Banda (heràldica)

La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.

Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de bandes (la quantitat de bandes cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la banda ordinària, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen cotisses. La banda aprimada al màxim s'anomena bastó (si, a més a més, és abscís i reduït a la cinquena part de la seva longitud, s'anomena travessa en banda) i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina).

• 
  Escut de Santa Maria de Merlès: de gules, una banda d'or carregada de tres merles de sable
• 
  Escut d'atzur amb
  tres bandes d'or
• 
  Escut de Lluís II de Borbó: d'atzur, tres flors de lis d'or; ressaltant sobre el tot, una cotissa de gules
• 
  Escut de sable amb
  cinc bastons d'or

Origen

Segons la tradició, aquesta peça heràldica representa el baldric o banda de cuir que es portava entorn del cos des de l'espatlla dreta fins al costat esquerre, on s'ajuntaven els dos caps, i on habitualment s'aguantava l'escut i, també, l'espasa.

«En banda»

Diem que estan en banda les càrregues allargades posades en el sentit diagonal de la banda, o unes al costat de les altres en el sentit de la banda. Aplicat a la partició de l'escut, s'anomena tercejat en banda el dividit en tres parts mitjançant línies rectes diagonals que van en el sentit de la banda.

• 
  Escut del Pallars Sobirà,
  amb tres palles
  posades en banda
• 
  Escut de Bòsnia i Hercegovina, amb set estrelles posades en banda
• 
  Escut tercejat en banda de gules, argent i sable

Bandat

Quan el camper de l'escut és cobert d'una repetició de bandes, alternativament, de metall i de color, en nombre parell, parlem d'un escut bandat. Si les bandes passen de vuit, llavors en diem cotissat. Les càrregues, per la seva banda, també poden ser bandades i cotissades.

Contrabanda

Una contrabanda és una banda dividida diagonalment en barra en dues meitats, una de metall i una de color. També tenim, en el cas de les bandes reduïdes d'amplària, les contracotisses i els contrabastons. Un escut amb el camper cobert de contrabandes, contracotisses o contrabastons s'anomena contrabandat, contracotissat o contrabastonat.

Peces compostes

La banda, sencera o reduïda a la meitat superior o inferior (semibanda), es pot unir amb altres peces senceres o mitges per formar una multitud de peces compostes: banda faixa, banda peu, banda semipal, semibanda pal, semibanda faixa, cap banda, etc.

• 
  Escut cotissat d'or i de gules
• 
  Escut contrabandat
  de sable i d'or
• 
  Escut d'argent amb
  un cap banda de gules

Modificacions de la banda

(una tria)

• abaixada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més avall de l'escut;
• abscissa: quan no toca les dues vores, inferior i superior, de l'escut;
• alçada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més amunt de l'escut;
• bastillada: quan té la vora inferior formada per merlets;
• bretessada: quan té els perfils formats per merlets simètrics;
• cotissada: quan està acostada de dues cotisses;
• dentada: quan té els perfils formats per dents d'angles aguts; si té dents petites i nombroses se'n diu dentelada;
• desplaçada: quan té una meitat desplaçada cap amunt o cap avall i només es manté en contacte amb la part sense desplaçar mitjançant un punt d'unió;
• engrelada: quan té els perfils formats per petits semicercles units amb les puntes cap enfora;
• entada: quan té els perfils torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d'un perfil corresponen als espais buits de l'altre;
• esbrancada: quan té els perfils amb aparença de tronc, amb una mena de merlets oblics situats a banda i banda;
• fusada: quan està formada per fusos (mobles romboïdals);
• mancada: quan no arriba a dalt de tot (mancada al cap) o a baix de tot (mancada a la punta);
• merletada: quan té la vora superior formada per merlets;
• ondada: quan té els perfils torçats en forma d'ondes;
• patent: quan s'exampla per totes dues extremitats;
• retreta: quan, sortint del cap, no arriba més enllà del punt d'honor (retreta al cap) o, sortint de la punta, no arriba més enllà del llombígol (retreta a la punta);
• viperada: quan té els perfils formats per dents d'angles quadrats.

• 
  Cotissa abscissa bretessada
• 
  Banda bastillada
• 
  Banda cotissada
• 
  Banda engrelada
• 
  Banda fusada
• 
  Banda merletada
• 
  Banda ondada
• 
  Banda viperada

Vegeu també

• Barra, la peça honorable que discorre en sentit diagonal però en sentit oposat a la banda, del cantó superior sinistre a l'inferior destre.
• Faixa, la peça honorable que discorre en sentit horitzontal.
• Pal, la peça honorable que discorre en sentit vertical.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banda

Viccionari