Consell Islàmic Cultural de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Islàmic Cultural de Catalunya
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 juny 2000

El Consell Islàmic i Cultural de Catalunya és un organisme fundat el 30 de juny de 2000 que representa una part dels musulmans de Catalunya[1] per posar ordre a la gestió de l'Islam i a conseqüència de la crisi amb la Comissió Islàmica arran de la seva negativa a incorporar nous immigrants que arribaven de diferents països de majoria islàmica.[2]

El Consell Islàmic Cultural de Catalunya (CICC) és una entitat sense ànim de lucre formada per persones físiques i entitats religioses i culturals musulmanes. Al capdavant de l'entitat hi ha un imam. Totes les mesquites que hi ha a l'entitat es troben inscrites en la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com en el Registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia. El CICC va néixer per a donar resposta al creixement de la comunitat musulmana a Catalunya i poder canalitzar de manera correcta les necessitats religioses. Els objectius del CICC són variats: donar suport i ajuda a les mesquites i oratoris de Catalunya (per exemple per solucionar temes jurídics, laborals i econòmics); promoure i facilitar les relacions entre les administracions catalanes i la comunitat musulmana a Catalunya; promoure el diàleg i l'entesa per tal d'assolir el coneixement i el respecte mutu entre la societat catalana i la comunitat musulmana i afavorir així la convivència; promocionar l'ensenyament de l'educació islàmica i la lectura de l'Alcorà per tal de reforçar la identitat dels joves musulmans; contribuir a la unitat entre els diferents col·lectius culturals musulmans tot reforçant la presència i la figura de l'imam, i reforçar la participació de la comunitat musulmana en la vida social catalana. Pel que fa a les actuacions del CICC, s'hi organitzen col·loquis, conferències, cursos i seminaris, que contribueixen al coneixement i la difusió del missatge pacífic de l'islam. A més, s'estableixen contactes entre els diferents oratoris i mesquites d'arreu de Catalunya per tal de millorar l'atenció social i cultural.[3]

El 2002 es va signar un conveni marc entre la Generalitat de Catalunya i el Consell islàmic per promoure la integració.[4] El desembre de 2005, el president Artur Mas va considerar aquesta entitat com a principal interlocutora de la Generalitat de Catalunya amb el món musulmà.[5] El 2010 va patir una escissió.[6] El seu portaveu és Mohamed Halhoul.[7]

Referències[modifica]

  1. Chaib, Mohamed. Ètica per una Convivència. Barcelona: La Esfera de los Libros, 2005, p. 44-51. ISBN 9788497343091. 
  2. Chaib, Mohamed «Política i religió. El cas dels musulmans a Catalunya». FRC, tardor 2008, pàg. 72.
  3. Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. Diccionari de Religions. Barcelona: Departament de Governació i Relacions Institucionals | Generalitat de Catalunya, abril 2015, p. 67. ISBN 84-96103-58-7. 
  4. Corpas Aguirre, M. Ángeles. Las comunidades islámicas en la españa actual (1960-2008). génesis e institucionalización de una minoría de referencia (en castellà). Madrid: UNED, 2010, p. 148. ISBN 978-84-362-6010-6. 
  5. Informe SOS Racisme 2003. 2003. SOS Racisme, 2005, p. 216. 
  6. Playà Maset, Josep «El islam se reorganiza en Catalunya». La Vanguardia, 14-02-2010.
  7. Bassas, Antoni. «Mohamed Halhoul: “Un imam que volgués fer mal no viuria al Raval”». Ara, 15-02-2018. [Consulta: 7 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]