Picocassette
El picocassette és un mitjà d'emmagatzematge d'àudio introduït per Dictaphone en col·laboració amb JVC el 1985. És aproximadament la meitat de la mida de l'anterior microcassette (en superfície) i estava pensat per a dispositius de dictat altament portàtils.[1] Amb una velocitat de cinta de 9 mil·límetres per segon, cada casset podia suportar fins a 60 minuts de dictat, 30 minuts per costat.[2] La relació senyal-soroll era de 35 db. La dimensió més gran del picocasset (amplada) era prop de 4,2 cm.[3]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.obsoletemedia.org/picocassette/
- ↑ "Technology: The Tiniest Tape Ever Arxivat 2007-12-03 a Wayback Machine. " May 27, 1985, Time.com, Retrieved 2010-04-06
- ↑ " Technology: The Tiniest Tape Ever " (1985), Time.com,04/06/2010
Bibliografia[modifica]
- «Apéndice: Sistemas Compac Casstte y Microcassette». A: Alta Fidelidad: Biblioteca Practica del Sonido. Cinta Encapsulada Casetes. España: Nueva Lente, Ediciones S.A., 1987, p. 64. ISBN 84-7534-286-8.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «¿Cómo funciona un grabador de cinta?» (en castellà). electronica-basica.com. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 22 setembre 2019].
- «Historia de la gravació magnètica», 2019. Arxivat de l'original el 2013-02-02. [Consulta: 24 setembre 2019].(alemany)
- «The History of Magnetic Recording» (en anglès). h2g2.com.