Còctel molotov
El còctel molotov és un tipus de bomba incendiària de fabricació casolana, on es mesclen oli de motor amb certs productes inflamables (com ara benzina) dins d'una ampolla o recipient de vidre tancat al que s'hi afegeix un drap o tros de tela xop de líquid inflamable a la seva boca que fa de metxa. S'encén la metxa i es llença sobre l'objectiu. En trencar-se el vidre, la benzina s'escampa i, en contacte amb la flama, crema. L'oli de motor fa que la benzina s'adhereixi a qualsevol superfície.
Història
Van ser emprats per primer cop a la Guerra civil espanyola. El seu nom però, és més tardà. Prové de quan l'aleshores ministre de l'Interior i de la Guerra de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, Viatxeslav Mólotov, comunicava per ràdio a la població finlandesa, que l'exèrcit rus no estava bombardejant-los sinó enviant-los aliments; l'exèrcit finlandès contestà que, ja que "Molotov posa el menjar, nosaltres posarem els còctels".
Van tenir un gran èxit com a arma antitanc donat que en models antics els dipòsits de combustible estaven exposats, i sovint s'han emprat en els conflictes urbans contra forces policials, atesa la seva fàcil elaboració i el seu baix cost.
Variants
Típicament, en entorns de guerrilla urbana, no s'inclou en la composició oli mineral, sinó només benzina. Una altra manera d'aconseguir l'adherència de la flama a la superfície atacada és dissoldre en la benzina sabó en pols no detergent.
Com que un dels problemes dels còctels molotov és que poden encendre's a les mans de qui els tira hi ha una variant que ho evita. L'ampolla s'omple en tres quarts de benzina i un quart d'àcid sulfúric i es tanca hermèticament. Aleshores enganxen al seu exterior pastilles de potassa. En trencar-se l'ampolla el sulfúric i la potassa entren en contacte i provoquen una flama, que encén la benzina.
