Vés al contingut

Disgenèsia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Disgenèsia''' (també conegut com '''cacogenèsia''') és l'estudi dels factors que produeixen l'acumulació i perpetuacó de gens defectuosos o desfavo...».
(Cap diferència)

Revisió del 09:48, 17 oct 2010

Disgenèsia (també conegut com cacogenèsia) és l'estudi dels factors que produeixen l'acumulació i perpetuacó de gens defectuosos o desfavorables i la forma que adopten en una població particular o en les espècies.[1][2] La mutació disgenèsica s'ha estudiat en anoimals com el ratolí[3] i la mosca de la fruita.[4][5] El terme disgènesica es va utilitzar primer com un antònim d' eugenèsia — la filosofia social de la millora de les qualitats en l'herència humana amb intervenció governamental. [6]

Teories

Disgenèsia primer es va usar com adjectiu, cap a 1915, per David Starr Jordan, per descriure els efectes disgènics de la Primera Guerra Mundial.[7] Jordan creia que la guerra havia matat principalment homes saludables preservant, en canvi, els discapacitats que no van anar a la guerra.[8][9]

Durant 1965, Colum Gillfallen va especular que el plom usat pels antics romans per fer les canonades i per cuinar hauria enverinat les aigües, sobretot de les èlits, i provocat la caiguda de l'Imperi Romà.[10] La teoria de Gillfallen va ser refutada durant 1985 per Needleman i Needleman analitzant els contingut de plom dels ossos i dient que no afectaven la fertilitat.[11]

Enllaços externs

Notes

  1. ↑ http://www.bartleby.com/61/60/D0446000.html
  2. ↑ http://medical.merriam-webster.com/medical/dysgenics
  3. ↑ Tanabe T, Beam KG, Powell JA, Numa S «Restoration of excitation-contraction coupling and slow calcium current in dysgenic muscle by dihydropyridine receptor complementary DNA». Nature, vol. 336, 6195, November 1988, pàg. 134–9. DOI: 10.1038/336134a0. PMID: 2903448.
  4. ↑ Kidwell MG «Evolution of hybrid dysgenesis determinants in Drosophila melanogaster». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 80, 6, March 1983, pàg. 1655–9. DOI: 10.1073/pnas.80.6.1655. PMC: 393661. PMID: 6300863.
  5. ↑ Almeida LM, Carareto CMA «Gonadal hybrid dysgenesis in Drosophila Sturtevanti (Diptera, Drosophilidae)». Iheringia, Sér. Zool., vol. 92, 2, June 2002. DOI: 10.1590/S0073-47212002000200007.
  6. ↑ «cacogenics». Freedictionary.com. [Consulta: 29 juny 2008]. «Cacogenics, the study of the operation of factors that cause degeneration in offspring, especially as applied to factors unique to separate races. Also called dysgenics.»
  7. ↑ Oxford English Dictionary
  8. ↑ Jordan, David Starr. War and the Breed: The Relation of War to the Downfall of Nations. Honolulu, Hawaii: University Press of the Pacific, 2003 (Reprint). ISBN 1-4102-0900-8. 
  9. ↑ McNish I «David Starr Jordan on the Dysgenic effects of dysfunctional culture». Mankind Quarterly, vol. 43, 1, Fall 2002, pàg. 81–98.
  10. ↑ Gillfallen SC «Roman Culture and Dysgenic Lead Poisoning». The Mankind Quarterly, vol. 5, 3, January–March 1965, pàg. 131–148. ISSN 0025-2344.
  11. ↑ Needleman L, Needleman D «Lead Poisoning and the Decline of the Roman Aristocracy». Classical Views, vol. 4, 1, 1985, pàg. 63–94. ISSN 0012-9356.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Disgenèsia&oldid=6182315»