Pla de Benioff: diferència entre les revisions
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
afegit text i referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Zona_de_subduccion_lmb.png|frame|Esquema d'un pla de subducció on es pot veure el pla de Benioff]] |
[[Fitxer:Zona_de_subduccion_lmb.png|frame|Esquema d'un pla de subducció on es pot veure el pla de Benioff]] |
||
Els '''plans o zones de Wadati- Benioff''' són zones sísmiques que formen un pla inclinat en una zona de subducció de la placa oceànica per dessota de la continental i que s'allarguen fins a una profunditat de 700 km.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/Wadati-Benioff-zone|títol=Wadati-Benioff zone, seismic belt, deep-focus earthquakes|consulta=24-11-2023|llengua=anglès|editor=Britannica|data=2023}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
El nom fa fa honor al sismòlegs Kiyoo Wadati i Hugo Benioff, pioners en l'etudi del fenomen de subducció de les plaques de l'escorça terrestre.<ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | |||
Aproximadament, el 75% dels terratremols tectònics s'inicien a poca profunditat (menys de 60 km) i entre aquests s'hi compten els més potents de tots (amb Mw superiors a 9), que només es produeixen a la zona sismogènica poc profunda de les plaques a les zones de subducció. La resta dels terratrèmols tectònics es produeixen a profunditats superiors als 60 km arribant fins als 700 km. Aquests terratrèmols més profunds es produeixen gairebé en la seva totalitat al llarg de les zones primes i inclinades entre plaques, és a dir a les zones o plans de Wadati-Benioff.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kukowski, N.|article=Wadati-Benioff Zone|publicació=Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer, Dordrecht|url=https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007/978-94-007-6644-0_108-1|data=23-10-2014|pàgines=introducció|doi=0.1007/978-94-007-6644-0_108-1}}</ref> |
|||
Els límits de la zona resten definits per les alineacions dels hipocentres dels terratrèmols a les zones de subducció entre la superfície i fian a 700 km de profunditat formant un pla inclinat d<nowiki>'un angle entre 15 i 75° en relació a l''</nowiki>horitzontal de la placa que és subduïda.<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149/fitxa/Mjg5NzM1NA%3D%3D|títol=zona de Benioff|consulta=09-10-2023|llengua=català|editor=Termcat.cat, Diccionari de Física|data=2023}}</ref> |
Els límits de la zona resten definits per les alineacions dels hipocentres dels terratrèmols a les zones de subducció entre la superfície i fian a 700 km de profunditat formant un pla inclinat d<nowiki>'un angle entre 15 i 75° en relació a l''</nowiki>horitzontal de la placa que és subduïda.<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149/fitxa/Mjg5NzM1NA%3D%3D|títol=zona de Benioff|consulta=09-10-2023|llengua=català|editor=Termcat.cat, Diccionari de Física|data=2023}}</ref> |
||
Revisió del 20:29, 24 nov 2023
Els plans o zones de Wadati- Benioff són zones sísmiques que formen un pla inclinat en una zona de subducció de la placa oceànica per dessota de la continental i que s'allarguen fins a una profunditat de 700 km.[1]
El nom fa fa honor al sismòlegs Kiyoo Wadati i Hugo Benioff, pioners en l'etudi del fenomen de subducció de les plaques de l'escorça terrestre.[1]
Són zones de l'escorça terrestre alineades paral·lelament a les fosses oceàniques que conformen plans inclinats que capbussen entre 40º a 60º. En aquestes zones acostuma a produir-se una forta activitat sísmica i vulcanisme associat.
Aproximadament, el 75% dels terratremols tectònics s'inicien a poca profunditat (menys de 60 km) i entre aquests s'hi compten els més potents de tots (amb Mw superiors a 9), que només es produeixen a la zona sismogènica poc profunda de les plaques a les zones de subducció. La resta dels terratrèmols tectònics es produeixen a profunditats superiors als 60 km arribant fins als 700 km. Aquests terratrèmols més profunds es produeixen gairebé en la seva totalitat al llarg de les zones primes i inclinades entre plaques, és a dir a les zones o plans de Wadati-Benioff.[2]
Els límits de la zona resten definits per les alineacions dels hipocentres dels terratrèmols a les zones de subducció entre la superfície i fian a 700 km de profunditat formant un pla inclinat d'un angle entre 15 i 75° en relació a l''horitzontal de la placa que és subduïda.[3]
Els plans de Benioff es localitzen a les vores convergents entre plaques o zones de subducció, és a dir, zones on una placa oceànica subdueix sota una continental i així es destrueix la litosfera que s'ha creat 200 milions d'anys abans a la dorsal oceànica. En subduir la litosfera oceànica aquesta forma el pla inclinat, que és el pla de Benioff, i el fregament que aquest produeix amb els materials de l'altra litosfera genera forts sismes.
Els plans de Benioff poden produir sismes que arribin fins als 700 km de profunditat. Els sismes que els caracteritzen no són més que l'expressió de la deformació que pateix la litosfera quan subdueix.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Wadati-Benioff zone, seismic belt, deep-focus earthquakes» (en anglès). Britannica, 2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Kukowski, N. «Wadati-Benioff Zone». Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer, Dordrecht, 23-10-2014, pàg. introducció. DOI: 0.1007/978-94-007-6644-0_108-1.
- ↑ «zona de Benioff». Termcat.cat, Diccionari de Física, 2023. [Consulta: 9 octubre 2023].