Pere Solé i Gallofré

Fitxer:Mn. Pere Solé.jpg

Pere Solé Gallofré

Pere Solé Gallofré. Neix a Castellví de la Marca al 1904 i morí a Girona al 1936. Sacerdot i martir de la diocesis de Barcelona.

BIOGRAFIA

Natural de Castellví de la Marca (Alt Penedès), va néixer l’1 de març de 1905. Fill de Pau Solé Raventós i Filomena Gallofré, de trenta-un anys. És ordenat prevere a Barcelona. Completa la seva formació sacerdotal amb els pares operaris diocesans de Sant Josep a Burgos. És coadjutor al Papiol. Va ésser vicari de Sant Josep de Badalona i de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià del 1933 al 1934, i després en morir a Premià el capellà Pedro Ylla, passà ell a ésser capellà del Noviciat dels germans de les escoles cristianes, i en pren la successió el 6 de gener de 1935. Residia a Can Dori (despoblat núm. 27, al costat del Noviciat) juntament amb els seus pares Pau i Filomena.

MARTIRI

En els primers dies de la revolució la seva actuació va ésser admirable. Tots van ésser testimonis de la seva abnegació, i s’exposaren a perills de tota mena a fi de protegir la nombrosa Comunitat. En tres dies anà sis cops a Barcelona per a aconseguir els salconduits per als germans. En anar-se’n a França tots els germans, no va voler ajuntar-s’hi, per quedar-se amb la finalitat d’assistir els seus pares ja grans, enterrar en secret el germà director que acabava de morir d’un infart i custodiar els novicis menors que havien estat repartits entre els veïns de Premià. Després del relat que acabem de fer, segons els germans és deure de gratitud, fer menció expressa del jove i valent capellà mossèn Pere Solé. Amb greu perill per la seva vida, del 18 al 22 fa tots els tràmits possibles per a salvar els germans i els nens. La seva actuació és admirable. La gran odissea de salvar els germans, malgrat el seu èxit, costa dues víctimes molt valuoses. La «víctima incruenta» en les perilloses circumstàncies el germà director Camilo André. Però a aquesta sensible pèrdua hi hem d’afegir com a «salvador víctima» (a imatge de Crist) l’«heroic capellà». No va voler acceptar la insistent invitació que els germans directors li van fer perquè sortís amb ells i, amb heroisme es limità a respondre que es quedava a fer el que calgués pels nens. En efecte, quan els 105 nens estan tots repartits en famílies, llavors i «només llavors», i sense poder romandre més temps a Premià decideix sortir cap a França. Li concedeixen un salconduit però a la frontera és detingut sota el pretext que tenia un revòlver i una suma de diners destinada a pagar un deute contret que tenia de poc temps abans amb Lourdes. Va ésser conduït a la presó de Girona el 26 de juliol de 1936, on es va trobar amb un germà de La Salle d’aquesta població pres juntament amb ell. Va ésser afusellat a Girona l’11 d’octubre de 1936, segons testimoniatge del mateix germà, que va aconseguir salvar-se, sense que en trobessin el cadàver. Les possibles responsabilitats de la seva detenció parteixen de Premià de Mar. La seva defunció apareix inscrita al Registri Civil de Premià de Mar (R. C. Premià 30. 23-IV-1942). Té dedicada una placa de marbre commemorativa a la capella del col·legi La Salle per la seva entrega a la comunitat i pel seu martiri.