats foren expulsats del Partit Nacionalista el [[13 de desembre]] de 1995.<ref>{{cite book|editor1-last=Schubert|editor1-first=Gunter|title=Routledge Handbook of Contemporary Taiwan|date=2016|publisher=Routledge|isbn=9781317669708|page=57|url=https://books.google.com/books?id=jhIzDAAAQBAJ&q=Lin+Yang-kang+Hau+pei-tsun+expulsion&pg=PA57}}</ref> Lin defensava la unificació xinesa i l'obertura de vincles amb la Xina comunista.<ref>{{cite news|last1=Tempest|first1=Rone|title=Defiant Taiwan Puts Beijing in Difficult Straits|url=http://articles.latimes.com/1996-03-24/news/mn-50762_1_taiwan-strait|access-date=25 September 2016|work=Los Angeles Times|date=24 March 1996|archive-date=27 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160927073525/http://articles.latimes.com/1996-03-24/news/mn-50762_1_taiwan-strait|url-status=live}}</ref> Argumentava que, Lee i el Partit Nacionalista, havien abandonat qualsevol intent de reunificació.<ref>{{cite news|last1=Tyler|first1=Patrick E.|title=TENSION IN TAIWAN: THE POLITICS;War Games Play Well for Taiwan's Leader|url=https://www.nytimes.com/1996/03/22/world/tension-in-taiwan-the-politics-war-games-play-well-for-taiwan-s-leader.html?pagewanted=all&_r=0|access-date=25 September 2016|work=New York Times|date=22 March 1996|archive-date=18 June 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180618203331/https://www.nytimes.com/1996/03/22/world/tension-in-taiwan-the-politics-war-games-play-well-for-taiwan-s-leader.html?pagewanted=all&_r=0|url-status=live}}</ref>

Una altra candidatura independent fou la formada per l'ex-president del [[Yuan de Control]] [[Chen Li-an]] com a presidenciable i el membre del mateix Yuan [[Wang Ching-feng]] com a candidata a la vicepresidència. Chen Li-an, fill de l'ex-Primer Ministre i Vicepresident [[Chen Cheng]], usà el seu lideratge [[budista]] com a lider laïc de la [[Fo Guang Shan]] per a reivindicar la puresa moral i el govern honest. Va marxar a peu per tot Taiwan per difondre les seues idees durant huitanta dies lluïnt un [[Nón lá|capell de palla]].<ref>{{cite book|last1=Roy|first1=Denny|title=Taiwan: A Political History|date=2003|publisher=Cornell University Press|isbn=9780801488054|page=199|url=https://books.google.com/books?id=DNqasVI-gWMC&q=Chen+Li-an+eighteen+days&pg=PA199|access-date=2020-11-23|archive-date=2023-04-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230412120911/https://books.google.com/books?id=DNqasVI-gWMC&q=Chen+Li-an+eighteen+days&pg=PA199|url-status=live}}</ref><ref>{{cite book|last1=Copper|first1=John Franklin|title=Taiwan's Mid-1990s Elections: Taking the Final Steps to Democracy|date=1998|publisher=Greenwood Publishing Group|isbn=9780275962074|page=106|url=https://books.google.com/books?id=ShTkbedObTQC&q=Chen+Li-an+eighteen+days&pg=PA106}}</ref>
==Resultats==
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
==Enllaços externs==

{{commonscat}}
[[Categoria:Eleccions del 1996]]
[[Categoria:Eleccions del 1996]]
[[Categoria:Política de la República de la Xina]]

Revisió del 00:34, 21 jul 2023

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Eleccions presidencials de la República de la Xina de 1996
 ← 1990 Modifica el valor a WikidataRepública de la Xina Modifica el valor a Wikidata 2000 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data23 març 1996 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials taiwaneses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirPresident de la República de la Xina. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Població21.311.885 Modifica el valor a Wikidata
Electorat14.313.288 Modifica el valor a Wikidata
10.883.279
   76.04٪
Nombre de vots vàlids10.766.119    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 117.160
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Lee Teng-hui  — GuomindangElegit
Candidat a la vicepresidència: Lien Chan
5.813.699   54٪
 
Peng Ming-min  — Partit Progressista Democràtic
Candidat a la vicepresidència: Frank Hsieh
2.274.586   21.13٪
 
Modifica el valor a Wikidata
Investidura Modifica el valor a Wikidata
President de la República de la Xina
Reemplaça:Persona elegida:
Lee Teng-huiLee Teng-hui Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions presidencials de la República de la Xina de 1996 (1996年中華民國總統選舉) van ser unes eleccions presidencials celebrades el 23 de març de 1996 al territori de la província de Taiwan, a la República de la Xina.[1][2] Foren les primeres eleccions presidencials directes i democràtiques en la història de Taiwan. En les anteriors huit eleccions el President i Vice-president havien estat triats per votació dels diputats de l'Assemblea Nacional, d'acord amb la Constitució de la República de la Xina de 1947.

El resultat dels comicis fou la victòria del fins aleshores President Lee Teng-hui, del Partit Nacionalista (PN) i de Lien Chan com a Vice-president. Lee triumfà amb el 54% dels vots emesos. La seua elecció estigué precedida per proves militars amb míssils en aigües territorials per part de la República Popular Xinesa (RPX). Això fou un intent d'intimidació cap a l'electorat taiwanés i d'atemorir als votants de Lee, tot i que la tàctica fou un fracás. La participació fou del 76,04% del cens electoral.[3]

El fins aleshores governant Partit Nacionalista (PN) presentà com a candidat a la presidència a Lee Teng-hui al XIVé Congrés del Partit a l'agost de 1995 després d'haver descartat instituïr un sistema intern de primàries proposat pels seus oponents al partit.[4][5] Lee trià com a company de candidatura Lien Chan, qui havia intentat renunciar al seu càrrec de Primer Ministre per tal de presentar-se als comicis amb Lee.[6][7] El President no acceptà la dimissió de Lien, ja que tots els potencials successors d'aquest al càrrec tenien poques probabilitats de ser investits per la cambra legislativa.[8] Després de les eleccions, el Yuan Judicial va permetre Lien compaginar ambdós càrrecs.[9]

L'opositor Partit Progressista Democràtic (PPD) dugué a terme un extens procés de primàries: el candidat presidencial fou elegit després de dues votacions i cinquanta debats públics entre els dos finalistes. Hsu Hsin-liang, Lin Yi-hsiung, You Ching i Peng Ming-min competiren pel nominament. Peng, de 72 anys, resultà triomfant i nomenà al diputat Hsieh Chang-ting com a candidat a la Vicepresidència. Peng s'oposà al comerç amb la República Popular Xinesa (RPX) fins que aquesta no tractara "Taiwan com a un igual". Tot i què argumentà que la política d'"Una Xina" conduirïa a un altre incident 228, va assumir que Taiwan ja era independent de facto i que una declaració d'independència era innecessària mentre la RPX no atacara Taiwan. No obstant això, Peng rebutjà la unificació de la Xina, describint la idea com a "suïcida" i "autodestructiva".[10]

Un antic governador provincial de Taiwan, Lin Yang-kang, va concòrrer com a candidat independent presidenciable amb l'ex Primer Ministre Hau Pei-tsun com a candidat a la vicepresidència.[11] Després de presentar la seua candidatura, foren recolzats pel Partit Nou (PN). Ambdós candidats foren expulsats del Partit Nacionalista el 13 de desembre de 1995.[12] Lin defensava la unificació xinesa i l'obertura de vincles amb la Xina comunista.[13] Argumentava que, Lee i el Partit Nacionalista, havien abandonat qualsevol intent de reunificació.[14]

Una altra candidatura independent fou la formada per l'ex-president del Yuan de Control Chen Li-an com a presidenciable i el membre del mateix Yuan Wang Ching-feng com a candidata a la vicepresidència. Chen Li-an, fill de l'ex-Primer Ministre i Vicepresident Chen Cheng, usà el seu lideratge budista com a lider laïc de la Fo Guang Shan per a reivindicar la puresa moral i el govern honest. Va marxar a peu per tot Taiwan per difondre les seues idees durant huitanta dies lluïnt un capell de palla.[15][16]

Resultats

Referències

  1. ↑ «中選會資料庫網站» (en Chinese (Taiwan)). cec.gov.tw. Arxivat de l'original el 30 May 2020. [Consulta: 29 gener 2020].
  2. ↑ «Central Election Commission:::Presidential Elections:::» (en anglès). Central Election Commission. Arxivat de l'original el 7 October 2019. [Consulta: 9 gener 2020].
  3. ↑ Dieter Nohlen, Florian Grotz & Christof Hartmann (2001) Elections in Asia: A data handbook, Volume II, p558 ISBN 0-19-924959-8
  4. ↑ Copper, John Franklin. Taiwan's Mid-1990s Elections: Taking the Final Steps to Democracy. Greenwood Publishing Group, 1998, p. 104. ISBN 9780275962074. 
  5. ↑ Clough, Ralph N. Cooperation Or Conflict in the Taiwan Strait?. Rowman & Littlefield, 1999, p. 4. ISBN 9780847693269. 
  6. ↑ «The New Cabinet». Taiwan Today, 01-08-1996.
  7. ↑ The Far East and Australasia 2003. Psychology Press, 2002. ISBN 9781857431339. 
  8. ↑ Tsang, Steve. Democratisation in Taiwan: Implications for China. Springer, 1999, p. 155. ISBN 9781349272792. 
  9. ↑ Jayasuriya, Kanishka. Law, Capitalism and Power in Asia: The Rule of Law and Legal Institutions. Routledge, 2006, p. 233. ISBN 9781134738267. 
  10. ↑ «Deserting 'Independence'». CNN, 27-10-1995.
  11. ↑ «Lin names former premier, Hau, as running mate for March vote». Taiwan Today, 17-11-1995.
  12. ↑ Schubert, Gunter. Routledge Handbook of Contemporary Taiwan. Routledge, 2016, p. 57. ISBN 9781317669708. 
  13. ↑ «Defiant Taiwan Puts Beijing in Difficult Straits». Los Angeles Times, 24-03-1996.
  14. ↑ «TENSION IN TAIWAN: THE POLITICS;War Games Play Well for Taiwan's Leader». New York Times, 22-03-1996.
  15. ↑ Roy, Denny. Taiwan: A Political History. Cornell University Press, 2003, p. 199. ISBN 9780801488054. 
  16. ↑ Copper, John Franklin. Taiwan's Mid-1990s Elections: Taking the Final Steps to Democracy. Greenwood Publishing Group, 1998, p. 106. ISBN 9780275962074. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials de la República de la Xina de 1996
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_de_la_República_de_la_Xina_de_1996&oldid=32244505»